El TC admet el recurs contra la supressió del requisit del català a la sanitat balear

PalmaEl ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs contra la supressió del requisit del català a la sanitat a les Illes Balears. És la primera vegada que l'òrgan examina el recurs i només l'ha admès. Encara no ha decidit res sobre el fons. És una iniciativa de l'Obra Cultural Balear (OCB) que té el suport de 50 diputats del PSOE i Sumar al Congrés. Sostenen que el decret del Govern del PP que suprimeix el català com a requisit, tornant-lo a considerar un mèrit, vulnera el principi d'igualtat i el de no discriminació per raó de llengua, reconegut a l'Estatut d'Autonomia. En el recurs també es considera que aquest canvi atempta contra el règim de cooficialitat lingüística vigent i, a més, que es fa un "ús fraudulent" de la figura del decret llei, al·legant que no es tracta d'un cas d'extraordinària i urgent necessitat.

De seguida que s'ha conegut la notícia, Antoni Llabrés, membre de la junta directiva de l’OCB, ha manifestat la seva satisfacció: ‘Hem assolit aquesta primera fita, que era la superació del primer filtre de l’admissió a tràmit, i ara hem d’esperar que tot continuï el seu curs. Estam esperançats que el Tribunal Constitucional acabi donant-nos la raó’. També assenyala que el decret “vulnera la prohibició d’arbitrarietat dels poders públics, en relació amb el mandat de protecció de totes les llengües espanyoles de l’article 3.3 CE, i amb el principi jurisprudencial de no regressió, en aquest cas en matèria de drets lingüístics, ja que l’eliminació de les garanties per a l’exercici del dret d’opció lingüística, proclamat a l’article 14.3 de l’Estatut, constitueix un retrocés de l’estatus jurídic de la llengua catalana que no és raonable ni proporcionat, i contrari als mandats de normalització”.

Sense cap estudi que avali la mesura

Llabrés també ha recordat que “la Conselleria de Sanitat no disposa de cap estudi, cap dada, cap prova, que vinculi l’exigència de coneixements de català amb la dificultat de captar professionals per a determinades categories deficitàries, i que, en tot cas, per a aquests casos la llei ja preveia la possibilitat d’excepció i d’aplicació d’una moratòria”. Que el català no és cap problema ho han manifestat en reiterades ocasions veus autoritzades del sector, com el director del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) o la directora del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de les Illes Balears (COAIB). Les dificultats per captar sanitaris es deuen, sobretot, a l’elevat cost de la vida a les Illes Balears i als problemes per accedir a un habitatge. Així mateix, la mancança de professionals en certes categories és comuna a totes les comunitats autònomes, també a les monolingües castellanes.

Per la seva banda, el portaveu del PSIB-PSOE al Parlament, Iago Negueruela, ha fet una valoració “molt positiva" de l’admissió a tràmit, pel fet de ser “una passa endavant important en la defensa dels drets lingüístics de la ciutadania i per una sanitat pública de qualitat”. Negueruela ha recordat que la normativa del PP “és un decret llei que no fa més que atacar la llengua pròpia d’aquestes illes”, per la qual cosa ha celebrat l’admissió a tràmit del recurs: “Ara veurem què diu el Tribunal Constitucional”. Cal tenir present que aquesta admissió a tràmit es produeix el mateix dia que el Congrés incorpora el català i la resta de les llengües cooficials també a les comissions, per la qual cosa “avui la defensa de la llengua pròpia té una rellevància especial”, ha dit Negueruela.

"Eliminar, amb caràcter general, l'exigència d'un determinat nivell de coneixement de català"

La supressió del requisit de català a l'accés a la sanitat pública és un dels punts de l'acord de governabilitat entre el PP i Vox a les Balears. Va ser una de les primeres mesures adoptades pel Govern entrant i es va incloure en un pla de mesures urgents per captar i fidelitzar professionals sanitaris a la Comunitat. D'aquesta manera, el català es torna a considerar un mèrit, i es revocaren els canvis normatius que va introduir l'Executiu de Francina Armengol. A final de setembre el Parlament va validar el decret que recollia aquesta mesura amb els vots en contra del PSIB, MÉS i Unides Podem.

Segons recull la nota emesa aquest dimarts pel Tribunal Constitucional, aquest decret llei incorpora, entre altres mesures: "Eliminar, amb caràcter general, l'exigència d'un determinat nivell de coneixement de català com a requisit per accedir a llocs de personal estatutari i laboral al Servei de Salut de les Illes Balears i els seus ens instrumentals adscrits, pel que fa al personal que desenvolupa funcions sanitàries".

En concret, els diputats recurrents consideren que hi podria haver una vulneració dels articles 86 de la Constitució i del 49 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, per manca de pressupost habilitant i afectació d'un dret estatutari. Entre altres motius, també addueixen que suposa una vulneració del règim de cooficialitat lingüística i del dret dels ciutadans a emprar la llengua catalana en les relacions amb l'Administració sanitària (art. 3 CE i 14 de l'Estatut d'Autonomia).