Una tecnologia que avança malgrat els emperons

PalmaEl reconeixement facial ja permet volar sense treure el passaport, pagar sense targeta i desbloquejar el mòbil sense posar-hi el PIN. O sigui, fa guanyar temps. A diferència d’altres sistemes d’identificació, com el DNI o les empremtes dactilars, aquesta tecnologia transforma els rostres -la distància entre les pupil·les, la posició del nas i la longitud entre les comissures dels llavis, per exemple- en dades universals, permanents i intransferibles. Tot, per mitjà de la intel·ligència artificial.

“El reconeixement facial pot tenir beneficis i desavantatges imprevisibles, per ara, però el seu ús serà totalment disruptiu i inevitable”, afirma Benjamí Villoslada, divulgador tecnològic i director general de Desenvolupament Tecnològic de les Illes Balears durant la legislatura passada. Per ell, els beneficis superen de llarg els inconvenients. “Quan la policia el faci servir, serà més fàcil trobar persones desaparegudes“, posa com a exemple. La doctora en Sociologia i investigadora de l’Institut d’Innovació Social de l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE) Liliana Arroyo també admet que pot fer la vida més fàcil: “El desbloqueig del mòbil amb reconeixement facial és la millor manera perquè la gent se’n faci amiga”, comenta.

Tot i així, la sociòloga creu que és una eina molt “pervasiva” -que tendeix a escampar-se pertot- i avisa que, a diferència d’un document o una contrasenya, “no et pots canviar la cara”. Segons l’advocat especialista en privacitat Diego Fanjul, les dades biomètriques “són d’una categoria especial”, perquè són especialment sensibles. “Si et roben les dades facials, pots tenir un problema molt seriós”, explica. El jurista especialitzat en noves tecnologies Jorge Morell hi coincideix, i afegeix: “Si això passa, es posa en risc tot el patró d’identificació de la persona”. I tot es complica si aquesta informació es combina amb dades com la petjada que deixam a internet, i acaba en mans equivocades. Així, es podria “saber quasi tot” d’algú, avisa.

Villoslada lamenta l’alarmisme sobre els canvis tecnològics. “La societat està reaccionant com ho ha fet sempre davant d’allò desconegut, i el reconeixement facial ha esdevingut un abanderat dels apocalíptics”, critica. A més, considera que, en tot cas, “de completament vigilats, ja ho estam”. Explica que els sistemes de reconeixement facial es basen en el protocol de coneixement nul (zero knowledge proof ), que estableix un mètode de verificació -en aquest cas, d’identificació-, però no revela cap altra dada. “És el que passa quan compram amb targeta”, diu.

La Unió Europea ja fa proves amb un sistema intel·ligent per controlar les fronteres, que també es fonamenta en el reconeixement facial. L’anomenat iBorder, finançat amb 4,5 milions d’euros, ha de comprovar la documentació i resoldre els conflictes durant el trànsit dels passatgers d’un país a l’altre. Morell i Arroyo es mostren molt crítics amb aquest sistema. “És com intensificar la presència policial”, adverteix la doctora. Villoslada admet que pot afectar de manera negativa els migrants: “La capacitat dels sistemes digitals és molt elevada, només substituïble per una elevada xifra de policies, que no tenim”. Subratlla, però, que “si un software planteja un problema, la solució no és anar contra el software, sinó fer noves lleis que assegurin l’ús de la tecnologia pel bé de la societat”.

Errors i biaixos

La tecnologia del reconeixement facial “no és infal·lible”, explica Arroyo. L’any passat, l’eina d’Amazon Rekognition va confondre 26 congressistes de Califòrnia amb sospitosos de la policia, segons la Unió Americana de Llibertats Civils. La doctora explica que s’ha comprovat que el reconeixement facial és menys precís per als rostres de pell fosca i les dones. Això passa perquè els conjunts de dades amb què es formen els sistemes acostumen a incloure’n més d’homes blancs.

A Europa, les dades biomètriques estan més protegides per llei que en altres llocs, i només es poden utilitzar en situacions excepcionals. El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), establert en una directiva de la Unió, en prohibeix el tractament de manera general, tot i que en permet l’ús en situacions excepcionals. La Llei espanyola de protecció de dades deixa ben clar que abans de sotmetre algú a la identificació per reconeixement facial, l’organisme ha d’informar-ne l’usuari i rebre’n el consentiment. Per Morell i Villoslada, l’actual regulació és suficient, però no s’executa. “Ningú no es mou ni posa multes per l’apatia dels governs cap a la tecnologia”, lamenta Villoslada. Arroyo creu que la normativa és minsa i “va tard”. A més, reclama un debat públic per acordar un marc ètic.