Escalfament global
Societat08/11/2023

La temperatura del planeta continua desbocada: rècord extraordinari també a l’octubre

El 2023 podria ser el primer any en què se supera l’anomalia d’1,5 °C, un llindar que fa pocs anys s'esperava creuar entre el 2030 i el 2052

BarcelonaLa temperatura del planeta continua totalment disparada respecte del ritme d’escalfament global dels últims anys. Des de fa aproximadament mig any, les dades són mes a mes extraordinàries i totalment allunyades de qualsevol precedent d’anys anteriors. L’informe que publica aquest dimecres el programa Copernicus de la Unió Europea situa l’anomalia planetària del mes d’octubre en 1,7 °C si s’agafa com a referència el període preindustrial.

És el quart mes consecutiu en què la temperatura mitjana del planeta iguala o supera el llindar dels 1,5 °C d'escalfament planetari, que és una de les línies vermelles de l'Acord de París. En aquest pacte establert el 2015, els països signants es comprometien a mantenir l'escalfament del planeta per sota dels 2 graus respecte a la mitjana del període preindustrial, però també s'esmentava que es farien esforços per limitar-lo per sota dels 1,5 graus.

Cargando
No hay anuncios
Anomalia de la temperatura mensual del planeta
Dades en °C. Període de referència 1991-2020

A hores d’ara, ja no hi ha pràcticament cap dubte que el 2023 serà l’any més càlid registrat al planeta, i és fins i tot possible que globalment l’any superi aquest límit dels 1,5 °C. Segons dades del projecte Copernicus, la desviació entre gener i octubre se situa en 1,43 °C, una dècima de grau per sobre de la dada del 2016, l’any més càlid registrat fins ara al món.

Cargando
No hay anuncios

Per sisè mes consecutiu, l’Antàrtida ha experimentat mínims mai vistos de cobertura glacial, i en aquest mes en concret l’extensió de gel ha sigut un 11% inferior a la mitjana.

Segons la subdirectora del programa Copernicus, Samantha Burgess, "la urgència d’una acció climàtica ambiciosa de cara a la COP28 mai havia estat tan gran", fent referència a la 28a conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, que començarà a finals de mes a Dubai.

Cargando
No hay anuncios

Fa tot just cinc anys els informes de l’IPCC, el grup d’experts en canvi climàtic, auguraven que era probable arribar al llindar d’1,5 °C entre el 2030 i el 2052 si l’escalfament global seguia la tendència de llavors. Això deixa ben clar el fet que l’augment de la temperatura del planeta s’ha accelerat dràsticament en els últims anys.

Temperatura mitjana diària dels oceans
Dades en °C. Càlculs sobre l’àrea oceànica compresa entre els 60° de la latitud sud i els 60° nord
Cargando
No hay anuncios

Controvèrsia sobre les causes

És cert que s’està desenvolupant un episodi del Niño a la zona equatorial del Pacífic, un fet que sol contribuir a fer pujar la temperatura del planeta; però en aquest sentit els experts de la Unió Europea destaquen que per ara no és un episodi més intens que altres situacions del Niño com les del 1997 o el 2015. Per tant, no sembla que aquesta sigui l’única causa d’aquesta situació actual tan anòmala.

Cargando
No hay anuncios

Un estudi publicat aquesta setmana a la revista Oxford Open Climate Change i liderat pel climatòleg nord-americà James Hansen, apunta una idea controvertida: un intent de reduir la contaminació del transport marítim pot estar afavorint aquest escalfament accelerat del planeta.

El 2020 l’Organització Marítima Internacional va imposar regulacions a la quantitat de sofre del combustible que fan servir els vaixells, reduint-lo del 3,5% al 0,5%. Segons aquest estudi, aquest sofre ajudava a generar deixants en forma de núvols que contribuïen a rebotar part de la calor provinent del Sol.

D’alguna manera seria com dir que la contaminació d’aquests vaixells hauria emmascarat part d’un escalfament del planeta que ara està sortint a la llum. Segons Hansen, el balanç energètic de la Terra s’està desequilibrant molt més ràpidament que fa una dècada: el planeta absorbeix molta més energia de la que allibera, i això augura una acceleració de l’escalfament global.

Es tracta d’una idea controvertida no compartida per altres climatòlegs de prestigi com Michael E. Mann, que assegura que no hi ha motius per pensar en una acceleració de l’energia absorbida pels oceans.