El temps en família
No es tracta de posar dia i hora per xerrar amb ells, però sí que els podem posar tot tipus de facilitats que els ajudin a sentir-se segurs
PalmaJa arribam a Nadal i ens toca fer balanç del que ha estat bo i del que ha estat dolent. Sense cap dubte, ha estat un any complicat, submergits en una recuperació econòmica postpandèmia que ha afectat tots els sectors. En el camp educatiu, ha suposat un repte, ja que els infants s’han hagut d’adaptar a multitud de canvis organitzatius per poder desenvolupar les seves classes amb tanta normalitat com ha estat possible i, en molts de casos, tornar de manera progressiva a les seves activitats extraescolars i d’oci. Els professionals de l’educació hem adaptat la nostra tasca per donar resposta a les diferents necessitats dels nostres infants i adults en tot aquest procés.
El panorama actual planteja un important tema de fons, com és el temps. El temps s’ha posat de manifest, sobretot a causa del confinament, ja que ha suposat un repte per a tots, especialment per a les famílies amb nins petits, que en molts de casos s’han vist obligats a exercir de tot tipus de professionals per suportar la pressió i el desconcert de la situació viscuda. El desconfinament i tornada a la normalitat de manera progressiva ha suposat un repte major i un procés d’adaptació a la nova realitat que es planteja, on, desgraciadament, no totes les famílies han arribat amb els mateixos recursos.
Per tot això, el temps en família és únic i planteja tot tipus de beneficis des del punt de vista psicològic i emocional en el desenvolupament dels infants. El primer acadèmic a documentar una relació positiva entre la implicació paterna i el benestar del fills fou Leibowitz (1974). Posteriorment, altres acadèmics van demostrar que aquesta implicació paterna, si es veia implicada en els moments de fer feines d’escola, com puguin ser la lectura, provocava una disminució de problemes de comportament dels fills i, en conseqüència, uns millors resultats acadèmics (Zick et al, 2001; Sénechal & LeFevre, 2002).
No plantejam el temps com una qüestió únicament quantitativa, sinó de qualitat. Del que es tracta és que facin activitats de manera conjunta i activa. En molts de casos, l’estil de vida de les famílies actuals planteja tots tipus de reptes que dificulten les trobades dels infants i els seus pares. Per això, des dels centres psicopedagògics recomanam propiciar aquestes trobades i intentar que siguin tan enriquidores com sigui possible. Ens centram que siguin de qualitat i no tant la quantitat de trobades.
Algunes idees interessants poden ser anar intercalant l’elecció de l’adult amb la dels fills. Per exemple, podem proposar idees i cada setmana tenir un dia de trobada familiar en què hauran de seleccionar una de les activitats proposades. Si partim dels interessos dels nins, propiciarem trobades en les quals ells se sentiran protagonistes i on se sentiran còmodes. D’aquesta manera, serà un moment en què els més tímids o introvertits poden expressar els seus temors o contar alguna situació que els hagi passat aquella setmana. Es tracta de fortificar el vincle parentofilial i de fer sentir als nostres fills que som a prop d’ells. Així, podem treballar la presa de decisions i la capacitat creativa dels fills. A més, aprofitant la temàtica nadalenca ens dona tot tipus d’idees, com són les manualitats per decorar el nostre entorn, sortides per veure la il·luminació de Nadal o fer un joc de taula en família. Qualsevol idea és bona i suposa un punt de trobada essencial per a la família.
Fomentar la comunicació
Recomanam les trobades familiars i animam les famílies a fomentar la comunicació amb els seus fills, i una de les millors maneres és proporcionar l’espai i l’entorn idoni, adaptat a cada nin. Hem d’entendre que cada infant té un temps maduratiu diferent i una manera única d’interpretar el seu entorn. Per això, el paper dels pares és tan difícil i s’ha d’adaptar al ritme de cada fill, respectant tant com es pugui la seva decisió de compartir els seus desitjos o les seves pors. No es tracta de posar dia i hora per xerrar amb ells, però sí que els podem posar tot tipus de facilitats que els ajudin a sentir-se segurs.
En conclusió, el temps en família és un element privilegiat i de gran riquesa per ajudar a fortificar l’autoestima dels nostres infants. No només és el temps en què acompanyam els nins a fer les seves activitats d’escola, sinó que són els moments que es creen de manera conjunta entre les dues parts. Solem preocupar-nos en excés pel fet que no els falti la darrera tecnologia ni cap de les seves juguetes preferides a la carta dels Reis d’Orient, que amb tanta il·lusió preparen els més petits de la casa. Sí que és cert que és una il·lusió que hi siguin, però al final això perd rellevància i deixa veure la importància d’allò menys materialista. El que els nostres fills no escriuen a la carta però sempre tenen present: temps amb els seus pares. Sense cap dubte, l’estrella de Nadal.