Sergio Tubío, bomber: "En una temptativa de suïcidi, el temps sol jugar a favor nostre; cal que la persona s'obri"

PalmaSergio Tubío és bomber i coordinador de la unitat d'intervencions en temptativa suïcida de l'Ajuntament de Madrid. Ell i altres professionals de l'Associació Internacional d’Estudis de Bombers i Psicologia d’Emergència impartiran una formació per a professionals d'emergències dijous i divendres a Palma, organitzada per l'Oficina de Salut Mental de les Balears.

En què consistirà la formació?

— Som una associació de bombers i psicòlegs d'emergències, i tots pertanyem al cos de Bombers de l'Ajuntament de Madrid. Hem estat pioners a donar un enfocament operatiu a la intervenció en conductes suïcides. Farem una formació d'intervenció en crisis. Farem una part de conscienciació i una altra de divulgació per entendre la conducta suïcida. És important comprendre que és una persona que necessita ajuda i que realment vol viure. Hi ha molts estigmes i mites que envolten la conducta suïcida i cal que els assistents –entre els quals hi ha bombers, policies, sanitaris, etc.– entenguin aquest problema.

De vegades és complicat entendre que la persona que té una conducta suïcida realment vol viure.

— La manca d'informació és un dels problemes més importants que envolta la conducta suïcida. Posam falses etiquetes a la persona que pateix aquesta conducta: es pot pensar que està boig o que, si ha decidit matar-se voluntàriament, qui som nosaltres per impedir-ho? Però cal intentar curar les ferides que tingui aquesta persona. Al cap i a la fi, actues davant algú que està patint. No pots enganar aquesta persona, has d'escoltar-la i aconseguir que no ho faci aquell dia. Ara bé, cal fer una anàlisi de riscos des de diferents serveis. La persona pot tenir un penediment i, encara que hagi desestimat la temptativa, intentar escapar-se i executar el suïcidi.

Què és el primer que feis quan us trobau davant una temptativa?

— El primer és sempre intentar crear un entorn tan íntim com sigui possible, acollir aquella persona. Això consisteix a acostar-s'hi de manera gradual, presentar-se i manifestar obertament que hem vingut a escolar-la i donar-li ajuda, que la intenció és acompanyar-la en aquell moment i interessar-nos pel seu dolor i saber què l'ha duita fins allà. Es tracta d'una escolta empàtica i compassiva, i de saber que tenim davant una persona que està passant una crisi emocional. La conducta suïcida està molt acompanyada de la desesperança, que els fa incapaços d'ajudar-se a ells mateixos. A partir d'aquí, cal definir com se sent, intentar que doni una nova perspectiva a les alternatives que ha valorat i que es doni una segona oportunitat.

També heu de trobar un equilibri exacte en el punt d'acostament a la persona.

— Empíricament hi ha una distància de quatre o cinc metres que són els que marquen com a cercle íntim. Qualsevol acostament que feim sempre el farem demanant permís i agraint que ens deixin acostar-nos-hi. Hem de fer veure a la persona que, així, la conversa serà més íntima i que no intentaràs res per impedir-li-ho, encara que en el darrer moment ho haguem de fer.

Com actuau davant aquestes situacions més límit, en què heu d'intervenir?

— Hi ha una sèrie de moments en què podem arribar a observar que la persona està en situació de més perill. Dins la crisi hi ha diferents estats i el perillós és l'impulsiu. En aquests casos, pot ser necessari fer una contenció. Per això explicam que és important que vagin amb equips de rescat en altura: és fonamental saber que en un moment donat, si la persona bota, nosaltres no podem córrer el risc. Això ens dona garanties per a la conversa, guanyes en tranquil·litat i això es nota en el llenguatge no verbal.

Estau especialitzats en una modalitat de temptativa de suïcidi o de tot tipus?

— Tenim formació en tot tipus de situació de temptativa de suïcidi. Com a bombers, solem intervenir quan es preveu que una precipitació pot ser primària o secundària. Perquè pot ser que la persona amenaci de suïcidar-se amb un ganivet, però s'espanti i vulgui fugir per la finestra. Davant això, no ens hem de convertir en una amenaça i hem de tenir en compte que si nosaltres entram per la zona segura, aquesta persona tendirà a fugir per la zona no segura. Per aquest motiu, tenim formació per analitzar quin és el millor accés, perquè potser és la finestra. També intervenim per obrir portes: de vegades es decideix l'accés forçós perquè la persona no respon i després hem trobat que ha fet una ingesta massiva de medicaments.

El temps juga en contra vostre en aquest sentit.

— No sempre. En general, el pas del temps disminueix les probabilitats que la persona executi la temptativa. Ara, quan ja s'ha produït, sí que juga en contra. Per exemple, si té una botella de lleixiu i amenaça de beure-se'l, com que és una crisi emocional, tindrà un pic i després davallarà. La persona s'autoregula. Amb el temps hem vist que no hem de córrer, necessitam que la persona obri la comporta de les emocions, que plori si ho necessita, i que s'expressi.

Com l'acompanyau en allò que expressa?

— Has de transmetre que hi empatitzes, però sense incidir en el seu dolor, i detectar factors de risc i de protecció. Per exemple, si una persona ha patit abusos físics per part del pare, s'ha d'intentar no anomenar-lo i, si xerra d'altres familiars, s'ha de demanar per ells. Quan la crisi es desencadena, ens hem d'adonar que la persona no té capacitat de raonar: es posa en mode túnel i entra en un estat de dicotomia molt intens. Només pensa en si fer-ho o no.

Els professionals com vosaltres també rebeu atenció psicològica per gestionar aquestes situacions?

— Dins la formació que feim a Mallorca també hi ha un bloc específic sobre l'estrès posttraumàtic en cas que la intervenció surti malament o en cas que aparegui el trastorn de fatiga per compassió. Aquest darrer arriba quan has rescatat la persona, però a causa de la connexió que hi has tingut i l'empatia que has experimentat, no aconsegueixes amollar-te'n. Continues pensant en el seu patiment, si es trobarà bé, si haurà rebut el tractament adequat... Al cap i a la fi estàs dues o tres hores xerrant amb ella. Jo he patit els dos i t'afecta en tot. De cop, t'envolta una bombolla de la qual no saps sortir. Però també és un risc que assumim, igual que lesionar-nos.

Aquests protocols només s'han implementat a Madrid?

— Intentam divulgar molta informació. Hem creat un PDF de guies bàsiques per a la intervenció en crisis que estam difonent. També convidam altres serveis que vinguin a formar-se gratuïtament a Madrid. Així mateix, col·laboram en altres associacions, com ara Papageno. Fa poc hem format els Bombers de la Comunitat de Madrid, adaptant-nos a les seves característiques. Però volem que tot això arribi cada vegada a més gent i per això intentam despertar aquesta inquietud.