Per què el temps fa variar el nostre estat d’ànim?

BarcelonaUn dia plujós, el vent pertorbador, més hores de sol, la tardor... En definitiva, el temps que fa a l’exterior ressona al nostre interior: el cos percep els canvis meteorològics i els manifesta, sovint, amb alteracions de l’estat d’ànim o molèsties físiques molt presents al dia a dia. Però això que ens crea malestar, més enllà de ser un inconvenient, és un do –lligat al nostre passat ancestral i a la supervivència dels que ens han precedit- al qual cal parar atenció i perspectiva. Segons el catedràtic de psiquiatria Antoni Bulbena, “qui nota el temps és un privilegiat”, perquè, en el fons, “denota aquesta part d’humans que ens demostra que podem viure a la natura”.

Amb una agenda laboral i familiar molt atapeïda, i vivint enmig d’un entorn urbanitzat, és més complex desxifrar el missatge corporal. “Creiem que les sensacions que tenim i les emocions són un destorb, quan això que m’està passant m’informa que el meu cos emocional i físic funciona bé; i els meus instints, també. Més val deprimits que morts”, afirma Núria Casanovas, psicòloga especialista en meteosensibilitat. A la tardor, quan la llum solar es redueix i plou més, és, precisament, quan els psiquiatres solen atendre més pacients. “Els receptors de la ment varien en funció dels canvis meteorològics i estacionals, i les persones es descompensen. És època d’augmentar dosis a la consulta perquè s’incrementa la depressió i l’angoixa”, subratlla Bulbena, cap de la unitat d’ansietat de l’Hospital del Mar de Barcelona. A l’estiu, amb la calor, disminueix la tolerància, augmenta l’agressivitat i, de retruc, els conflictes socials. “La llum atabala els eufòrics. A l’edat mitjana, quan els posaven a les fosques, es calmaven més. Amb la calor es diagnostiquen més trastorns bipolars i psicosis maniacodepressives”, afegeix aquest especialista. Per als experts, la calor és una variable biològica. “Cal tenir en compte que si les persones més sensibles agafen un cop de calor i prenen alcohol, aquesta combinació augmenta encara més la probabilitat d’agressivitat”, apunta Bulbena, que pronostica que “si això es dona s’acabarà a trompades abans d’hora, així que d’entrada millor una dutxa d’aigua freda i... no beure alcohol”. En qualsevol cas, amb fred o calor, saber gestionar les emocions i les sensacions, aprendre a identificar aquests senyals que manifesta el cos i no actuar de forma automàtica ajuden, segons els especialistes, a “surfejar” la situació. Segons Casanovas, vicepresidenta de la Junta d’Intervenció Social del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, “la idea és tenir estratègies". "Passar-ho com una cosa bona i sana, en lloc d’un inconvenient. El cos és sensible a l’ambient i alerta del que ens passarà. Cal no sentir-se culpable per no estar bé. I si tinc una llista llarga de coses a fer els dies que no estic bé, reduir-la. Quan canviï el temps, ja millorarem”, aconsella aquesta psicòloga.

La cromoteràpia de la natura

La mateixa natura, de fet, ens ajuda a autoregular-nos amb els seus colors. Només cal mirar-la per copsar-ho. Seguint amb la tardor, les fulles dels arbres caducs modifiquen la seva tonalitat: primer vermelles i, després, grogues. Segons la cromoteràpia, el color vermell estimula la vitalitat i la passió, i el groc dona alegria. El blanc de l’hivern aporta harmonia. “Els colors ens envien uns inputs al cervell que generen un canvi en les ones cerebrals. Aquestes variacions de colors de la natura venen en un període en què hi ha menys llum i és més depriment”, subratlla Casanovas. Una ajuda, però que actualment passa més desapercebuda perquè es calcula que el 90% de les persones a Catalunya viuen en un entorn urbà, xifra que fa referència no només a les àrees concorregudes sinó també a municipis que, malgrat tenir la natura a prop, estan urbanitzats. “Vivim allunyats del cicle natural. Per això, fins i tot, hi ha infants als quals els genera rebuig trepitjar la sorra amb els peus, com també els molesta caminar per l’herba... Malgrat que això és la nostra essència perquè venim d’allà”, adverteix Sandra Carrera, directora de la Xarxa per la Conservació de la Natura. I no val només l’entorn natural, sinó que aquest, a més, ha d’estar ben cuidat. “El fet de tenir un medi ambient sa és bo per a la salut de les persones: tant a nivell físic com psicològic, emocional i també espiritual”, subratlla Carrera, que també coordina la Taula de Salut i Natura a Catalunya.

Atacs de pànic pel vent calent

El vent de ponent, calent, de la tardor, incrementa els atacs de pànic, que quan plou desapareixen perquè la pluja relaxa, excepte si s’allarga uns dies seguits, en què llavors intervé un altre factor, que és la llum amb el seu valor terapèutic. El psiquiatre Antoni Bulbena, juntament amb un equip de climatòlegs, entre ells Jordi Cunillera, va determinar que es donen tres vegades més atacs de pànic amb vent de ponent i que, en canvi, els casos baixen a la meitat amb la pluja. Són dues vegades menys freqüents, segons un estudi fet a l’Hospital del Mar durant un any. “D’altra banda, les persones que tenen un col·lagen especial, que són més elàstiques, tenen més atacs de pànic. Ho noten tot. Són autèntics baròmetres. Arriben a ocupar càrrecs importants però pateixen més crisis d’angoixa”, assegura Bulbena, a qui preocupa la relació entre violència i temperatura tenint en compte que estem en ple procés de canvi climàtic i augment de la calor.

Un exemple d’altes temperatures el trobem a Navata i al pantà de Darnius-Boadella, a l’Alt Empordà. Aquest estiu passat van arribar als 45,1 graus. La meteoròloga Mònica Usart adverteix de les conseqüències: “Amb el canvi climàtic la temperatura cada cop serà més alta. I com més càlid és l'aire, més capacitat té d’emmagatzemar humitat. Si hi ha més humitat, de fet, ens costa més suar, que és el nostre mecanisme de regulació de la temperatura corporal. Per tant, si ens costa més suar, això ens pot generar més malestar. En paral·lel, la temperatura de l'aigua del mar cada cop és més alta i això pot ser un motor a l'hora de generar pluges que siguin d'estil més torrencial. A grans trets, és com si ens tropicalitzéssim”. El Mediterrani és, de fet, a banda de l’Àrtic, l’àmbit del món on s’estan manifestant més canvis associats al canvi climàtic. Així ho assegura Marc Prohom, cap de l’àrea de climatologia del Meteocat. “Estem especialment exposats a la pujada de temperatures i sobretot a l’estiu, en què el ritme d’augment és més accelerat, amb episodis d’onades de calor més freqüents, que duren més i assoleixen temperatures més extremes”, comenta aquest expert, que afegeix que “el concepte de nit tòrrida, que no baixa de 25 graus, fa 20 anys no existia, i aquest any el Servei Meteorològic de Catalunya ha activat ja en diverses ocasions les alertes per aquesta calor nocturna”. Calor que ara ens donarà una treva perquè abans toca l’arribada del fred d’hivern. És un moment en què augmentaran els trastorns efectius estacionals: les conegudes depressions de l’hivern. “Aquestes persones afectades estan com hivernant. Es queden més temps al llit, mantenen la distància social, estan més enfadades... Es dona quan hi ha poca llum. Per això la depressió de l’hivern la tractem, a banda de fàrmacs, amb llum i vida a l’aire lliure”, conclou Bulbena.