El dimarts 21 de juliol va morir Lillemor Christina Sundberg, la primera víctima mortal de violència masclista del 2020 a les Illes Balears. La pallissa que li va donar el seu marit el 13 de juliol la va portar a l’hospital Son Espases, on va morir després de nou dies ingressada. La Policia va arribar a casa de la víctima, de 52 anys i origen suec, arran d’una telefonada. La varen trobar en una bassa de sang estesa al terra d’un replà de l’escala de l’edifici, encara conscient. El seu agressor l’havia copejada i, a causa d’una coça, la va fer picar amb el cap en terra. Ella mateixa va explicar als policies que el seu marit l’havia agredida i, a continuació, el varen detenir. Ara l’agressor està en presó preventiva a l’espera d’un judici per maltractament que, previsiblement, s’ampliarà a homicidi. L’home, de 55 anys, ja va ser detingut el 2016 per haver agredit la seva dona i el març de 2019 es va dictar una ordre d’allunyament de sis mesos contra ell. La presidenta de l’Institut Balear de la Dona, Maria Duran, lamenta que la víctima no demanàs ajuda als serveis autonòmics, tot i haver denunciat els fets. El telèfon d’atenció a les víctimes de l’IBDona és el 971178989 i el WhatsApp, el 639837476.
El teatre, una teràpia “sense drama” contra la violència masclista
La Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat ha posat en marxa tallers d’interpretació destinats a dones víctimes
Palma“Qui té baixa l’autoestima?”, demana Asun Planas, professora de teatre teràpia. De seguida, una voluntària s’ofereix per seure en una cadira enmig d’una rotllana feta per la resta de participants i tanca els ulls. A continuació, la professora indica, amb gestos, que tothom comenci a cridar el seu nom, ara més fort, ara més fluix. Després d’uns segons, la protagonista de l’experiment s’aixeca amb un somriure que es pot apreciar a través de la mascareta i assegura que ha funcionat. Se sent “molt millor”.
Aquest és un dels exercicis que Planas ha anat practicant amb les seves alumnes durant les 14 sessions que ja han fet. Els tallers de teatre teràpia destinats a dones que han estat víctimes de violència masclista són una iniciativa de la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat del Govern balear i ja es duen a terme a Palma i Calvià, a Mallorca, i a Vila, a Eivissa, gràcies als respectius ajuntaments. Tal com apunta la mateixa delegada de Cultura del Govern, l’actriu Catalina Solivellas -impulsora de la iniciativa-, “el teatre ajuda a aprofundir dins cadascuna, però sense drama”.
Antònia, Daniela, Paula i Jènnifer (els dos darrers noms, ficticis; demanen que no es publiquin els reals) són les quatre dones que participen en el taller que imparteix la Conselleria amb la col·laboració de l’Ajuntament de Calvià, i totes coincideixen en la capacitat sanadora que té. “Jo som una persona gran i em sorprenc a mi mateixa de com de molt he estat capaç de canviar”, exclama Paula, que ja supera els seixanta anys. El que més la fa patir és “l’estigmatització” que sent pel fet de ser víctima de violència masclista. Però gràcies al teatre ha après com combatre-la fins i tot amb la pròpia postura corporal: “Si vas acotada, mostres submissió, demanant permís; però si vas dreta, pots veure les coses a un nivell d’igualtat”.
Sense remoure
Tant Jènnifer com Antònia agraeixen no haver d’explicar, una vegada més, la seva història personal. “Això és molt més divertit, ric molt a classe i em va molt bé”, afirma la primera. Antònia, per la seva banda, reconeix que hi va arribar “espantada” i ara el que més valora és “no remoure, perquè com més remous, més mal fa”. El teatre l’ha alliberada: “Quan surts de classe, t’adones que ningú té per què jutjar-te i que, si ho fan, és problema seu”.
Per Daniela, una jove d’origen búlgar que supera la trentena, el teatre teràpia ha superat totes les seves expectatives. “El teatre és molt més que un llibre de Shakespeare”, diu. Ella fa feina en l’àmbit dels serveis socials i de la violència de gènere i explica que ja havia assistit a molts tallers i cursos, per això va arribar a classe pensant que ja “ho sabia tot”. Però no es va torbar a adonar-se que estava equivocada. “A les classes varen començar a sortir-me coses de dins que tenia tancades i a obrir portes que mai havia obert”, confessa. Encara que insisteix a disculpar-se perquè no domina del tot el castellà, el seu entusiasme fa que les paraules li surtin amb una fluïdesa que no és capaç de percebre. “Sé que puc volar amb aquestes ales, però com que no practic, no ho faig mai”, diu la jove, que està convençuda que ella “coneix la teoria”, però que és difícil posar-la en pràctica “a l’habitació d’un psicòleg”.
Planas, la professora, explica que el teatre teràpia “pot ajudar les persones que viuen aquesta angoixa i que no s’atreveixen a fer la passa perquè estan massa adolorides i no volen remoure més el passat”. El taller és com un joc, aclareix, en què per mitjà de la representació de rols poden entendre millor quina és la seva realitat i interpretar-la.
El grup de dones va començar les classes la mateixa setmana que es va declarar l’estat d’alarma a conseqüència de l’esclat del coronavirus. Malgrat això, varen reprendre les sessions tot just varen poder . La majoria hi varen arribar per recomanació dels serveis socials o dels seus psicòlegs. La més gran, Paula, afirma que mai hauria pogut fer aquestes classes per la seva situació econòmica. Ara, tant ella com la resta desitgen poder apuntar-s’hi el curs vinent.
