“Elles tenen la igualtat assimilada, ara el que toca és convèncer els al·lots”

Calvià“Les tribus maoris fan aquesta dansa, en moltes cerimònies, per mostrar l’orgull de pertànyer a la tribu. Ho fan amb l’objectiu d’intimidar l’enemic i preparar-se emocionalment per a la batalla”, explica Mar Vega, professora de literatura i llengua castellanes de l’institut Son Ferrer, que ha reciclat aquesta ball, conegut com a haka i l’ha fet feminista. En aquest viatge, s’hi han embarcat 36 alumnes i vuit professors. Ara mateix és un vídeo que a Youtube ja té més de 18.500 visites i ha estat un dels espectacles del final de la manifestació del 8-M. És el segon any que aquest institut, de la mà d’aquesta professora, participa amb una proposta teatral en la manifestació del Dia de la dona. L’any passat varen representar escenes de dones de la història, com Víctor Català, Hipàtia i Clara Campoamor.

Enguany, Mar Vega ha adaptat la lletra i la coreografia del ball maori dels All Blacks -selecció de rugbi de Nova Zelanda- al ritme de la cançó cercant la mateixa contundència i força amb frases com “Feminisme és igualtat” i també “La revolució comença així”. A la haka feminista es llança el missatge d’implicar tothom en la lluita en contra del masclisme per un “futur comú” la clau del qual és l’educació en igualtat.

L’IES Son Ferrer fa més de 15 anys que treballa per conviure des del respecte. El treball d’anys es pot percebre en l’ambient. En l’acte central de la setmana feminista, més de 400 alumnes es comportaven respectuosament, guardaven silenci i feien el que havien de fer de manera ordenada i tranquil·la.

Vídeo

Alguns dels comentaris que ha provocat el vídeo de la haka feminsta són clarament retrògrads, segons explica Mar Vega. “El més guapo era feminazi”, assenyala. Però aquest comentari no era el pitjor. N’hi havia molt més contra l’educació en valors: “Això és adoctrinament. Com pot haver-hi professorat així?”, “estan rentant els cervells”, “tanta sort que el meu fill va a una escola privada” i “després de veure això votaré Vox”. La reacció dels i de les alumnes més petits que havien participat en la haka feminista -de tercer d’ESO- va ser d’angoixa i d’incomprensió, assegura Mar Vega. “No entenien per què hi havia aquests comentaris. ‘Què hem fet malament?’, em demanaven. Així que vaig decidir desactivar els comentaris. A mi, que em diguin feminazi no m’importa, però no vull que molestin els menors”, diu.

Pel que expliquen les professores del centre, els conceptes en relació amb la igualtat, les al·lotes d’aquest institut els tenen molt clars. “Alumnes em diuen que expliquen als seus amics el que és el feminisme. I jo pens: elles tenen la igualtat assimilada, ara toca convèncer els al·lots”. Enguany, diu, ha estat un dels principals objectius. “A cada acte els volíem implicar. És que, si no, no hi ha canvi”, afegeix.

Al·lots

Per Mar Vega és important que els alumnes, els al·lots, entenguin que “la igualtat no és contra ells, sinó amb ells”. En aquest sentit, es mostra optimista perquè, quan varen fer uns vídeos de micromasclismes, recorda que no volien sortir-hi donant la cara. “Em deien ‘jo puc col·laborar-hi, però no vull que ningú m’identifiqui amb aquesta frase’”. També comenta que a l’obra de teatre trans de Lalioparda que es va representar durant la setmana feminista, en un altre moment podria haver despertat comentaris dels alumnes que es volen fer “els gallets”, però que no varen dir res perquè tothom s’ho estava passant molt bé i “els feia vergonya. Aquesta és en part la clau, perquè saben que al grup no els fa gràcia. Així que anam per bon camí”. L’optimisme no és total, ja que és conscient que el masclisme continua massa present dins i fora de les aules.

Masclisme

A les aules sembla que el masclisme es percep menys, segons explica la professora de l’IES Sílvia Suau. “Estan més controlats als centres, tenen supervisió de persones adultes i es redueixen les agressions, però sí que n’hi ha”, diu. Per això, explica que des de Feminisme a l’Escola -una xarxa en la qual hi ha més de 100 centres de les Illes adherits i hi participa la FAPA- defensen que “es faci un protocol específic per a violència de gènere”. De moment n’existeix un contra el bullying i un altre per a transfòbia, però “cap que abordi aquesta problemàtica”.

Tot i així, Sílvia Suau creu que s’han fet passes de gegant, ja que l’alumnat respon amb molt bona predisposició a tractar tots aquests temes. De fet, diu, “moltes vegades són les mateixes alumnes les que ho demanen, perquè l’escola va per darrere del canvi social. I les alumnes estan molt més apoderades del que ho vàrem estar nosaltres. Les noves generacions s’han educat en la diversitat”. Així mateix, destaca l’avanç que ha suposat que la comissió de coeducació sigui prescriptiva per llei. “Jo abans em pensava que era la boja que feia aquestes coses, però ara s’ha d’incorporar per llei a tots els centres educatius”. Però, tot i que la majoria ho han fet, no tots els centres en tenen, “ho fan a través de la comissió de convivència. Encara hi ha desconeixement perquè la normativa no està escrita d’una manera senzilla”.

Aquesta professora destaca, sobretot, la feina feta anys enrere. La incorporació de la dona al món laboral és molt recent i en l’educatiu moltes d’elles han pogut deixar una bona empremta, com per exemple, diu, les mestres de la República i les que varen fer desobediència al franquisme. “Gràcies a elles i a moltes com elles som on som”, afirma.