El nombre d'estudiants que repeteixen a Secundària es duplica respecte del curs 2020-2021
La taxa d'alumnat que no passa de curs en aquesta etapa a la pública és un 52% més alta que a la concertada
PalmaLes diferències de resultats acadèmics entre els centres públics i concertats de les Illes Balears continuen. Així ho demostren les últimes estadístiques de l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) , recollides per l'Anuari de l'Educació 2022 en l'article El sistema educatiu a les Illes Balears, que s'ha presentat aquest dimecres. Una dada que evidencia aquest fet és la taxa d'alumnat que repeteix curs a la Secundària: la mitjana a la concertada entre els quatre cursos és d'un 5,8%, mentre que a la pública és d'un 8,8%, un 52% més.
Cal dir que Espanya és un dels països europeus amb més alumnes repetidors, i la nova llei educativa vol rebaixar aquestes taxes. A les Balears els darrers anys es fa feina perquè la repetició sigui el darrer recurs, ja que es considera que la mesura discrimina els estudiants i no aporta tant al seu aprenentatge ni desenvolupament com passar al curs següent amb un reforç i acompanyament adequat.
En global, el nombre d'estudiants que no passen de curs a l'institut ha anat disminuint des del curs 2012-2013 (el curs que empra l'article de l'Anuari per fer la comparació). Així i tot, el 2021-2022 la taxa s'ha duplicat respecte de l'anterior (ha passat del 3,8% al 7,4%), deixant palès l'efecte de la pandèmia, que va reduir de manera extraordinària l'alumnat repetidor. De la mateixa manera, també ha davallat el nombre de graduats de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO): al 2019-2020 varen obtenir el títol el 92,8% dels matriculats, mentre que el curs anterior ho varen fer el 87,8%. No obstant això, l'estudi remarca "l'augment constant de manera progressiva" des del 2012, quan la taxa era del 80%.
Pel que fa al nombre de matriculats, les estadístiques evidencien l'augment de la població escolar, que ha passat de 176.402 estudiants el 2012 a 193.877 el 2021, un 10% més. És destacable la pujada exponencial d'alumnat de Formació Professional des del 2016, sobretot a distància, que als graus mitjans passa de 559 alumnes a gairebé 1.200, i als graus superiors, de 649 a més de 1.500.
Inclusió, competències i FP
Enguany, els eixos que travessen els temes abordats a l'Anuari són la inclusió educativa, l'ensenyament per competències i la Formació Professional, segons ha detallat el director Joan Amer, director de la publicació. En aquest sentit, ha destacat que "l'educació inclusiva sempre ha estat molt important per a l'Anuari", que enguany inclou un monogràfic amb projectes com el Centre educatiu proveïdor de recursos de suport a la inclusió de l'escola Joan Mesquida, de Margalida Platel i Javier Robles; Verge de Lluc, una escola per a tothom, de Rita Reus, Sílvia Carballo, Indiana Mas i Iñaki Aicart; o Un camí cap a una societat inclusiva: l'escolarització equilibrada al municipi de Manacor, d'Antoni Gomila, entre d'altres.
D'altra banda, l'Anuari inclou diferents articles sobre educació per competències i innovació dins el monogràfic de Recerca i Innovació Pedagògica a les Illes Balears, com ara Un currículum per facilitar l'aprenentatge, d'Antoni Salvà; L'aprenentatge cooperatiu i el disseny universal d'aprenentatge, de Nieves Tobaruela, o Transformam els espais per transformar les pràctiques educatives, de Magdalena Jaume, Marta Llompart i Maria A. Riera. Per acabar, la publicació inclou un apartat dedicat a l'educació social, amb projectes com Tallers per a pares, mares i alumnat sobre pornografia i educació afectiva-sexual, de Lluís Ballester i Sandra Sedano.