El Suprem considera "obligatori" revisar les condemnes d'agressors per la llei del 'només sí és sí'
La sentència del cas Arandina especifica que caldrà avaluar totes les penes, independentment de si són fermes, en fase de recurs o encara s'estan jutjant
BarcelonaEl Tribunal Suprem comença a definir la seva postura sobre la revisió de condemnes d'agressors sexuals a partir de la nova llei del només sí és sí. Aplicant la nova normativa, l'alt tribunal espanyol –que és l'únic organisme judicial que pot establir jurisprudència en la matèria– va elevar la pena a dos exjugadors de l'Arandina condemnats per abusos sexuals i no per violació a una menor de 15 anys. Però en lloc d'imposar-los els 10 anys que demanaven les acusacions (partidàries de continuar aplicant l'antiga normativa), va optar per fixar la pena en nou anys de presó, aplicant la nova forquilla de condemnes que planteja la llei orgànica 10/2022.
El redactat de la sentència s'ha fet públic aquest dimecres i els magistrats deixen clar que cal revisar totes les condemnes per aplicar la nova normativa. La llei elimina la distinció entre abusos i agressions i posa el centre en el consentiment, però planteja un catàleg diferent de penes que oscil·la entre els 4 i els 15 anys de presó, en funció dels agreujants, en lloc d'entre 6 i 15 anys, com era fins ara. "Acomodar la pena al nou text penal després de la LO 10/2022 [la llei de garantia integral de la llibertat sexual, més coneguda com a llei del només sí és sí] és obligatori per aplicar la retroactivitat de la llei penal més favorable al reu en virtut de la llei posterior més beneficiosa", argumenten els magistrats.
També aprofiten la redacció d'aquesta primera sentència partint de la nova llei per deixar clar que la revisió de penes s'haurà de fer sempre i "no només a les penes que es trobin en fase d'execució, sinó també a les que estiguin en fase de dictat de sentència, acabant-se el judici o bé en virtut de la resolució d'un recurs d'apel·lació o d'un recurs de cassació". D'aquesta manera, l'alt tribunal es decanta per aplicar el criteri de la "proporcionalitat" i revisar totes les condemnes a agressors, independentment que la pena que se'ls hagués imposat estigui dins de la nova llei. Aquesta tesi contradiu l'opinió de la Fiscalia, que a través d'un decret ha fixat que els fiscals no demanin la revisió de les penes que continuïn dins del marge d'entre 4 i 15 anys de presó (amb agreujants) que estableix la nova normativa.
De fet, la sentència del cas Arandina inclou un vot particular d'un magistrat que discrepa d'un dels atenuants que s'ha deixat d'aplicar als condemnats. Aquest jutge, però, coincideix amb la resta de membres del tribunal que s'ha d'aplicar la nova llei. En el seu text, el magistrat interpreta que, amb la nova llei, "el legislador ha decidit infravalorar el retret penal d'una conducta" i creu que això "no és coherent" amb la recerca de "fórmules" per defugir aquesta finalitat. "Per pur mandat, el que és procedent és adaptar-se a la nova llei i per raons de proporcionalitat individualitzar la pena que correspongui amb conformitat al nou marc, si aquest és més favorable", conclou.
Cas per cas
Ara bé, la sentència del cas Arandina també insta a examinar de manera individual cada cas a l'hora d'"ajustar" la pena. De fet, si bé aquesta sentència va ser la primera que va adoptar l'alt tribunal partint de la nova llei (tot i que el contingut ha transcendit aquest dimecres), des d'aleshores el Suprem ha avaluat dos casos més. En el segon va rebaixar a sis anys de presó la pena a un professor per abusar de diversos menors a Andalusia i en el tercer va mantenir els 15 anys de presó a un pare per violar repetidament la filla adolescent valent-se d'amenaces i agressions. En aquest cas, el tribunal es va decantar per mantenir la condemna perquè és el màxim que estableixen les dues lleis.
El ministeri d'Igualtat retreu al Suprem que tot i condemnar els dos exjugadors de l'Arandina per agressió i no per abusos, no hagi apreciat l'existència d'una "intimidació ambiental" en el cas, cosa que -opinen- hagués situat la pena entre els 12,5 i els 15 anys de presó. Malgrat tot, subratllen que la sentència també duplica la inhabilitació als condemnats perquè no puguin treballar amb menors d'edat durant 14 anys cosa que implica, "una protecció més efectiva que la presó per a les víctimes". Aquest dimarts PSOE i Unides Podem van intentar frenar el degoteig de revisions de penes a la baixa a través de la reforma del Codi Penal. L'exposició de motius establirà que encara que no hi hagi una disposició transitòria a la normativa de llibertat sexual s'hauria d'arribar "a les mateixes conclusions" que aplicant l'article 2.2 del Codi Penal i la disposició transitòria cinquena del mateix text normatiu.
Mentrestant, a Catalunya encara no s'ha establert cap criteri per afrontar les revisions, Segons fonts judicials consultades per Efe, l'Audiència de Barcelona i la de Tarragona es reuniran durant la setmana que ve per fixar-lo, mentre que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya té en estudi diverses revisions.