"Només és qüestió de temps”: esperant la supertempesta solar que alteri la vida a la Terra

MadridTard o d'hora una tempesta "excepcionalment violenta" afectarà la Terra, i provocarà greus alteracions en els seus sistemes de comunicació i el subministrament d'electricitat. "Només és qüestió de temps". Així ho ha advertit Ashley Dale, investigador de la Universitat de Bristol, en declaracions a la revista 'Physics World'. L'investigador, que ha treballat en la identificació dels riscos d'una tempesta solar com a part del grup internacional SolarMax, explica que "sense electricitat, la gent tindria dificultats per omplir el dipòsit del cotxe o treure diners del banc". A més, els sistemes d'aigües i clavegueram es veurien afectats, "la qual cosa crearia epidèmies en les àrees urbanitzades, amb el retorn de malalties que pensàvem que havíem deixat enrere fa segles", ha assegurat.

Les supertempestes són causades per "violentes erupcions" a la superfície del Sol que vénen acompanyades de les anomenades 'ejeccions de massa corporal' amb què l'estrella llança a l'espai grans bombolles de plasma i camps magnètics. Quan una d'aquestes erupcions intenses penetra en el camp magnètic de la Terra genera una supertempesta solar que provoca enormes corrents elèctrics, els quals alhora poden causar talls de llum generalitzats i danys en els components elèctrics.

"Inevitables"

Dale apunta que aquest tipus de successos són "inevitables" i recorda que, segons la predicció de la NASA, cada 150 anys de mitjana la Terra es veu afectada per una supertempesta solar del nivell de la que es va produir el 1859 i que va ser batejada com a 'esdeveniment Carrington". Amb aquestes dades estadístiques com a referència, considera que l'última hauria d'haver tingut lloc "fa cinc anys".

10.000 milions de bombes d'Hiroshima

L'esdeveniment Carrington del 1859 constitueix la supertempesta solar més gran que ha colpejat la Terra des que existeixen registres, amb una energia alliberada equivalent a l'explosió simultània de 10.000 milions de bombes d'Hiroshima i un bilió de quilograms de partícules carregades d'electricitat que van volar a una velocitat de fins a 3.000 quilòmetres per segon. Tot i la seva extraordinària potència, les conseqüències sobre la població van ser "relativament benignes", atès que la infraestructura elèctrica de l'època no superava els 200.000 quilòmetres de línies de telègraf. En el món actual, però, el desenllaç seria un altre.

Durant l'última reunió del grup de treball SolarMax, que va tenir lloc l'any passat a Estrasburg, un equip d'investigadors va concloure que una previsió meteorològica i espacial "avançada" constitueix la "millor solució", i va proposar enviar 16 petits satèl·lits cúbics a l'òrbita solar per proporcionar informació amb antelació sobre possibles tempestes solars.