T’estime, t’estimo, t’estim: per què dubtam amb les formes verbals pròpies?

Palma“T’estime, t’estimo, t’estim…” és la tornada de la cançó ‘Camals mullats’, del disc Saó, que La Gossa Sorda va publicar el 2008. Generacions de joves d’arreu del domini lingüístic han crescut, han anat de festa, han rigut i plorat amb aquesta lletra. A la vegada, però, el “T’estime, t’estimo, t’estim” del grup musical valencià s’ha convertit en la manera més eficaç per recordar a les generacions ja escolaritzades plenament en català que les formes verbals dels principals dialectes catalans són normatives, correctes i vàlides per utilitzar en registres formals tant si són escrits com si són orals. Tot i això, en el cas de les Illes Balears, bona part del jovent continua escrivint cada dia, per WhatsApp, Instagram o qualsevol altra xarxa: “T’espero a les sis a la plaça d’Espanya” i “ens veiem en sortir de l’institut”, en lloc de “t’esper a les sis a la plaça d’Espanya” i “ens veim en sortir de l’institut”.

‘Cant’, ‘cante’ o ‘canto’, però sempre ‘dic’. La primera persona del present d’indicatiu, en funció del dialecte amb què s’identifiqui el parlant, podrà tenir tres desinències verbals o terminacions diferents. I totes es consideren pròpies de registres formals. En el cas de les Balears, la terminació pròpia és aquella que s’anomena desinència zero. És a dir, aquella en què l’arrel del verb es manifesta sense afegitons. Així, no deim ni ‘jo canto’, ni ‘jo cante’, sinó senzillament ‘jo cant’. En un registre formal (escriure un article de diari, pronunciar una conferència, adreçar una carta a una administració) el parlant podrà optar per la forma amb què més s’identifiqui, perquè totes són correctes i formals. Ara bé, si un parlant balear vol anar a tir segur i no errar-se, ha de saber que la desinència zero també existeix en alguns verbs (moltíssims) en les varietats del valencià i del català central. Per exemple, si per voler ser més formal i distingit que qualsevol altre, un balear diu o escriu ‘jo digo que vull veure aquesta pel·lícula’, cometrà un error, perquè ‘dic’ és ‘dic’ a les Balears i a tot arreu. Com també és ‘trec’ (de’ treure’), ‘coc’ (de ‘coure’) i ‘venc’ o ‘vinc’ (de ‘venir’).

‘Serveixi’, ‘servesqui’, ‘servisca’. Si les formes dialectals i alhora estàndard del present d’indicatiu (’jo cant’), més o manco, s’han salvat del naufragi, algunes formes del present de subjuntiu no han duit tanta de sort (’jo servesqui’). Per desconeixement, perquè els parlants dubten de si és correcte o no ho és, perquè no ho veuen de manera majoritària als mitjans o a la producció cultural en llengua catalana, allò cert és que en determinats àmbits el ‘jo servesqui’, ‘jo vestesqui’ o ‘jo llegesqui’ són substituïts de manera automàtica per ‘jo serveixi’, ‘jo vesteixi’ o ‘jo llegeixi’. No hi ajuda que qualsevol editor digital de textos, per defecte, marqui amb una emprenyosa línia vermella aquestes formes verbals. I tanmateix, segons l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la forma balear ‘servesqui’ (o la valenciana ‘servisca’) són tan correctes com la central ‘serveixi’, i totes es poden utilitzar en registres formals.

‘Deim’, ‘veim’ i ‘feim’, però no esteim. Es consideren pròpies dels parlars balears les formes del verb ‘dir’ ‘nosaltres deim’ o ‘vosaltres deis’, en lloc de ‘nosaltres diem’ i ‘vosaltres dieu’, que són pròpies del català central. L’IEC les considera correctes, però alhora en recomana un ús restringit. Ara bé, els mitjans de comunicació que es limiten a l’àmbit balear en solen fer un ús habitual. En la utilització dels verbs amb aquesta desinència, però, s’ha d’anar alerta amb una qüestió: ‘deim’, ‘veim’ i ‘feim’ es consideren correctes i poden tenir un ús formal. En cap cas, però, no l’hi poden tenir les formes esteim* o esteis*, que no es consideren recomanables i per tant, en registres formals sempre s’ha de dir i escriure ‘estam’ i ‘estau’.

‘Cabre’, sí; ‘sebre’, no. Pel que fa als infinitius, tant ‘cabre’ com ‘caber’ es consideren formes pròpies de l’àmbit general. Per tant, un parlant de les Balears ben bé pot escriure: ‘Tanta de gent hi ha dins el tren que no sé si hi podrà cabre ningú més’. Perquè la forma ‘cabre’ és la més usada arreu de les Illes. En canvi, amb la forma sebre* no succeeix el mateix, perquè l’IEC no la considera recomanable, com tampoc no hi considera la forma sapiguer*, forma molt estesa entre els parlants principatins. Així és que en registres formals sempre s’haurà d’utilitzar la forma ‘saber’.