La temperatura del planeta ha fet un salt extraordinari aquest estiu

BarcelonaS’ha acabat un estiu climàtic realment extraordinari a escala planetària. La temperatura mitjana de la Terra ha fulminat tots els rècords i ha fet un salt que s'escapa de l’escala dels gràfics habituals. La mitjana de temperatura del planeta dels mesos de juny, juliol i agost ha arribat a 16,77 °C, segons dades del programa Copernicus de la Unió Europea, una dada que supera amb escreix la de l’anterior rècord, del 2019. El més interessant és que fins ara d’un rècord a un altre hi havia salts de 2, 3 o 4 centèsimes de grau, però el rècord actual suposa un salt de 29 centèsimes de grau que trenca esquemes.

En bona part, l'escalfament del planeta es deu a l’escalfament que s’està produint als oceans, on la situació és especialment anòmala. Normalment, la dinàmica de la temperatura global dels oceans comporta arribar al pic anual de temperatura al voltant del mes de març, cap al final de l'estiu austral, després baixar lleugerament i repuntar molt més tímidament durant l’estiu de l’hemisferi nord.

Aquesta dinàmica que s’ha repetit cada any durant les últimes dècades s’ha trencat totalment en un 2023 en què durant els mesos de maig, juny i juliol aquest indicador no ha fet altra cosa que pujar fins a arribar a un valor de rècord de 21,02 °C els dies 23 i 24 d’agost, una dada que supera l’anterior valor màxim de 20,95 °C del març del 2016.

És cert que durant els últims mesos ha començat un episodi del fenomen del Niñoque consisteix en una pujada de la temperatura de l’oceà Pacífic, però la mirada dels científics continua posada sobretot en un altre punt del planeta: l’Atlàntic Nord, on la temperatura està tenint un comportament totalment extraordinari des de fa mesos.

Des de finals de maig, la temperatura de l’Atlàntic Nord està molt per sobre del que caldria esperar, en un escenari de rècord constant i diari que insinua una nova normalitat de temperatures desbocadament més altes que l’anterior.

Segons dades del programa Copernicus, aquesta anomalia tan forta a la part nord de l’Atlàntic està alimentada per diverses onades de calor oceàniques que hi ha hagut durant els últims mesos i que poden tenir efectes importants en els ecosistemes i en la biodiversitat, però també en factors socioeconòmics com la pesca o el turisme.

Una d’aquestes onades de calor oceàniques ha afectat precisament l’oest de la Península, on s’ha arribat a nivells d’excepcionalitat 2 sobre 5 durant la segona part de l'agost. Al juliol, al sud de Groenlàndia es va arribar a nivell 4 d’excepcionalitat. Al Mediterrani, una de les zones més afectades per les onades de calor marítimes, també hi ha hagut dos episodis de nivell 2 sobre 5 durant aquest estiu.

Hi ha diferents factors que poden haver ajudat a aquest rècord tan extraordinari, i alguns són difícils d'explicar. Segons el climatòleg i catedràtic de geografia física de la UB Javier Martín Vide, no només ha sigut destacable l'escalfament de l'Atlàntic Nord, sinó també el del Pacífic Nord. El Niño també pot haver començat a influir en aquestes dades, però Martín Vide alerta que la inèrcia de fenòmens climàtics com el Niño pot fer que la pujada de la temperatura planetària que acostuma a provocar aquest fenomen no arribi més clarament fins a l'any que ve o el següent.

Segons Martín Vide, aquestes pujades de la temperatura dels oceans es poden deure a una variabilitat interna del clima, i és menys probable, en canvi, que tinguin a veure amb fenòmens com erupcions volcàniques recents o una insolació més gran. El Niño mateix és una variabilitat interna del clima que se sap que es va repetint, però no exactament quan ni amb quina freqüència. Martín Vide alerta, això sí, que amb l'escalfament global el sistema climàtic està guanyant cada cop més energia.

Sempre que es parla d'un escalfament de l'Atlàntic surt el tema del corrent del Golf, aquest corrent oceànic que arrenca al Golf de Mèxic, banya les costes de l'oest d'Europa i fa que aquí els hiverns siguin més benignes que a la mateixa latitud de la costa est d'Amèrica. Des de fa temps els informes del grup d'experts en canvi climàtic de l'ONU (l'IPCC), alerten d'un possible alentiment d'aquest corrent a causa de la gran fosa de gel de l'Àrtic, cosa que obriria la porta a la paradoxa que en ple escalfament global els hiverns comencessin a ser més freds a Europa. Segons Martín Vide és difícil saber a hores d'ara si aquest escalfament actual pot estar vinculat –o pot ser un senyal– amb aquest alentiment del corrent del Golf.

Precisament, aquest dimarts un article publicat a la revista Nature que signen diferents biòlegs i oceanògrafs alerta del perill que suposa que la suma del Niño i l'escalfament global faci que augmentin les onades de calor marines. Un exemple estudiat és el de l'onada de calor marina del 2014-2015 que es va produir a l'oest dels Estats Units, en què van morir una gran quantitat d'estrelles de mar, cosa que va disparar el creixement d'eriçons, ja que les estrelles de mar no els depredaven i això va afectar els boscos d'algues marines. L'article aquest grup d'experts alerta que entre 1925 i el 2016 les onades de calor marines van augmentar més d'un 50%.