La Terra va esquivar fa dos anys una tempesta solar catastròfica

MadridCientífics, funcionaris governamentals i planificadors d'emergència van participar recentment a Colorado en una reunió anual sobre clima espacial organitzada per la NOAA, l'agència meteorològica dels Estats Units. L'objectiu de la trobada era discutir els perills i les probabilitats de tempestes solars. L'actual cicle solar és més feble del normal, la qual cosa feia preveure una reunió amb escàs interès. En canvi, passadissos i sales de reunions bullien com a conseqüència de la presentació de les dades definitives d'una intensa tempesta solar l'any 2012. Tan intensa, que podria haver tingut conseqüències catastròfiques si hagués xocat contra la Terra.

"Si ens hagués colpejat, encara estaríem recollint els trossos", diu Daniel Baker, de la Universitat de Colorado. La tempesta, coneguda ara en tota la seva transcendència, es va produir el 23 de juliol de 2012. Aquell dia un núvol de plasma va sortir disparat del Sol a 3.000 quilòmetres per hora, més de quatre vegades més ràpid que una erupció típica. Tot i que la tempesta va travessar l'òrbita terrestre, no va passar res. Per què? Perquè, afortunadament, la Terra no hi era. En el seu lloc va colpejar la nau espacial 'Stereo-A'.

Els investigadors han trigat dos anys a analitzar les dades i han arribat a la conclusió que la tempesta va ser una de les més fortes mai registrades. "Podria haver estat més fort que el mateix esdeveniment Carrington", diu Baker.

L'esdeveniment Carrington, que va tenir lloc el setembre de 1859, va consistir en una sèrie de poderoses flamarades que van colpejar la Terra de ple, provocant aurores boreals fins al sud de Tahití. Tempestes geomagnètiques intenses van causar espurnes en les línies telegràfiques i van provocar que es calés foc a algunes oficines de telègrafs, cosa que va desactivar les línies de comunicació.

Si avui es produís una tempesta similar podria tenir un efecte catastròfic en les xarxes elèctriques i de telecomunicacions. Segons un estudi realitzat per l'Acadèmia de Ciències dels Estats Units, l'impacte econòmic total podria excedir els 2,6 bilions d'euros, 20 vegades més que els costos d'un huracà com el 'Katrina'. Transformadors de diverses tones destruïts per una tempesta magnètica d'aquest calibre trigarien anys a ser reparats.

Quan l'esdeveniment Carrington va sacsejar la Terra al segle XIX, la tecnologia de l'època no es veia encara gaire afectada per les pertorbacions electromagnètiques. La societat moderna, en canvi, és profundament dependent de tecnologies sensibles al Sol, com el GPS, les comunicacions per satèl·lit i internet. "L'efecte d'una tempesta així sobre les nostres tecnologies modernes seria enorme", diu la física Janet G. Luhmann, de la Universitat de Berkeley. Luhmann destaca que la tempesta de juliol de 2012 va tenir una potència similar a la de l'esdeveniment Carrington: no n'hi va haver una, de flamarada, sinó dues de separades per només 10 o 15 minuts. Aquesta doble tempesta va recórrer una regió de l'espai que havia estat afectada per una flamarada quatre dies abans.