Els taurons de les Illes necessiten estudi i protecció

PalmaLlunada, salroig, porc marí, cinturó, marraix, bocadolça, però també mussola, tintorera, gató o gatvaire són noms de taurons que els pescadors més vells de les Illes Balears feien servir amb freqüència. Actualment, molts d’aquests peixos ja no s’esmenten perquè s’han deixat de veure a les aigües que envolten l’Arxipèlag. La sobrepesca i l’alteració dels seus hàbitats han provocat que aquests animals es trobin en una situació delicada. A la mar Mediterrània hi ha 77 espècies de taurons, ratjades i quimeres, de les quals el 53% estan amenaçades i requereixen accions urgents per conservar els seus hàbitats i poblacions. En el cas concret de les aigües que envolten les Balears hi ha citades 32 espècies de taurons, 27 de ratjades i una quimera i, segons els informes de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), més de la meitat d’aquestes es troben en perill.

Entre els científics internacionals que estudien els taurons per a la UICN hi ha Gabriel Morey. Per a aquest biòleg especialista en elasmobranquis, la situació és complicada: “Hi ha espècies que han aguantat millor, com la moixina i el gató, que tenen una capacitat de reproducció que resisteix bé la pressió pesquera. Però no passa això, per exemple, amb els ullàs, taurons de fons amb un període de gestació de dos anys, que s’han pescat molt i que n’ha minvat notablement la població a les Illes. Hi ha casos més dramàtics, com el dels escats que, directament, han desaparegut”.

Per a Agustí Torres, president de l’organització proteccionista Shark Med, “amb els taurons ha passat com amb els grans depredadors de terra, com el llop o l’os, que els humans els veiem com un perill i com uns competidors pel mateix aliment que volíem capturar. A la mar va passar el mateix amb els taurons i, en el cas concret de la Mediterrània, a partir del boom de la indústria turística, es va estendre la idea que el millor seria que no n’hi hagués cap. Això, fins que els científics han donat el toc d’alarma perquè són imprescindibles per a la salut general de l’ecosistema”. I és que, tal com apunta Morey, tenen un paper fonamental, perquè retiren animals dèbils i morts i ajuden a enfortir les espècies, entre d’altres qüestions.

Una pel·lícula començada

Als prejudicis s’hi afegeix una altra qüestió: la falta d’informació. “Hem començat a estudiar-los quan ja havien minvat molt les poblacions. Ens hem perdut el principi de la pel·lícula i no sabem com estaven abans”, explica Gabriel Morey. Hi coincideix el director general de Pesca i també biòleg, Antoni Grau: “No se’ls va prestar atenció perquè hi havia altres necessitats. No hi ha dades històriques, tot i que hi ha constància del seu paper ecològic dins la mar”.

Però els darrers anys s’ha començat a revertir la situació. Un dels projectes més innovadors és el que lidera l’organització Shark Med per estudiar els taurons en el seu medi natural. Les dades actuals provenen, majoritàriament, de les llotges, és a dir, del recompte de peixos segons les dades de captures. Es tracta de dades incompletes, perquè les espècies protegides, que no es poden pescar, no arriben a les llotges, i moltes vegades, en els casos que es pesquen accidentalment, no es notifiquen. Shark Med ha posat en marxa un sistema de “càmera trampa” que es col·loca enmig de la mar i que atreu els taurons amb l’olor del menjar que duu enganxat. És un sistema que funciona automàticament i sense interrupcions durant molts de dies seguits. Torres explica que “fins ara només hem registrat tintoreres i el que hem comprovat és que un 50% de les enregistrades duien hams clavats, algunes amb ferides greus que poden causar-los la mort”. El president de Shark Med afirma que el que afecta més aquestes espècies són els palangres de superfície que s’utilitzen per pescar tonyina o peix espasa, i “com que la tintorera o el salroig mengen el mateix, els queden els hams clavats”. Per això considera que s’haurien de posar d’ús obligatori els hams degradables, que no siguin inoxidables. “És ver que són més cars, però evitar un cost extra ara, pot crear problemes per a demà”, adverteix.

En tot cas, no és l’única iniciativa. A més de l’elaboració de material divulgatiu i de formació específica per als pescadors, també s’ha impulsat una acció conjunta entre les administracions, les organitzacions proteccionistes i els pescadors de les Balears per protegir el gatvaire. És una espècie semblant al gató però més gran que viu en fons més coral·lígens i que ha patit les alteracions de l’hàbitat sobretot per les barques de bou i la sobrepesca. Actualment se n’està executant un programa de cria en captivitat i posterior alliberament, amb marques que emeten senyals per poder fer-ne el seguiment. “La idea”, explica Morey, “és que, a més de tenir dades del gatvaire, més endavant puguem aplicar aquest programa a altres espècies”.

Les Balears com a santuari

A més, des de la UICN s’han designat bona part de les aigües de les Balears com a zones d’especial rellevància per a la conservació de taurons i ratjades (ISRA). L’objectiu d’aquesta iniciativa és identificar les àrees essencials per a aquestes espècies basant-se en diferents motius, com la presència d’espècies endèmiques, zones de reproducció, d’alimentació o corredors migratoris. “Les ISRA no tenen gaire normativa, es tracta d’una eina que posam a disposició de les administracions per ajudar-les a definir àrees marines protegides”, explica Morey, que afegeix que a les Balears hi ha molt de camí per recórrer. D’una banda, perquè la flota de les Illes és menor en comparació a la d’altres zones i, per tant, té una pressió pesquera menor i encara hi ha una alta diversitat de taurons i ratjades. “El més important ara seria ampliar la protecció i fer campanyes de formació als pescadors de com manejar aquests animals i com els han de tornar a la mar”, diu.

Amb el pas dels anys s’han incorporat més espècies al catàleg de protecció espanyol, fins a arribar-ne a una vintena. Les espècies protegides no es poden pescar i s’han de tornar a la mar amb el millor estat possible, per això, el paper dels pescadors és fonamental. “Ha canviat molt la mentalitat”, explica el president de la Confraria de Pescadors de les Balears, Domingo Bonnín. “Als anys 80, quan vaig començar a pescar, hi havia molts de prejudicis. Ara, la tecnologia i la formació han fet que les coses es vegin d’una altra manera i col·laboram amb les iniciatives que ens han proposat”, confessa.

Hi coincideix el director general de Pesca, Antoni Grau: “Els taurons i les ratjades eren considerats bestina. Quan els pescadors trobaven una pesquera nova, el primer que deien era que s’havia de fer net de bestina”. Reconeix que ha canviat molt la mentalitat d’uns anys ençà i s’ha assumit que “són necessaris, que no es mengen la gent i que tenen un paper fonamental en l’ecosistema”

Les característiques de la flota balear, on no hi ha cap barca que es dediqui al palangre de superfície, i una formació i protecció més gran fan que l’investigador Gabriel Morey es mostri optimista: “Tot i que algunes espècies de taurons tenen una fecunditat baixa si no es poden pescar i es retornen a la mar, els que es pesquen accidentalment, com que tenen una supervivència alta, es poden recuperar”.