La piscina de Pedro J, a una passa d'acabar com la del restaurant Mar y Paz

PalmaEl Tribunal Suprem dona carpetada al cas de la piscina de Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins. Segons ha avançat el diari Última Hora i ha pogut confirmar l'ARA Balears, l'Alt Tribunal no ha admès el recurs de cassació que va presentar el fill del periodista contra la sentència de l'Audiència Nacional del 2021, que tombava la concessió de 60 anys de l'espai públic, perquè no hi veu "interès general". Amb aquesta decisió judicial –que anul·la les ordres del Ministeri de Medi Ambient del 2014 i 2016 que permetien ocupar el penya-segat– s'obre la porta a la demolició de la piscina. La darrera paraula la tindrà la Demarcació de Costes de les Illes Balears, organisme que depèn de l'Estat.

"En aquests moments, Costes està tenint una actitud molt bel·ligerant amb les concessions públiques. Hi ha exemples, com la piscina del restaurant Mar y Paz (a Can Picafort) o les Casetes dels Capellans", argumenta en declaracions a l'ARA Balears Josep de Luis, l'advocat de l'activista Jaume Sastre, qui va engegar el procés judicial fa vint anys, el 2001. Tot i que allò "esperable" és que Costes actuï de la mateixa manera davant el cas de Pedro J. Ramírez, De Luís no n'està del tot convençut.

Un futur encara incert

Segons el misser, en aquest cas "n'han passat de tots els colors". Un exemple és la manera amb què el periodista va obtenir la concessió. "Com que la llei de costes diu que les concessions no es poden vendre, ell va fer un contracte de gestor a la propietària", explica De Luis. "Duim des del 2001 esperpent darrere esperpent. En Jaume Sastre s'ha dedicat a pledejar perquè tornin uns béns a l'administració pública, mentre el Ministeri pledejava perquè no fos així", afegeix.

Ara, la llei de costes diu que la zona ha de tornar a quedar en el seu estat original, de manera que la piscina, el moll i la terrassa que es van contruir s'haurien de demolir. Així mateix ho va determinar l'any passat l'Audiència Nacional, queda remarcava en la seva resolució que quedava justificat "acordar el desmantellament de les obres, l'única manera en la qual queda garantit el gaudi del domini públic maritimoterrestre pera la lliure utilització de totes les persones i per a tots els usos comuns, com passejar, estar, banyar-se, navegar, embarcar i desembarcar, varar, pescar...".