Joan M. Albinyana: "El teatre manacorí em va acollir de nin, quan vaig arribar del País Valencià"

PalmaEl manacorí Joan Manel Albinyana Sanz dirigeix aquest estiu Via Fora, l’espectacle de teatre de carrer amb què l’Ajuntament d’Alcúdia difon la història i el patrimoni de la ciutat. Nascut al País Valencià, assegura que "el teatre va suposar una gran eina per conèixer la terra d'acollida i fer amics”. Aquest director escènic també manifesta que “molts d’alcudiencs d’orígens diversos han assolit un bon nivell de català gràcies als tallers de teatre de l’Ajuntament”.

Per què recomanaríeu l’espectacle Via Fora d’Alcúdia a una persona que no l’hagi vist mai?

— Enguany fa vint anys que l’Ajuntament l’ofereix, i sempre hi compareix una gentada. És un espectacle de teatre de carrer que combina teatre de text i també música. És molt atractiu, perquè el públic veu diferents escenes en diferents espais del poble, conduïts per un narrador, que els mena d’una banda a l’altra. A més, cada any hi ha algunes escenes que són fixes i altres de noves, que conten episodis de la història de la ciutat. Durant quatre dijous, al llarg de l’estiu. l’itinerari sempre comença a les 21.30 h a la porta del Moll. En aquest indret s’hi explica l’inici de construcció de les murades al s XIV. És una de les històries que són fixes. De fet, el Via Fora va néixer fa vint anys, arran d’una reforma de les murades. I l’Ajuntament ens envià a demanar a nosaltres, un grup de manacorins.

O no hi havia alcudiencs a bastament per posar-ho en marxa?

— Manacor sempre ha estat un referent teatral, en afició i en grups. Fa vint anys, el món del teatre ja hi estava consolidat. En canvi, a Alcúdia la situació era diferent. Aleshores jo formava part d’una companyia especialitzada en teatre de carrer que es deia Neo Rural. El nostre món era el circ, els malabars i les cercaviles. L’any 2003, el Via Fora va suposar una de les primeres feines professionals per a la nostra companyia. Dels integrants d’aquell grup, jo mateix, com a director, i Jaume Gayà i Joan Gelabert, com a actors, continuam sent part de l’espectacle.

Com s’aconsegueix que unes escenes de recreació històrica siguin atractives per al públic?

— Aquí hi ha la raó de ser de la nostra feina. Els textos els han fet diferents historiadors, com és el cas de Carme Suárez, que també és tècnica de l’Ajuntament. Nosaltres ens ocupam de fer mengívols aquests textos històrics. Perquè la posada en escena tengui èxit, el públic ha de ser capaç de relacionar allò que veu amb referents cinematogràfics populars. Per això hi haurà qualcú que a la primera escena, la del monòleg del talaier, hi veurà el component llegendari d’El senyor dels anells. En altres parts, hi reconeixerà elements de Tarantino, dels Monty Python o de Roma città aperta.

Com ha evolucionat, en dues dècades, el món del teatre a Alcúdia?

— A Alcúdia ja hi havia persones que feien teatre, però record que en aquestes dues darreres dècades l’Ajuntament posà en marxa tallers de teatre per a adults i una mostra de teatre escolar semblant a la que tenim a Manacor. De fet, alguns de nosaltres, dels Neo Rural, hem estat professors d’aquests tallers durant temporades. Les persones que hi han passat ara participen com a actors o com a figurants en el Via Fora. Comptant els músics, són més d’una cinquantena de participants. Pens que, en el cas d’Alcúdia, que és un municipi amb molta de gent nouvinguda, el teatre ha suposat un acolliment social, cultural i lingüístic. Molts de nous alcudiencs han après a pronunciar tots els sons de la llengua catalana gràcies a aquestes iniciatives teatrals.

Ara que parlau de sons, he reparat que, quan deis ‘que’, la e la feis oberta. Igual que la fan els sineuers.

— Sí que és ver! És que el meu xerrar no és manacorí. Jo vaig néixer a l'Olleria, un poble que està a 12 quilòmetres de Xàtiva. No va ser fins a edat de set anys, amb tota la família, que venguérem a Mallorca. Primer estiguérem a Portocolom i llavors, a Manacor.

Per què venguéreu a Mallorca?

— Mon pare, que va morir fa uns anys, era vidrier. Feia feina per a la indústria del moble. Estava especialitzat a fer vidres bisellats per a vidrieres, una cosa que estava molt de moda als anys vuitanta i noranta. Al País Valencià, aquesta indústria va entrar en crisi. Per això venguérem, perquè aleshores es necessitaven vidriers per a la indústria manacorina de la fusta. Abans dèiem de quina manera molts de nouvinguts s’han sentit acollits a Alcúdia gràcies a les activitats teatrals. En el meu cas, jo vaig fer els meus primers amics de Manacor, a l’escola Simó Ballester, gràcies a la Mostra de Teatre escolar. El teatre em va acollir de nin, quan vaig arribar del País Valencià. Ara és el meu ofici i l’origen de les meves relacions.

També sou professor de l’ESADIB...

— Fa uns anys que hi impartesc dues assignatures. La majoria dels estudiants provenen de les Balears. Qualque any tenim joves de Catalunya o del País Valencià. Probablement, per nota, no han pogut entrar als instituts del teatre del seu lloc d’origen. Allò que no falla mai és que en tots els cursos hi ha un parell de manacorins. D’estudiants d’Inca, tot i ser una població semblant, no n’hi ha tants.