Tancar finestres i posar música: consells per a mascotes amb por als petards

BarcelonaMentre a fora els petards il·luminen la nit de Sant Joan i els carrers s’omplen d’espetecs, a casa hi ha algú a qui aquest soroll espanta. S'amaga darrere la tassa del vàter. ¿Serà una amenaça de la qual caldrà protegir-se? ¿O potser caldria arrencar a córrer per fugir encara que sigui saltant per la finestra? N’hi ha que ho fan perquè la por –i en molts casos el pànic– domina la situació. Anomenada Ona, aquesta boleta de pèl, arraulida i tremolosa, ficada en el seu cau improvisat, i en companyia de la seva responsable, Carole Conforti, busca recuperar la tranquil·litat davant d’aquests petards que no pot predir ni entendre.

Fa anys que la història es repeteix per la revetlla. “Li acosto el seu matalàs per si vol estar-s’hi, no beu, no menja... I això no li dura només l’estona de les explosions, sinó que durant setmanes qualsevol cosa que s’assembli a un petard l'atemoreix”, exposa Conforti, que diu que dels quatre gossos que té l’Ona, d’onze anys, i la Nutella –però en menor mesura– pateixen aquesta por. “Si no podem moure’ns del lavabo almenys l’acompanyo en aquest moment tan complicat per a ella”, explica. La preocupació dels propietaris d'animals de companyia porta cada any a un increment important de consultes al veterinari per minimitzar els símptomes que els petards provoquen en gossos, gats i altres animals. Segons dades del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, els tractaments per ansietat per petards s’incrementen 80 vegades al voltant de la revetlla.

“A part de tremolors intensos, els gossos poden somicar, bavejar, mostrar intranquil·litat, donar voltes i bordar desesperadament sense control. Clars signes d’angoixa, amb la qual cosa podrien patir conseqüències greus com taquicàrdia severa, el col·lapse i fins i tot la mort”, diu Ricard Adán, veterinari especialista en etologia clínica. Tot i que la por, sempre que sigui raonable, és una “reacció fisiològica normal davant d’un so fort que pot indicar perill”, assegura Adán. “Si volem que no ho passin tan malament, tenim estratègies", afegeix Elena Garcia, veterinària d’Ethogroup, del projecte Vetbonds i col·laboradora d’Anicura Ars Veterinaria. Entre elles, fer passejos de qualitat lluny dels petards però no obligar-los a sortir si no volen. A casa, tancar finestres i abaixar persianes per intentar que el soroll entri a casa el mínim possible, posar música o encendre la televisió com a soroll de fons. “Molts gossos i gats tenen un lloc preferit on amagar-se, el millor és respectar-lo i si no el tenen fer-ne un. Cal evitar renyar-los o enfadar-se amb ells pel fet que estiguin molt espantats, perquè és una cosa que no poden controlar”, assenyala aquesta veterinària.

L’educador caní i psicòleg Ricard Rojals ressalta l’efectivitat dels exercicis de dessensibilització als petards. L’únic que cal és temps. “Per acostumar el gos als petards, podem posar aquest mateix so a la televisió o en algun altre aparell mentre li donem menjar o fem alguna activitat d’olfacte. La idea és que associï els petards a una cosa positiva, tot i que en el fons saben que el so prové d’una font artificial”, diu. Altres recursos són “donar-los aliments per rosegar, perquè els ajuda a alliberar endorfines, o que aprenguin a quedar-se dins la cistella de transport, que és un bon aïllant del so”, diu aquest expert. Ara bé, adverteix que, “si bé acostumar un gos al soroll dels avions és possible”, en el cas dels petards “a vegades no ho és tant, perquè sonen molt fort, ocorren en mil·lèsimes de segon i es tiren de manera esporàdica”. “Nosaltres els tenim normalitzats, però ells no. No poden anticipar-los ni controlar-los, aspectes que provoquen que encara els facin més por”, puntualitza Elena Garcia. A més, les feromones i els suplements dietètics també poden ser-los útils, així com la medicació, prescrita sempre per un veterinari. “El suport farmacològic pot haver de començar setmanes abans. No s’hi val anar al veterinari el dia 23 a primera hora de la tarda perquè et doni una pastilla”, recalca Garcia. “Molta gent, a més, té al cap la pastilla del petard, que conté acepromazina. Ara tenim alternatives més respectuoses i eficients des del punt de vista animal”, indica. “L'acepromazina –segons apunta Rojals– és un fàrmac derivat dels antipsicòtics que genera una paràlisi del sistema motor de l’animal, però igualment rep els inputs sensorials auditius dels petards, així que és molt pitjor perquè no pot reaccionar”.

Alta sensibilitat auditiva

Els animals són més sensibles als sons que els humans. Sorolls que per a nosaltres són molestos, a ells els poden resultar fins i tot dolorosos. Els gossos, de mitjana, tenen un rang d’audició de 10.000 a 50.000 Hertz, mentre que les persones només abasten de 16.000 a 20.000. La distància des de la qual un gos pot sentir un sentir és quatre vegades superior a la d’un humà. “En el cas dels gats, la seva oïda està encara més desenvolupada, fins i tot tenen una sensibilitat acústica superior”, segons el Col·legi de Veterinaris de Barcelona, que reclama una regulació sobre l’ús de la pirotècnia i limitar-ne el llançament.

La doctora en antrozoologia Paula Calvo adverteix que, si tenim un gat i és la primera revetlla que passem amb ell, val més “estar al seu costat”. “Pot passar-se el dia amagat, però sabrà que tu ets a casa i la nostra companyia el tranquil·litzarà”, assegura. La veterinària i etòloga Mònica Vila defensa que, “si l’animal aprèn que mirant-nos i demanant-nos ajuda nosaltres el sostenim, simplement pel fet de poder comptar amb nosaltres aquesta por ja disminuirà”. Embolcallar el lloc on s’arrauleixi el felí amb mantes per apaivagar el so i assegurar-nos que menja i beu són algunes de les recomanacions. I una alerta: “Cal posar-li menjar i aigua a prop. Si un gat es passa 72 hores sense menjar ens podem trobar que faci una complicació hepàtica, i podria acabar morint”, subratlla Calvo.

S’ha detectat que, de mitjana, el nombre d’avisos de casos d’animals perduts, comparat amb altres períodes, augmenta per Sant Joan més d’un 60%, i que l’increment de casos de recollides d’animals trobats creix també fins a un 130%, segons dades de l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Catalunya. El Galet, de sis anys, amb hipersensibilitat auditiva, té una predisposició a fer el que sigui per fugir del soroll. Fa anys que hi treballen amb la seva referent, Beth Mussull, directora d’Itcan Intervencions Assistides amb Gos. “Va arribar a casa quan tenia tres mesos després d’un viatge molt llarg en avió. Si quan passejàvem li passava un monopatí pel costat, la seva primera reacció era sortir corrents. Genèticament ja té predisposició a tenir pors”, aclareix aquesta responsable, que té sis gossos més.

Davant del greuge que poden comportar els petards en els animals, i també en persones amb sensibilitat auditiva, ciutats com Parma, a Itàlia, han prohibit per decret qualsevol mena de pirotècnia sorollosa. A Catalunya, empreses com La Traca ofereixen entre la seva oferta petards de baixa sonoritat, un projecte pilot que han posat en marxa aquest Sant Joan. “Es tracta de productes que van des dels 97 fins als 120 decibels. També es recomana una distància mínima d’ús a l'hora de tirar-los”, destaca el director general, Jordi Brau. Una iniciativa respectuosa amb aquestes sensibilitats, perquè no tot s’acaba amb Sant Joan: pocs dies després, arriba Sant Pere.