La temperatura ha augmentat 1,8 graus a les Balears en els darrers 45 anys

PalmaEn els darrers 45 anys la temperatura mitjana a les Illes s’ha incrementar 1,8 graus. No és estrany, per tant, que aquest mes de juliol sigui també un mes més càlid que habitualment a les Balears. De dia 1 a dia 17 la temperatura mitjana ha estat de 26 graus, és a dir, 1,5 per sobre d’allò que és comú en aquesta època de l’any, amb 24,5 graus de mitjana.

De moment, segons dades de la delegació a Balears de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), la temperatura màxima a Mallorca es va registrar el dissabte 14 de juliol a Santa Maria del Camí, amb 36,6 graus; a Menorca, a Cala Galdana, amb 34,5 graus el passat dia 10; a Eivissa, a Vila, amb 35 graus dia 16, i a Formentera, també el 14, amb 33,4.

Fenòmens meteorològics

Amb un remolí d’estiu a Binibèquer el passat 10 de juliol i una rissaga al Port d’Alcúdia i altres indrets de les Balears dilluns passat, aquest estiu no només sorprenen els taurons blancs a la Mediterrània. En l’era digital, els fenòmens meteorològics que, abans, tot i ser habituals només percebia un cert grup de persones en el lloc i el moment indicat, ara esdevenen virals.

“Les xarxes ens permeten disposar d’imatges en temps real de pràcticament tot el que succeeix, cosa que és un avantatge perquè podem conèixer fenòmens de dimensions petites, que duren poc, com els que hem vist aquesta setmana, o d’altres com un cap de fibló”, assegura la responsable d’Aemet a les Balears, Maria José Guerrero.

Rissaga

Les rissagues són oscil·lacions d’entre 40 i 50 centímetres del nivell de la mar que passen en un interval d’uns deu minuts de temps. Semblen quantitats reduïdes però són decisives per endur-se’n per endavant molts béns materials. Dilluns se’n va veure i viure el darrer exemple a les Balears. El cas més viral fou el del Port d’Alcúdia, però el servei de Meteorologia de les Illes Balears, l’Aemet, en va registrar a Formentera, Eivissa, Sant Antoni, Andratx, la badia de Palma, la Ràpita, Portocolom, Portocristo, el Port d’Alcúdia, el Port de Pollença, Ciutadella i Maó, entre d’altres.

Les oscil·lacions a nivell de mar més conegudes són les ones produïdes per efectes externs com el vent. En un cas de rissaga, l’agent extern és la pressió atmosfèrica que produeix una ràpida oscil·lació. “Conseqüentment es formen ones a l’atmosfera que s’uneixen amb l’ondulació pròpia del port o la cala”, explica Guerrero. “Els efectes són una buidada d’aigua del port o la cala en uns cinc minuts. Després, tot torna al seu lloc”.

Però els efectes poden ser devastadors, com fou en el cas de rissaga més gran registrada, a Ciutadella, el 15 de juny del 2006, amb 4 o 5 metres de diferència. A les Balears solen arribar-hi bosses d’aire càlid de l’Àfrica durant la primavera i l’estiu. Són aquestes masses ubicades entre els 100 i els 1.500 metres les que provoquen les rissagues si les acompanyen una inestabilitat atmosfèrica per sobre dels 1.500 i forts vents de sud-oest a 5.000.

Remolí d’estiu

Un altre dels fenòmens virals d’aquest estiu fou el remolí que espantà els banyistes de cala Binibèquer el passat 10 de juliol. Són ràfegues de vent sobre un terreny càlid i sec. “Aquell dia la temperatura màxima podia ser de 33 o 34 graus i la humitat relativa era d’un 35%, que és molt baixa”, explica la responsable d’Aemet. Es va crear una zona de baixa pressió que va fer créixer l’aire en sentit contrari a les agulles d’un rellotge i arrossegar objectes, en general, poc pesants.

Segons Guerrero, els remolins d’arena no han d’espantar la gent, “si bé és cert que s’han de prendre precaucions”. Una altra cosa són els caps de fibló o mànigues marines, comuns a finals d’estiu i associats a potents sistemes nuvolosos o tempestes que si toquen terra, solen produir efectes devastadors.