El Suprem eleva a sis anys la pena de presó al sergent per la mort del legionari mallorquí

PalmaEl Tribunal Suprem ha elevat a prop de sis anys la pena de presó al sergent Saúl Antonio Guil pel tret mortal al legionari mallorquí Alejandro Jiménez mentre feia maniobres al camp d'Agost (Alacant) el març del 2019. L'alt tribunal desestima així el recurs del sergent i considera provats els delictes d'abús d'autoritat i contra l'eficàcia del servei. A més, la sentència estima parcialment els recursos plantejats per la Fiscalia i l'acusació particular, per la qual cosa condemna també el capità responsable de la seguretat de l'exercici (a un any de presó per un delicte de desobediència) i el tinent encarregat de l'escamot del sergent (a tres anys de presó per delictes de desobediència i contra l'eficàcia del servei). Cal recordar que la sentència del Tribunal Militar Territorial Segon, contra la qual es va recórrer i que ha donat pas a la del Suprem, va absoldre aquests dos oficials, i va condemnar Saúl Antonio Guil a tres anys, 10 mesos i 26 dies de presó pels delictes que ara s'han confirmat. Ara, la pena pel primer delicte del sergent passa a quatre anys, nou mesos i 15 dies, i es mantenen les penes pels abusos d'autoritat, fet que suposa una condemna total de cinc anys, 11 mesos i 15 dies.

Va disparar almenys set trets des d'una posició endarrerida

La sentència, que ha estat recollida per Europa Press, estableix com a fets provats que, durant l'exercici que feia la Legió a Alacant, el sergent estava en posició dreta i més endarrerida que els components del seu escamot. Des d'aquesta posició va disparar almenys set trets amb un fusell HK G36, al capdavant i per sobre de les posicions que ocupaven els membres de l'angle esquerre del seu escamot. Un dels trets va impactar en el legionari mallorquí, el qual estava en posició de genoll a terra, amb el seu fusell orientat cap a terra i sense munició. El projectil va anar a parar, en primer lloc, el culatí del seu fusell, i a continuació en el seu cos. Tot i els intents de reanimació per part dels seus companys i del personal sanitari, Alejandro Jiménez va morir a les 18.48 hores, a conseqüència d'un xoc hipovolèmic per tret d'arma de foc. Tenia 21 anys i era fill únic.

Condemna del tinent responsable de l'escamot

El Suprem condemna el tinent encarregat de l'escamot pel delicte contra l'eficàcia del servei. En els fets provats, consta l'extralimitació del sergent, subordinat del tinent, en prorrogar la realització de l'exercici de combat amb tir real, més enllà del que ordena i disposa el capità, així com la "manifesta tolerància" d'aquest tinent, per la "simple conveniència" del seu subordinat, el sergent, de no donar per acabat l'exercici i permetre tant la pròrroga com que s'efectuassin trets, de manera que es generà "un perill jurídicament desaprovat". D'altra banda, el Suprem condemna tant el capità com el tinent per delicte consumat de desobediència perquè, malgrat conèixer les ordres de l'equip de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil personat al lloc dels fets, perquè no s'entràs al mateix amb vista a la realització l'endemà d'una inspecció ocular, no les van acatar. La decisió recull que, a més, el capità va enviar una reconstrucció del que va passar al camp de tir abans que arribàs la Guàrdia Civil, quan la seva obligació era respectar i impedir l'accés ordenat.

A més, el Suprem eleva la indemnització reconeguda als pares del legionari mort a 250.000 euros —125.000 euros per a cada un—, en substitució dels 208.000 euros fixats en l'anterior instància i ratifica el que disposa aquesta quant a la declaració de la responsabilitat civil directa de l'asseguradora, que haurà d'indemnitzar, amb el límit total de 150.000 euros, els progenitors. L'alt tribunal fixa també en 3.000 euros la quantia de la responsabilitat civil derivada de la condemna del sergent per la comissió dels dos delictes d'abús d'autoritat, en lloc dels 600 euros fixats abans.

És un homicidi dolós, per a un dels magistrats

Per la seva banda, Jacobo Barja de Quiroga, el president de la Sala del Tribunal Suprem que s'ha encarregat del judici i un dels cinc magistrats que firmen la sentència, ha manifestat amb el seu vot particular que considera que els fets atribuïts al sergent van haver de ser qualificats d'homicidi dolós i no imprudent, ja que coneixia "el perill concret" que suposa el maneig d'una arma com la que portava.