“Fa un temps que m’he apuntat a la moda del dejuni intermitent”

PalmaEl meu dia a dia comença normalment entre les 8 i les 8.30 h. Tampoc m’agrada fer molt tard, així que despertar-me no em costa gens. Ara als matins no berén, ja que fa un temps que m’he apuntat a la moda del dejuni intermitent per temes de salut. El que faig és només dinar i sopar, i fins a l’endemà no torn a menjar. La veritat és que, des que m’hi he posat, em sent molt millor.

La setmana que ve varia un poc en comparació amb altres mesos més laborables, ja que per agost tenim menys reunions. Però es continua fent molta feina interna del partit. S’ha de tenir en compte que no queda molt per a les eleccions, són mesos clau, i també preparam el congrés del partit per al mes d’octubre.

Dilluns vinent tenim l’executiva de Mallorca i prepararem també el Consell General del dilluns següent per encarar el congrés. També solem fer una reunió amb l’equip de premsa. A més, els divendres sempre tenim una trobada de coordinació interna per parlar més de temes purament polítics. També he de dir que dia 24 és Sant Bartomeu i farem un sopar familiar. A casa meva continuam celebrant els sants, és un dia marcat per a nosaltres.

Així, tot i ser agost, les vacances són a mitges. Encara que el ritme baixa, ja que no tens tanta gent per interactuar, els matins intent avançar feines de caràcter administratiu, de gestió d’afiliats... Dins la política m’he dedicat més a la gestió que a la promoció. Crec que destac més en el primer àmbit, perquè sempre ho he fet, tant a l’empresa privada com en el sector públic, i és on em sent més còmode.

Intent tenir els horabaixes lliures. Procur anar a caminar i córrer, per la zona de Canyamel si no tenc temps o, si puc, per Cala Mitjana, a Artà, el meu poble. És costaner i és on estiueig sempre, però això no lleva que em pugui agafar alguns dies –enguany serà la primera setmana de setembre– per aprofitar i fer un viatge amb la meva dona i els meus dos fills. D’altra banda, l’objectiu amb vista al nou curs polític, escolar i esportiu és jugar més a tennis, que el tenc abandonat. Òbviament, en Rafel Nadal és el meu tennista preferit, per l’exemple de lluita contínua que dona.

Un altre dels meus hobbies és la lectura, m’agrada bastant. Acab de llegir un llibre d’un professor de tenis d’Artà, en Joan Escanellas, que es diu Centra’t en el que depèn de tu. Mescla l’esport i la filosofia, basant-se en els estoics, i em serveix molt per a la vida en general, ja que ens hem d’adaptar a tot el que ens envolta i moltes vegades ens resulta difícil modificar-ho. Així i tot, el que més m’ha marcat és Cent anys de solitud, encara que em va costar començar-lo tres vegades per acabar d’enganxar-m’hi. Quant al menjar, he de reconèixer que no som gaire de cuinar –ho faig per subsistència–, però som el que fa la compra, perquè intentam repartir-nos les feines entre tots.