El bisbe Taltavull reivindica a la missa de l'Estendard que "un poble sense cultura pròpia no té futur"
Ha reivindicat "una actitud ecològica integral" que defensi "l'espai natural perquè estima les persones i vol per a elles un hàbitat digne"
Palma"Un poble sense cultura pròpia, un poble que renuncia a allò que l'identifica no té futur". Així ho ha dit el bisbe Sebastià Taltavull amb referència a la llengua de les Illes aquest diumenge durant l'homilia en la missa solemne celebrada amb motiu de la festa de l'Estendard. "Som, també, un poble que des de sempre estima, valora i promou la pròpia llengua", ha dit el religiós, just per després afegir: "Voldria dir-ho com a afirmació i no amb interrogant, però hem de fer camí".
Taltavull ha recordat que a Mallorca, com a tants altres llocs, "els actes religiosos sempre s'expressaven amb la pròpia llengua". "L'Església sempre ha vetlat perquè fos així i ha afavorit, a la vegada, l'obertura envers els qui ens visiten o provenen de la immigració per quedar a viure entre nosaltres", ha matisat. Amb això, diu que han volgut mantenir un equilibri sent una Església acollidora i respectuosa amb altres cultures. "Per això, ser defensors de la nostra identitat cultural i lingüística –que al mateix temps hi entra la nostra identitat religiosa i cristiana– no significa de cap manera ser contraris a un diàleg intercultural, sinó sempre oberts", ha dit.
Per al bisbe, "la llengua és més que paraules transportables d'un traductor". "La llengua és vehicle de vida, és ocasió d'aprenentatge, és transmissió de virtuts i de confiança, és riquesa de comunicació; gràcies a la llengua de la nostra terra, a la nostra llengua, hem començat a parlar, a raonar, a comunicar-nos", ha defensat. Com a síntesi, ha sentenciat que "un poble sense cultura pròpia, un poble que renuncia a allò que l'identifica està destinat a desfer-se, no té futur".
En aquest sentit, ha dit que hi ha moltes maneres "d'eliminar la riquesa ètnica i lingüística, com hi ha també moltes maneres i oportunitats de promocionar-la i fer-la vehicle de normalitat". "Per això, hem de treballar per trobar el punt d'equilibri –respectant sempre els propis drets– que donarà harmonia a les nostres relacions humanes, integrant allò que més ens identifica per transmetre-ho com a valor assumible i enriquidor fins i tot per a qui és diferent", ha dit.
Record a Palestina
En l'homilia, Taltavull també ha recordat el drama de Palestina. Ha recalcat la necessitat actual de tenir "sentiments de compassió, de bondat, d'humilitat, de serenor, de paciència, de perdó". "Sentiments que són la prova de l'amor, que tot ho lliga i perfecciona, i és font d'allò que tant desitjam, que és la pau, per a nosaltres i per a tot el món, en aquests moments ben difícils pel que succeeix a Palestina", ha remarcat.
Taltavull també ha dit que "si en la festa de l'Estendard enguany aprofundim en la identitat de la família, creadora de la identitat del poble perquè d'ella en depèn, és lògic que posem l'accent en allò a què no podem renunciar i que més ens defineix". "L'Estendard ha de ser signe de bona entesa, de mirada conjunta i d'acció compartida, de seguiment confiat en un projecte comú basat en el respecte als drets humans", ha continuat. A més, ha volgut destacar dos aspectes que "configuren la identitat i en són part essencial irrenunciable i que tenen la seva arrel en la família: la terra on hem nascut i la llengua que hem après".
A més, ha anomenat la terra i la llengua com "dos aspectes que configuren la identitat i en són part essencial irrenunciable". Per altra banda, ha reivindicat "una actitud ecològica integral" que defensi "l'espai natural perquè estima les persones i vol per a elles un hàbitat digne", lligant-ho a la "preocupació pel canvi climàtic, amb la responsabilitat que tots tenim en el seu procés de deteriorament".
