“T’adoro. Et desitjo. Et necessito”. Parlen les altres víctimes de l’assetjador de Paula Bonet

Barcelona / Sant CugatLa Paula Bonet no va ser la primera. Abans d'assetjar l'artista i escriptora de Vila-real, en Víctor G.T., havia fet el mateix amb altres noies. És el cas de la Laura, que també es dedica al món creatiu, a la música. Ell va escriure-li per Instagram i va plantejar-li de quedar. "Un fan", va pensar ella per treure-hi importància. El 3 de març del 2018 la Laura va fer un concert a la sala Apolo. Quan va acabar va anar-se'n fins a l'espai jove Les Basses, on tocaven uns amics. Un noi solitari se'ls va acostar, es va presentar i es va quedar allí palplantat. "Aquest noi l'hem vist al teu concert", va dir-li una amiga. L'escena es va anar repetint durant els següents mesos. A l'abril també el va veure en un concert a Vic. Després a l'Heliogàbal de Barcelona, on amb prou feines hi havia 20 persones entre el públic. El Víctor la va abordar a fora, quan ella recollia el material. Era ja de nit i la Laura va agrair més que mai anar acompanyada. Després el va veure a primera fila del festival Vida, a Vilanova i la Geltrú, i a l'octubre en una sessió musical en un hotel de Barcelona. Ell estava en silenci. Sol. Mirant-la fixament durant tot el concert. Aquell dia la Laura va tenir por. Estava sola i no volia tornar a trobar-se'l, així que va trucar d'amagat a un amic perquè l'anés a recollir.

La Laura ja sabia qui era aquell noi que apareixia a tots els seus concerts. Ell li havia enviat missatges a través de Facebook. "T'adoro". "Et desitjo". "Et necessito". Ella mantenia silenci, ell insistia regularment. El 19 de gener del 2019, a Girona, ell va acostar-se-li novament en un concert i l'endemà va tornar a la càrrega a través de Facebook: "No esperava que m'estimessis tant. En quina vida et vaig fer mal, Laura? [...] M'agradaria estimar-te però em rebutges en cada ocasió. [...] No et demano cap sacrifici, senzillament una mica de correspondència".

Aparició sobtada

El diumenge 10 de febrer de 2019 van trucar a la casa de la Laura. Va obrir la seva parella i es va trobar el Víctor, que demanava parlar amb ella. Ella s'hi va negar i ell va acabar marxant. Immediatament, la noia va comprovar si la seva adreça sortia en alguna pàgina d'internet. Res. Aquell noi solitari que la perseguia de concert en concert l'havia seguit fins a casa. Es va espantar molt. Va anar als Mossos a posar una denúncia però l'agent va dir-li que no serviria de res. La Laura va comprar-se un esprai d'autodefensa, va haver de deixar les classes de ioga que feia al vespre i va començar a estar alerta cada vegada que sortia de casa o pujava al cotxe. També va fer cas a l'agent i va escriure al Víctor per deixar-li clar que havia de parar. "No tinc cap interès en tu. Et demano que mai més et tornis a presentar a casa meva, que no insisteixis més per veure'ns o parlar", va dir-li. "T'ho estàs prenent massa personalment", va respondre ell. Aquella mateixa setmana la Laura va anar a una exposició a una botiga de Barcelona. No ho havia dit enlloc i ell va tornar a aparèixer. L'havia seguit novament. Es va quedar al carrer mirant-la fixament fins que el grup d'amics de la noia el va fer marxar.

Just un any després de la primera visita a casa, el 10 de febrer del 2020, van trucar novament a la porta. Era el Víctor, amagat sota una màscara. "Deia que era jo qui l'assetjava, que no marxaria fins que pogués parlar amb mi", recorda ella. La seva parella va aconseguir que marxés amb l'amenaça que si no ho feia avisaria als Mossos. L'endemà la Laura va anar a posar la denúncia i un caporal dels Mossos se la va quedar mirant: "És ella". Durant el temporal Glòria havien trobat el Víctor pel carrer buscant-la. L'home va dir als agents que ell i la Laura tenien una història d'amor, i els va mostrar una fotografia d'ella: la tenia de fons de pantalla al mòbil.

La Laura va haver de declarar en un judici ràpid -en el qual la fiscal va renyar-la per no haver bloquejat el Víctor a les xarxes, quan ella no ho feia per reunir proves- però no li van dir mai més res sobre la denúncia. Ara l'advocada Carla Vall ha reobert el cas de la Laura, que n'està convençuda que el Víctor "és conscient de les conseqüències i el mal que fa". Gairebé un any després d'aquest judici ràpid, la mare de la Laura va rebre un missatge del Víctor en què li preguntava si era la mare de la Laura. També va intentar contactar amb dues amigues de la noia. Va ser l'últim que va saber d'ell fins que la fotografia del seu assetjador va aparèixer als mitjans de comunicació arran de la denúncia de Paula Bonet, un cas que aquest dilluns s'ha resolt amb la condemna per tres delictes -assetjament, amenaces de violació, esquarterament i mort, i trencament continuat de mesures cautelars- a Víctor G.T, que haurà d'estar 3 anys i 4 mesos en un centre d'internament perquè la sentència ha valorat com a eximent una alteració psíquica del condemnat. L'advocat de la defensa havia argumentat durant el judici que el noi patia un trastorn erotomaníac, un deliri pel qual algú es pensa que una altra persona està enamorada d'ell.

Patró de conducta

En el mateix període que el Víctor intentava establir lligams amb la Laura i la Paula, va contactar amb la Lídia, una altra noia vinculada al món de l'art, en aquest cas a la fotografia. Ella també l'ha denunciat. La va trobar per Facebook, buscant-la pel nom, tot i que ella té el compte tancat i feia servir un pseudònim a les xarxes. "Tens cara de sida", va dir-li ell. Els missatges es van anar repetint, fins a l'estiu del 2020. També a Twitter i per correu electrònic. "Jo crec que et menjaria la cara", va arribar a escriure-li. Un amic de la Lídia va intercedir perquè el Víctor parés i ella mateixa també va demanar-l'hi. "Només ho faig perquè maduris", va respondre ell. "Com et puc deixar en pau tan malvada que ets", va insistir, i va rematar-ho amb un "Ja veuràs com un dia et reparo, t'actualitzo i t'incorporo la marxa enrere". En aquest punt ella el va bloquejar i es va oblidar del tema fins que va fer-se públic el cas de la Paula Bonet. "Hi ha d'haver un patró, sempre hi ha un patró i no sé quin és", reflexiona la Lídia amb la perspectiva del temps i després de parlar-ne amb altres noies que han viscut situacions similars.

La Gemma i la Magda el van conèixer el 2017. Tots tres estudiaven arquitectura a la UPC. Ell havia fet abans filosofia, però ho havia deixat. Elles dues formaven part d'una associació que tractava temes com l'ecologisme o el feminisme i s'allunyava de l'arquitectura més convencional. Ell va començar a deixar-se veure, sempre tímid, molt interessat en la part teòrica i filosòfica. Estava normalment callat i acostumava a anar sol. Al cap d'un temps els va escriure. A poc a poc va anar "saltant-se barreres" i "apujant el to". "Apel·lava a la meva intimitat, amb to de burla, un punt sinistre. Jo l'ignorava i va començar a tenir converses amb si mateix. Es responia a ell mateix. Escrivia a deshores, a la matinada", explica la Gemma, que també havia estudiat belles arts. Va explicar-ho a una amiga, la Magda, a qui també ell havia escrit per demanar-li d'anar a fer una cervesa per parlar i aprofundir en els temes que tractaven a l'associació. Les dues noies van decidir tenir una xerrada amb ell per tallar de soca-rel aquella situació. "Ell no entenia les posicions del feminisme que li explicàvem", recorda la Gemma. "No entenia per què això molestava, no es va qüestionar res", afegeix la Magda.

El feminisme

L'advocada de Paula Bonet, Carla Vall, va apuntar després del judici que Víctor G.T. té "trets de misogínia" i un "odi a les dones". L'ARA ha parlat amb diverses persones que el van conèixer durant la seva adolescència, des de secundària fins a la universitat, i van veure com evolucionava el seu caràcter. El defineixen com una persona extremadament intel·ligent, reservada i a qui li agradava molt debatre i aprofundir en temes filosòfics. "Llegia molt, donava voltes sempre a coses de la vida, a temes foscos, a la vida i la mort", explica una persona que el va conèixer molt amb 14 anys, en una escola de la seva ciutat, Sant Cugat. Són diverses les noies que van rebre missatges del Víctor al cap d'anys en què els proposava reprendre el contacte. Sovint les converses es tornaven estranyes i elles acabaven bloquejant-lo o no responent-li.

Un dels temes que va anar guanyant presència en l'univers del Víctor va ser el feminisme. El noi va fer piulades contra el moviment, com una del 19 de desembre del 2021: "Ara ja no tinc cap dubte que el feminisme és un moviment de dones malcriades amb un munt de complexos emmarcats dins un quadre d'histèria i psicopatia narcisista". A una noia amb qui va tornar a contactar el 2019, molts anys després de dir-se adeu, va demanar-li per quedar i després va escriure-li parlant de feminisme i convidant-la a una exposició al MNAC: Art, dones, memòria i lluita. "Ell sabia que jo tenia una perspectiva feminista, em va preguntar coses molt personals, sobre la parella, la monogàmia... s'estava formant la seva pròpia teoria", explica aquesta noia, a qui el Víctor va admetre el 2020 que li feia mal alguna cosa. "Fa temps que penso que estic somatitzant alguna cosa", va confessar-li ell. Una tercera persona apunta que hi va haver un "fet dramàtic" fa set anys que el va afectar "moltíssim": la mort d'una exparella.

Alguna cosa havia passat feia anys. Ell mateix tenia un missatge enigmàtic -però alhora clar- a Twitter: "Víctima del quasi-ostracisme i sota l'amenaça de linxament popular, degut al caràcter paranoic-obsessiu-compulsiu de Blanca i Paula i les seves conegudes sectes". La Paula és Paula Bonet, a qui Víctor G.T. va amenaçar d'estrangular-la, esquarterar-la i violar-la, la va perseguir durant gairebé tres anys i es va presentar de nit al taller de l'artista molts cops, com certifica un testimoni, la Carine. Això va fer que el noi estigués 10 mesos en presó provisional. La Blanca va ser molt important per al Víctor fins a finals del 2015, poc abans que ell comencés a obsessionar-se amb noies creatives vinculades al món de l'art i el feminisme.