“Tenc molt per mà les fideuades, en puc fer una amb els ulls clucs”

PalmaNormalment el despertador sona a les 7.15 h. A partir d’aquí el dia ja és una carrera: m’aixec, vaig a despertar la nostra filla, berenam i sortim escapats cap a l’escola i cap a la feina. El berenar és sagrat i sempre faig un cafè amb llet de civada amb una llesca de pa acompanyada d’alguna cosa.

El dilluns començam fort perquè hi ha reunions en paral·lel al Departament de Cultura i Política Lingüística i al de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local. El dimarts els consellers del grup ens reunim per fer un repàs de les feines de tota la setmana i dels temes tractats el dilluns. Tenim una feina molt dinàmica i sempre hi ha imprevistos. Som afortunat perquè per a mi no hi ha ben bé una necessitat de desconnectar, ja que en paral·lel a la vida institucional també som molt actiu en l’àmbit del treball amb entitats i col·lectius socials. Més que una feina, és una forma de vida. Pas gust.

Una de les meves passions és perdre’m dins una llibreria tot sol. Hi ha poques coses que m’agradin més. M’encanta la sensació de passejar per qualsevol ciutat i descobrir-ne una. Només de pensar-ho ja sent l’olor dels llibres i del paper. Es crea un ambient molt agradable, perquè fins i tot quan hi entres parles més fluix. Aquesta passió em fa ser un comprador compulsiu de llibres que ni vivint dues vegades podré acabar de llegir. Damunt la taula de nit en tenc 50.000 de començats i vaig pegant bots d’un a l’altre.

M’agrada anar a caminar per Alaró, sobretot la ruta des d’Alaró fins a Orient. És espectacular. El fet de tenir la muntanya a cinc minuts de casa és un privilegi. Passejar pels carrerons de Palma també m’agrada molt. No necessàriament han de ser vies del centre històric. El simple fet de caminar dins l’entorn urbà em permet descobrir alguna curiositat en la qual mai m’havia fitxat.

El cap de setmana a vegades aprofit per anar a veure ma mare, sortir amb la família, parlar amb els meus germans o simplement no fer res. També m’agrada cuinar. Tot el que impliqui forn em va bé, però tenc molt per mà les fideuades, en puc fer una amb els ulls clucs. Fa poc em vaig atrevir amb les paelles, i he de dir que també tenc una nota molt digna.

El vespre m’agrada seguir una espècie de ritual. Som noctàmbul i no em puc adormir fins que tothom dorm. He de ser el darrer. És un moment que m’agrada perquè estic tot sol, només hi ha silenci i els llums estan mig apagats. En aquest moment el meu cap desperta i em comencen a venir idees.

No tenc cap pel·lícula, menjar, llibre o sèrie preferits de manera exclusiva. Em generen problemes aquestes tries binàries: no puc esmentar una cosa i deixar-ne una altra de banda. Per exemple, la carn m’encanta, però també m’agrada el peix. Fins i tot un bullit, que per a mi és un plat que combina a la perfecció simplicitat i sofisticació.