Les condicions físiques ja conegudes abans de l’exoplaneta WASP-39 b feien pensar que difícilment s’hi podrà trobar vida. Un gegant gasós com aquest, amb unes temperatures properes als 1.000 graus centígrads i una distància a la seva estrella 20 vegades inferior a la de Mercuri al Sol, no dona gaires opcions, amb independència de la composició de la seva atmosfera. Una altra cosa és que s’hi trobin empremtes de vida, com les anomena Jordi Urmeneta, microbiòleg i expert en ecologia microbiana a la Universitat de Barcelona. “No és un candidat evident a albergar vida”, confirma.
“Més que pel que s’ha vist, cal parlar de la possibilitat d’examinar l’atmosfera d’exoplanetes”, continua. Urmeneta destaca que el telescopi James Webb obre la porta a examinar planetes que es troben dins la franja d’habitabilitat, és a dir, rocosos, amb possibilitat d’aigua líquida i a una distància “convenient” de la seva estrella. Mentre no se’n puguin treure mostres físiques, insisteix, l’única opció és analitzar la composició de l’atmosfera tenint en compte les prediccions de l’ecòleg James Lovelock, autor de la teoria Gaia: “La vida modifica dràsticament el seu entorn”, i de manera molt especial l’atmosfera. “Estem molt lluny de l’equilibri químic primigeni”. La vida hi contribueix, assegura.
Segons Urmeneta, cal buscar vida allà on hi ha condicions i una estructura properes a les de la Terra. Si es troba una atmosfera allunyada de l’equilibri químic s’obren les portes a parlar de la possibilitat de vida. “L’atmosfera primigènia de la Terra era molt semblant a la que podria tenir Venus o Mart, bàsicament de diòxid de carboni –diu–. La vida l’ha canviat”.
En el sistema TRAPPIST, situat a 39 anys llum dins de la constel·lació d’Aquari, hi ha almenys tres planetes situats a la franja d’habitabilitat i, per tant, amb condicions de tenir-hi vida. Europa, lluna de Júpiter, també tindria alguna d’aquestes condicions. Per comparació amb ambients extrems a la mateixa Terra, se sap que hi ha microorganismes que viuen a molt altes o molt baixes temperatures, o sense oxigen o en medis considerats normalment hostils, un camp de recerca que també ajuda a saber què i on s’ha de buscar.