El tancament del front marítim
Aquesta part de les murades s’havia mantingut pràcticament en el seu estat inicial, per ser la part menys exposada i més fàcil de defensar
![Cartografia digitalitzada de la Carta Històrica de l’any 1800, amb la imatge aèria del 1956 de fons.](https://static1.ara.cat/clip/796dd0d6-704f-4a18-9e11-054a28866bc5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg)
PalmaUn cop finalitzades les obres de la murada defensiva per la part de terra, queden per actualitzar les murades en el front de la mar. Els primers projectes coneguts per a la defensa del front marítim es deuen als enginyers José Castelló (de l’any 1682) i de Martín Gil de Gaínza (de l’any 1697), molt similar a l’anterior. D’acord amb els diversos plans dels enginyers francesos, l’any 1715 sembla que es rectifica el Baluard de Sant Pere i es fa el llenç de murada des d’aquest fins a la plataforma del Rosari, d’acord amb el projecte de Gil de Gaínza.
La intervenció de successius enginyers (com Simon Poulet, Esteban Panón, Carlos de Beranguer, Joan Ballester i Zafra o Ramón Santander) dona lloc a diferents propostes que de vegades no arriben a realitzar-se, ja que són substituïdes per altres posteriors que s’arriben a executar en funció de la disponibilitat de mitjans econòmics. Així, es pot constatar que el 1756 tan sols es troben construïts el Baluard del Príncep, el de la Creu o Santa Catalina amb el tram de murada que va des d’aquest fins a la plataforma del Rosari (aquesta encara per construir) i un drap nou entre el Baluard de la porta del Moll i l’Almudaina.
Segons l’informe de l’enginyer Miguel Gerz, l’any 1774 està executat tot el front marítim, a excepció del tram definitiu entre el Baluard del Moll i el de Berard, amb la plataforma del Mirador, projectada entre la Seu i el Palau Episcopal per l’enginyer Ramon Santander. Les obres es conclouen el 1801 sota la direcció de l’enginyer Francisco Orta y Arcos.
El 1801 són inventariades 687 construccions fetes per particulars a extramurs.U n cop finalitzades les obres de la murada defensiva per la part de terra, queden per actualitzar les murades en el front de la mar. Els primers projectes coneguts per a la defensa del front marítim es deuen als enginyers José Castelló (de l’any 1682) i de Martín Gil de Gaínza (de l’any 1697), molt similar a l’anterior. D’acord amb els diversos plans dels enginyers francesos, l’any 1715 sembla que es rectifica el Baluard de Sant Pere i es fa el llenç de murada des d’aquest fins a la plataforma del Rosari, d’acord amb el projecte de Gil de Gaínza.
La intervenció de successius enginyers (com Simon Poulet, Esteban Panón, Carlos de Beranguer, Joan Ballester i Zafra o Ramón Santander) dona lloc a diferents propostes que de vegades no arriben a realitzar-se, ja que són substituïdes per altres posteriors que s’arriben a executar en funció de la disponibilitat de mitjans econòmics. Així, es pot constatar que el 1756 tan sols es troben construïts el Baluard del Príncep, el de la Creu o Santa Catalina amb el tram de murada que va des d’aquest fins a la plataforma del Rosari (aquesta encara per construir) i un drap nou entre el Baluard de la porta del Moll i l’Almudaina.
Segons l’informe de l’enginyer Miguel Gerz, l’any 1774 està executat tot el front marítim, a excepció del tram definitiu entre el Baluard del Moll i el de Berard, amb la plataforma del Mirador, projectada entre la Seu i el Palau Episcopal per l’enginyer Ramon Santander. Les obres es conclouen el 1801 sota la direcció de l’enginyer Francisco Orta y Arcos.
El 1801 són inventariades 687 construccions fetes per particulars a extramurs.