Claudi Alsina: "Els teoremes sobre prediccions amoroses són un frau"

BarcelonaSi preguntem per assignatures difícils als estudiants de primària i de secundària és fàcil que molts coincideixin a assenyalar-ne una: les matemàtiques. Claudi Alsina fa temps que fa pedagogia perquè sapiguem explicar-les, entendre-les i, fins i tot, estimar-les. És catedràtic de matemàtiques jubilat de la UPC i ha exercit entre altres càrrecs com a director general d’Universitats i coordinador de les proves d'accés a la universitat (PAU).

"La matemàtica rigorosa es fa amb el cap, la matemàtica bonica s'ensenya amb el cor". Així acaba moltes conferències.

— Sí, ho repeteixo sempre. Vol dir que hi has de posar sentiment per transmetre la teva pròpia il·lusió sobre el que ensenyes o el que expliques.

Com s'ensenya amb el cor?

— Estimant la pròpia assignatura; és important que t'agradi el que expliques i que t'ho preparis bé. I, d'altra banda, pensar en com motivar i engrescar la gent que aprèn amb tu. Les matemàtiques són una cosa apassionant, que pot ser divertida, que és útil i que té totes les virtuts del món malgrat el que es digui. Però cal atendre-les bé.

Però si té totes les virtuts, per què és una assignatura que costa tant?

— Perquè la gent ha tingut mala sort amb el professorat que li ha tocat. Tothom que té la sort de trobar-se amb professors que s'entusiasmen a la seva classe i els fan entusiasmar, aleshores la cosa funciona.

Hem dit que són apassionants, divertides i útils. Per què són tan útils?

— És molt fàcil: pensa què passaria si no hi fossin. Seria un món on els carrers ja no tindrien números, les taules ja no tindrien una altura. En totes les coses del món hi ha un component de formes i de números que és imprescindible. Les matemàtiques a més estan al servei de tot, de la química, de la física, de la sociologia... Per tant, són extremadament útils.

És veritat que aquest món seria una mica caòtic.

— Si ja és caòtic ara, imagina't si traguessis els números.

Són fredes les matemàtiques?

— Si les entens, les acabes estimant. L'últim llibre que hem publicat amb l'Anton Aubanell i la Carme Burgués es titula Anima't!: Provocar l'interès per aprendre matemàtiques. L'interès és previ a tot.Abans d'aprendre coses de triangles o d'operacions cal captar l'interès. Per fer-ho cal explicar a través de jocs, d'històries, de cançons i d'experimentació amb material didàctic.

Hi ha col·lectius que critiquen aquest ensenyament "per projectes" perquè consideren que buiden els continguts.

— És al revés. Treballar per competències precisament és enriquir el món de l'ensenyament perquè no sols són sabers, sinó l'aplicació d'aquests sabers. Per tant, es complica més. Ser competent en matemàtiques vol dir saber com les apliques davant de situacions molt diverses. Per exemple, planificar un viatge és un gran problema de matemàtiques. Hi ha moltíssimes coses que et fan veure que sense matemàtiques no les podries fer.

El van sorprendre els resultats de PISA?

— No massa, però crec que hem de ser optimistes. A Catalunya hi ha sis associacions de professors de matemàtiques, amb una gran quantitat d'activitats i de professorat dedicat a fer-ho bé. No pot ser que si algú ho està fent malament s'emporti la fama global.

Què li diria a un estudiant que defensa que no li cal el càlcul mental perquè ja té calculadora?

— Que per anar per la vida no pots fer el ridícul. El càlcul mental és ineludible perquè ajuda el desenvolupament de la ment. Fa molta pena que per calcular el 10% de descompte algú agafi la calculadora. Ara bé, a partir d'una certa complexitat, sí que és millor utilitzar la calculadora. No cal estar fent divisions de quatre xifres.

En una de les seves conferències repetia "menys temes, més idees". Per què menys temes?

— S'ha de revisar els temes que s'expliquen i desterrar absolutament els temes obsolets de les aules.

Com quins?

— Aquests quaderns amb llargues llistes d'operacions purament mecàniques, de grans sumes, divisions, restes... A ningú li servirà haver practicat amb aquestes grans operacions i això menja molt de temps a les aules. Encara sobreviuen llibres de text on surten els horaris de trens que es creuen. Temes que ja no són del dia i que, en canvi, n'amaguen d'altres.

Per exemple?

— La teoria de grafs, que són esquemes amb línies i puntets. Tot el món indicatiu i dels mapes. Això és de molt interès per esquemes i pel raonament. Per tant, s'ha de poder introduir. Però per fer-ho has de treure alguna cosa.

Parlant de vida, vostè també ha parlat dels teoremes que diuen fer servir les matemàtiques per fer prediccions amoroses.

— Són un frau absolut, però un frau revestit de fórmules i números. És com el Blue Monday, que s'ha justificat perquè un anglès va fer unes fórmules considerant que el tercer dilluns de gener és el dia més trist de l'any. Són unes fórmules que són falses amb les quals només promocionaven una agència de viatges que volia fer més calés al gener.

I per què ens creiem aquestes coses?

— Potser perquè la gent no ha estimat prou les matemàtiques. Si s'hi haguessin fixat una mica més, tothom diria que això és una presa de pèl.

Aquesta pregunta és molt estranya, però també la fem quan ve un músic o un escriptor... Vostè té una equació preferida?

— Aquelles que han estat útils les acabes apreciant. Per exemple, la fórmula d'Euler per a poliedres convexos. Diu que si sumes les cares i els vèrtexs i li restes les arestes sempre dona dos. És absolutament apassionant que algú aconseguís veure una relació que es compleix per a qualsevol poliedre convex, sigui gran, petit, triangles, quadrats... Sempre funciona la mateixa fórmula. Però esclar, això només t'engresca si ets del ram.