El Suprem desmenteix Le Senne: la bandera LGTBI es pot penjar als edificis públics

PalmaEl Tribunal Suprem (TS) ha avalat que es col·loqui la bandera LGTBI el Dia de l'orgull (28 de juny) en els edificis públics en considerar que "ni és un signe o un símbol de significació partidista i tampoc no propugna cap enfrontament". Els magistrats han conclòs que no hi ha cap impediment perquè s'exhibeixi la bandera de l'arc de Sant Martí en un edifici públic i entenen que no s'infringeix la Llei 39/1981, per la qual es regula l'ús de la bandera d'Espanya i d'altres banderes i ensenyes, ni es vulneren els principis d'objectivitat i neutralitat de les administracions públiques.

Aquest posicionament del TS desmenteix el president del Parlament, Gabriel Le Senne, que va denunciar la Cambra després que la Mesa acordàs penjar la bandera LGTBI el Dia de l'orgull. El president va sol·licitar que es retiràs la bandera com a mesura cautelaríssima, cosa que no es va fer, bàsicament perquè només es va penjar durant un dia. També va criticar que es fes servir la bandera "amb finalitats partidistes, en voler identificar-la amb posicions ideològiques" i citava jurisprudència del Tribunal Suprem i altres tribunals al respecte, una jurisprudència que ara ha deixat clar que no hi ha partidisme en aquest símbol.

El tribunal sosté que la bandera LGTBI "es projecta a favor de la igualtat entre les persones, un valor reconegut per la Constitució i per la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea". També recorda que els Articles 9,2 i 14 de la Carta Magna propugnen la superació de les discriminacions per qualsevol circumstància personal i que l'Article 21.1 del document europeu fa una crida a eliminar qualsevol discriminació per raó d'orientació sexual.

El Suprem s'ha pronunciat d'aquesta manera en resoldre dos recursos: un d'Advocats Cristians contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó, que rebutja; i un altre de la Diputació de Valladolid contra una resolució del TSJ de Castella i Lleó, que estima. Les sentències han tingut el vot particular en contra del magistrat José Luis Requero Ibáñez, qui discrepa de la majoria perquè considera que col·locar la bandera de l'arc de Sant Martí en un edifici públic infringeix l'obligació de neutralitat i objectivitat de les administracions públiques previstes a l'Article 103.1 de la Constitució. Segons el magistrat, el moviment LGTBI es refereix a "sigles que reuneixen diverses tendències sexuals" que sustenten postulats, com "la dita ideologia de gènere", els quals "no són pacífics" i respecte dels quals "hi ha divisió a la societat".