El Suprem qüestiona que pugui resoldre sobre les restriccions anticovid en només cinc dies

BarcelonaEl Tribunal Suprem no està segur que hagi de ser ell l'òrgan competent per decidir sobre les restriccions als drets fonamentals que les comunitats autònomes aprovin a partir de diumenge, quan ja no estigui vigent l'estat d'alarma. El gabinet tècnic ha analitzat el decret llei que el govern espanyol ha aprovat aquesta setmana sobre quina és la via legal per emparar mesures autonòmiques com el toc de queda o les limitacions de moviment que dona a l'alt tribunal l'última paraula i, en "una primera nota d'urgència" que s'ha filtrat aquest dijous, planteja problemes processals i de constitucionalitat perquè obliga els magistrats a dirimir sobre qüestions polítiques.

Més enllà de dubtes tècnics, l'informe també qüestiona que es pugui complir el termini màxim de cinc dies que l'executiu dona als magistrats de la sala tercera per resoldre els recursos en cassació perquè, apunta el text, arribaran tots alhora i produiran un tap que farà inviable la rapidesa en la resposta. No obstant la claredat del text, en un posterior missatge distribuït a través del departament de premsa del TS, el president de la sala tercera ha matisat que es tracta d'un informe "no vinculant, provisional i informal" i que en cap cas és l'avançament de la decisió final.

Amb anterioritat a la publicació del dictamen, la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha defensat que sigui el Suprem l'àrbitre si hi ha disputa entre les comunitats i els seus tribunals territorials per garantir "una certa homogeneïtat de doctrina" i, referint-se al rebuig que ja està mostrant la Fiscalia sobre aquestes restriccions de llibertats, ha valorat que és una mostra que existeixin "totes les cauteles" per preservar drets fonamentals.

Però el text dels magistrats nega la major i, en aquest dictamen d'urgència, matisa que serà difícil que "fixi doctrina" sobre les restriccions perquè admet que es pot rebutjar-ne l'admissió en cas de defectes de forma o que els recursos tinguin poca entitat per a la cassació i, en aquest sentit, critica que s'hagi optat per prescindir del recurs davant dels TSJ o de l'Audiència Nacional, que en farien una primera tria. Igualment, expressa dubtes sobre la possibilitat real de poder complir amb els terminis establerts pel decret llei, que són més curts que els habituals, i haurà de resoldre el Suprem en uns vuit dies, sumant-hi els tres de trasllat a les parts perquè al·leguin i els cinc posteriors per al dictamen final.

A més, el dictamen entra a qüestionar si la fórmula del decret llei triada per l'executiu té prou "rang" per regular una "qüestió com aquesta, que incideix en drets fonamentals".