Temps de segar i batre
Després de dos anys d’absència a causa de la pandèmia, s’hi ha tornat a celebrar la Festa del Batre
Biofach, producte ecològic
Les Balears hi mostraren oli, sal i derivats de la garrova
La producció ecològica balear es presenta a Europa. La Conselleria d’Agricultura, a través de la Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, ha participat a Biofach, a Nuremberg. A la presentació de l’estand hi va ser la consellera Mae de la Concha. A Nuremberg s’hi va mostrar una selecció de productes ecològics com oli, sal, derivats de la garrova, granola, confitures i ametles, entre d’altres. Hi participaren Es Garrover de Mallorca, Fet a Sóller, Olíric, Morvedra, Flor de Sal i Granola Sense Nom. La fira és considerada la més important del món en el sector ecològic. La presència balear a l’esdeveniment ha estat possible per la col·laboració de l’Associació de Productors de l’Agricultura Ecològica de Mallorca, la Cambra de Comerç i l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears.
La festa del batre
S’ha tornat a celebrar a Vilafranca, després de l’aturada per la pandèmia
A Vilafranca, al restaurant Es Cruce, després de dos anys d’absència a causa de la pandèmia, s’hi ha tornat a celebrar la Festa del Batre, en el marc de les festes patronals d’aquesta vila. Hi varen participar una vintena de recol·lectores que, a la finca de Son Santandreu, segaren amb un tres i no res prop de 25 quarterades. A la berenada hi varen acudir unes 600 persones, moltes d’elles agricultors d’arreu de Mallorca. Va ser una trobada pagesa de bon de veres, amb bon ambient i la presència de molts de joves, cosa que apunta que la successió a les explotacions agràries no està tan espanyada com podria semblar. També és cert que el jovent sent més que ningú l’atracció per les màquines amb la tecnologia més innovadora.
L’anyada no és dolenta
La collita de cereals ha estat més aviat bona al Pla
Els pagesos diuen que a les terres bones del Pla l’anyada pel que fa a l’ordi i la civada ha estat bona; no ha passat el mateix amb el blat, que no ha tingut un comportament tan regular. L’anyada és passadora tirant a bona, en general, i els cerealistes poden fer front, no sense dificultats, als majors costos de producció. Som en un moment de bon preu perquè els preus dels cereals estan pels niguls. Encara que sembli que es desbloqueja parcialment l’exportació russa i ucraïnesa, no s’espera que això tingui conseqüències rellevants a curt termini. Amb aquest panorama, els ramaders que a la vegada són productors de cereals optaran per posar en el mercat la seva producció cerealista i reduir la producció ramadera. De vegades la sort del pagès és no tenir tots els ous dins el mateix paner.
Els patiments de la ramaderia
El sector és el més afectat per la pujada de preu de les matèries primeres
Els ramaders són en aquests moments els grans perjudicats pel trasbals dels preus de les matèries primeres i els majors costos del combustible i l’energia. Tots els ramaders que han de comprar una part important de l’alimentació dels seus animals es troben en situació de producció a pèrdues. Però es tracta d’una producció a pèrdues exagerada, que no es pot compensar amb subvencions. Es comenta que el preu de la llet anirà per amunt a causa de la insuficiència de la producció lletera que hi ha ara mateix. La carn també puja de preu al consumidor. Però tant la carn com la llet són en aquests moments produccions quasi inviables pel que fa a costos a les Balears. L’única via de sortida, a mitjan termini, de l’espiral destructiva del sector és la de la qualitat i la diferenciació del producte, impulsant produccions com el porc negre, la vedella de gra, la vedella mallorquina, el porc i el xot mallorquí selecte o el xot mallorquí ecològic.
Els crèdits al sector primari
La Conselleria d’Agricultura treu una nova convocatòria d’ajudes
La difícil situació econòmica de les explotacions agràries i pesqueres, així com de les cooperatives del sector, és una realitat. Per això, la Conselleria d’Agricultura acaba de publicar una convocatòria d’ajudes per al finançament de capital circulant en els sectors agrari i pesquer. El termini dels préstecs és de cinc anys i se subvencionen les despeses inicials d’obertura de la pòlissa de préstec i les despeses d’estudi per concedir l’aval, el cost de l’aval de la Societat de Garantia Recíproca de les Illes Balears (ISBA) i els interessos del préstec corresponents a la part del diferencial pactat a la pòlissa. Una mesura esperada que pot contribuir a aguantar el temporal que pateix el sector primari balear.
