El sushi modificat genèticament arriba al mercat japonès
Aviat s’afegiran més aliments modificats a la llista, però caldrà veure si el nou mètode de manipular éssers vius superarà les reticències dels ciutadans dels països més refractaris als GMO
Encara que sembli una pràctica moderna, la modificació genètica de plantes i animals per al consum humà és tan antiga com l’agricultura i la ramaderia. Tradicionalment, s’havia aconseguit amb llargs cultius i aparellaments selectius, amb l’objectiu que la característica que resultava interessant (vaques que produeixen més llet, pèsols resistents a fongs, etc.) passés a la descendència. Això ja es feia de manera intuïtiva molt abans que Gregor Mendel establís les bases de l’herència al segle XIX. Quan es va descobrir que la informació genètica estava a l’ADN i, dècades després, es va aprendre a manipular-lo, vam passar a estar en condicions d’accelerar i perfeccionar aquests processos. El descobriment fa deu anys d’una nova eina d’edició genètica, anomenada CRISPR, està revolucionant molts camps de la ciència i, des de fa poc, ja es comercialitzen també productes modificats amb aquesta tècnica.
Tomàquets i salmons
Els primers cultius manipulats genèticament (sovint anomenats genèricament transgènics, que vol dir que tenen gens d’altres espècies) es van plantar al final dels anys 80 del segle passat. Des de llavors, se n’han produït moltes varietats, la majoria plantes resistents a plagues o a herbicides. El primer aliment modificat que va arribar a les botigues, l’any 1994, va ser el Flavr Savr, un tomàquet que tardava més a podrir-se, cosa que permetia que madurés més lentament i mantingués més el gust que els tomàquets normals, que s’han de collir quan encara estan verds. Malgrat això, va tenir poca acceptació i va deixar de produir-se al cap de pocs anys. Més exitosos han sigut els cultius de sucre o cereals resistents, que actualment es poden trobar per tot el món i que ja han entrat a la cadena alimentària perquè s’utilitzen per a la producció de molts aliments processats. Pel que fa als animals, la primera espècie modificada no es va poder comprar fins al 2015. Es tracta del salmó AquAdvantage, que creix fins i tot més ràpid que els peixos de piscifactoria que han estat aparellats selectivament amb aquest objectiu.
Malgrat que els organismes modificats genèticament (o GMO, per les sigles en anglès) ni representen cap perill per a la salut de qui els consumeix ni s’ha vist que provoquin catàstrofes ecològiques, com es temia al principi, en molts països tenen mala reputació, fins al punt que s’organitzen protestes en contra o fins i tot es legisla per evitar que es plantin o venguin. A pesar d’això, la investigació en GMO ha continuat avançant, i últimament s’ha beneficiat de noves tecnologies com el CRISPR, un mètode d’edició genètica precís i efectiu que té moltes aplicacions científiques. Ja s’ha fet servir per modificar cultius, com bolets que no es tornen marrons o noves varietats de plantes resistents, però encara no havia arribat cap d’aquests productes a la cadena alimentària. Això ha canviat recentment: els primers ja estan disponibles a les botigues del Japó.
Un suplement popular
La companyia Sanatech Seed comercialitza el Sicilian Rouge, un tomàquet que, gràcies a l’edició amb CRISPR, conté cinc vegades més àcid gamma-aminobutíric (o GABA). El GABA és un suplement molt popular al Japó pels seus suposats beneficis, com reduir la pressió arterial o ajudar a la relaxació. Al mercat japonès ja hi ha 400 productes diferents enriquits amb GABA, des de begudes fins a xocolata, però aquest és el primer que s’ha produït amb tècniques d’edició genètica. El Sicilian Rouge va ser aprovat per les autoritats a finals del 2020, i des del setembre del 2021 ja es distribueix per internet, pel que sembla amb una bona acceptació. També tenen èxit les llavors del tomàquet, que molta gent ha començat a cultivar als seus jardins. El fet que no hi hagi proves científiques que demostrin de manera concloent que el GABA és bo per a la salut sembla que no importa gaire als consumidors japonesos.
Curiosament, el Sicilian Rouge és un dels pocs exemples de GMO amb beneficis nutricionals que s’han aconseguit comercialitzar fins ara. Altres productes, com l’arròs d’or, que conté grans quantitats de vitamina A amb l’objectiu que les persones que viuen en zones on hi ha dèficits crònics d’aquesta vitamina no pateixin les malalties que se’n deriven, encara lluiten per superar les traves. Precisament, l’arròs d’or es va produir per primer cop l’any 2000, però fins a l’estiu de l’any passat no s’ha donat permís per plantar-lo (de moment, només a les Filipines).
Sushi editat genèticament
Els altres productes generats amb CRISPR que aviat consumiran els japonesos són dos peixos que creixen més que els originals. Un és el fugu o peix globus, que, tot i contenir una substància tòxica, és molt apreciat per fer sushi. L’altre és un tipus de besuc. El nou fugu arriba a fer el doble de la mida normal perquè se li ha modificat un gen que regula la gana de tal manera que els animals mengin més. El besuc, en canvi, creix un 20% més perquè se li ha eliminat un gen que impedeix el desenvolupament del múscul.
El fet que CRISPR faciliti tant l’edició genètica fa pensar que aviat s’afegiran més aliments modificats a la llista, però caldrà veure si el nou mètode de manipular éssers vius superarà les reticències dels ciutadans dels països més refractaris als GMO.
Salvador Macip és investigador de la Universitat de Leicester i la UOC