"Tenc una part molt friqui: les pel·lícules de por i de zombis"

PalmaLes setmanes dels actors arriben quan arriba el cap de setmana, perquè és quan hi ha les funcions. Però justament aquest cap de setmana tindré un viatge amb amics a la serra de Gredos. El muntanyisme és una de les meves aficions i un pic a l’any solem sortir on hi hagi neu: els Alps, els Pirineus... Encara que enguany no sé com serà, perquè ha estat molt sec. Si no hi ha viatge, solem sortir o bé dissabte o bé diumenge a la muntanya, per la Serra. També som molt espectadora de teatre.

Entre setmana m’aixec superprest, quan surt el sol. Berén un cafè amb llet i a mitjan matí solc menjar mig panet. Els dematins canvien depenent de si tenc o no funció matinal de teatre escolar amb la meva companyia, Teatre de Vellut.

Treballam, amb alumnes d’Educació Secundària, temes de literatura que entren en el seu temari a través del teatre. Aquesta setmana hi ha previstes dues funcions, una dimarts i l’altra dijous.

A més, assajarem una funció escolar que fa temps que no feim, en aquest cas sobre el Segle d’Or. A banda d’això, dimecres tenc programada una locució.

Als matins sol ser quan hi ha els assajos a Mallorca, però depèn molt de la companyia que em contracta. Per a mi, el període d’assajar és molt obsessiu: em pas molta estona pensant en això, estudiant el text, repassant el que hem treballat en els assajos... En aquest sentit, aquesta setmana és bastant tranquil·la. Normalment, per moure’m, si anam amb la companyia escolar, ho hem de fer en furgoneta, perquè duim tota la càrrega. A la muntanya anam en cotxe i per dins Palma l’intent agafar poc, perquè em posa nerviosa. De vegades agaf el bus, però normalment camín, perquè les distàncies tampoc són tan llargues.

Si no tenc feina, intent anar al gimnàs i fer una mica d’esport. Faig classes dirigides perquè em semblen menys avorrides. M’agrada molt el body combat, és molt divertit. Quan no tenc assajos ni funcions i estic sola a casa, mir sèries, m’encanta fer-ho. Ara estic amb Yellowstone, una que no es troba en cap plataforma, i tracta de la vida d’un ranxer de l’Amèrica profunda, les lluites de poder i el maneig del territori.

Una part molt friqui que tenc són les pel·lícules de por i de zombis. Són totes dolentes, en som conscient, però peg quatre crits i bots i ja està. Confés que som una espècie d’addicta a les notícies, és l’únic que mir a la televisió. A més, cada dia em llegesc els diaris.

Per dinar, ho solc fer a casa, però com que som mala cuinera, recorr molt a les carmanyoles de la mare i la sogra. Tenc aquesta sort. Després faig una becada, que és sagrada: em ‘reseteja’. Als horabaixes també solc llegir bastant, sobretot novel·les. El relat curt, tenc la tendència d’oblidar-lo fàcilment, mentre que els llargs em permeten estar més temps amb els personatges i la història.