L'empelt va permetre obtenir un important patrimoni d’alzines d’aglà dolç a Mallorca
A Grècia i Sardenya encara es conserva la producció de pa de farina d’aglans
PalmaLes alzines o alzinars formen part del paisatge de Mallorca des de fa centenars d'anys, sobretot a tot el perímetre de la serra de Tramuntana i el Raiguer. Històricament, s'ha utilitzat la fusta d'alzina per fer llenya o carbó, però les alzines també produeixen un fruit: l'aglà. L'Associació de Varietats Locals de Mallorca treballa per la recuperació de les varietats locals d’hortalissa, llegums, cereals i fruiters, així com dels coneixements pagesos que hi van associats.
Des del 2019, l'Associació treballa en un projecte dedicat a les varietats d'aglà dolç de Mallorca. L'ambientòloga i membre de l'Associació, Aina Maria Socies (Montuïri, 1983), explica que la iniciativa es va posar en marxa després que una associació catalana especialitzada en l'estudi d'alzines, Balanotrees, es posàs en contacte amb l'Associació de Varietats Locals de Mallorca perquè estava interessada, precisament, pel patrimoni genètic d'aquestes varietats d'alzina a l'illa.
L'Associació ha prospectat 48 individus d’alzina d’aglà dolç, només una part dels quals es trobaren en les condicions adequades per fer-ne una caracterització exhaustiva. La mostra final ha permès agrupar els individus prospectats en vuit morfotips d’alzines dolces diferents que corresponen a nomenclatures de varietats tradicionals, algunes de les quals són: de la senyora, de la campaneta arrodonida, avellaneta, de castanya o castanyera, de la monja Riera, d’en Cremat i d’en Pere Andreu.
Cal destacar que és gràcies a la tècnica tradicional d’empelts que el cas de Mallorca destaca respecte dels altres, perquè és l’únic al món en què s’han transmès els coneixements d’empelt de varietats d’alzina dolça amb l’objectiu d’aprofitar-ne els aglans a llarg termini com a font d’aliment. Ara, l'Associació de Varietats Locals de Mallorca ha posat en marxa un viver d'aquestes varietats amb finançament propi que permetrà obtenir-ne quatre col·leccions que es traslladaran a la finca pública del Galatzó, a la Universitat de les Illes Balears, Menut i a una finca privada d'un soci de l'Associació.