Si Elisabet II aixequés el cap...

BarcelonaEn relació amb la desaparició de Kate Middleton, comentàvem en aquesta humil pàgina dominical fa dues setmanes que semblava difícil gestionar-ho tot tan malament. Però aquella impressió que teníem era falsa perquè, un cop més, estàvem subestimant el poder dels Windsor de reaccionar a les crisis que ells mateixos es provoquen de manera fatídica: fent-les encara més grosses. Oblidàvem que són capaços d'abocar a una profunda espiral de desgràcia tot allò que els envolta, inclosos ells mateixos.

Com dèiem fa quinze dies, quan les fonts oficials practiquen el silenci, el buit que deixen s'omple amb soroll, que és el que ha estat passant des d'aleshores en relació amb la malaguanyada princesa de Gal·les, un títol que al final no voldrà ningú de tan maleït com està. Quan a palau es van adonar que el buit no l'ocupaven ni la versió desitjada per ells ni altres temes d'actualitat, van constatar que als mitjans i a les xarxes no deixarien de proliferar informacions i teories de tota mena que no els interessaven gens. Va ser llavors quan van decidir actuar. Però ja era massa tard. L'expectació popular era tan gran que el món estava decidit a fixar-se en cada detall de cada paraula que ells diguessin o de cada foto que aportessin. Un risc massa gran per a un palau erràtic, poc acostumat a esforçar-se en res i massa acostumat a fer extravagàncies comunicatives i deformar la lògica per intentar cobrir els seus pecats.

La calamitat estava servida i, com l'aigua d'una cascada, ha caigut pel precipici sense possibilitat de tornar enrere. Si la intriga per saber on està Kate Middleton ja era majúscula abans, ara s'ha convertit en un tema d'estat al Regne Unit i en un tema mediàtic a tot occident. Després de donar-nos una prova de vida trucada, la casa reial britànica s'ha ficat en un carreró sense sortida que suposa una de les seves majors crisis en dècades. Sobretot perquè afecta la institució en bloc i no un dels seus membres com va passar amb l'adeu d'Enric i Meghan. El seu problema actual, a sobre, seria molt fàcil de resoldre, però no l'estan resolent. I això resulta molt inquietant. Seria molt fàcil explicar on està Kate Middleton i fa una certa feredat que no hi hagi manera que ho expliquin perquè porta la gent a pensar el pitjor.

És evident en aquest punt de la pel·lícula que si Middleton no ha reaparegut al palau per ajudar dient "Hola a tots. Gràcies pel vostre enorme interès. Estic aquí i estic bé" és perquè no pot fer-ho. Per tant, la gran pregunta és: per què no pot fer-ho? Tenint en compte la crisi de reputació que està tenint la monarquia britànica, que no hagin fet que ella surti ni que sigui en un vídeo gravat és perquè la seva situació deu ser greu. A ella, que és tan responsable, cosa que ningú dubta després de vint anys de servei impecable a la institució, no hauria de ser difícil convèncer-la per fer aquest pas. Però no el fa.

Teories per a tots els (mals) gustos

A partir d'aquí, totes les teories estan servides. Tot i això, des que va començar tot l'embolic, les teories han anat canviant i ja no són tant de la desaparició com de la no reaparició. N'hi ha una que diu que no dona la cara perquè l'operació abdominal va anar molt malament i està hospitalitzada en estat molt greu. Una altra assegura que no surt perquè s'ha practicat una cirurgia estètica facial molt extrema i que estan esperant que se li recol·loquin les faccions abans de mostrar el seu rostre de nou. Una altra elucubració popular assenyala que ha marxat de casa i que està il·localitzable, cosa que no es pot creure ni un negacionista de la covid.

Una de les últimes que ha fet fortuna és la que afirma que la suposada amant de Guillem, la marquesa consort de Cholmondeley, Sarah Rose Hanbury, s'hauria quedat embarassada i hauria decidit portar el nen al món. Aquesta teoria diu també que descobrir aquesta realitat li hauria provocat una crisi de salut mental tan greu que estaria completament fora de joc. Tot i això, hi ha qui diu que la crisi no és de salut mental, sinó que ha decidit divorciar-se de Guillem. Altres modifiquen aquesta teoria dient que no és que Hanbury estigui embarassada, sinó que la seva última filla, Iris Marina, és de Guillem i no del seu actual marit, que té 63 anys. Una de les múltiples versions d'aquesta teoria apunta que, en descobrir això, Middleton no hauria tingut cap problema de salut mental, sinó que hauria dimitit amb efectes immediats del càrrec i que per tapar-ho mentre intentava convèncer-la que tornés –és la més valorada de la família reial amb un 67% d'acceptació popular– Guillem i el seu gabinet s'haurien inventat tot el xou que hem hagut d'aguantar des que es va anunciar l'operació abdominal.

Com que a hores d'ara no hi ha gens d'informació i la poca que hi ha no ens resulta creïble, qualsevol teoria esperpèntica que vagi una mica més enllà, ens quadra. I això no és tant culpa nostra com dels que ens podrien donar dades versemblants i no ens les donen. Dels que podrien acabar amb el circ i no l'acaben perquè això deu passar per dir la veritat i, com sol ser habitual en aquella família, la veritat potser els deixa en molt mal lloc.

Mentre que Guillem fa comptades aparicions públiques i cancel·la l'assistència a actes com, per exemple, el funeral del seu padrí Constantí de Grècia, Caterina està desapareguda i el rei Carles III està de baixa perquè té càncer de pròstata, l'únic santcristo gros que queda operatiu a Buckingham és Camil·la. La que mai havia de ser reina, una mica més i es converteix en reina absoluta, ja que no té competència. Tants anys mantenint viva la flama del seu amor furtiu amb l'aleshores príncep Carles li han acabat servint per ocupar el càrrec per al qual sempre havia mantingut que no seria acceptada perquè la societat no hi volia una divorciada i, menys encara, la dona que va fer parar boja l'estimadíssima Diana de Gal·les.

Camil·la es desfoga a trets

Ha estat una llàstima que enmig d'aquest xou majúscul la reina consort Camil·la no hagi decidit aprofitar l'oportunitat i hagi decidit prendre la decisió més equivocada de totes: agafar-se uns dies de recés per combatre l'estrès que li estava produint estar sola en el càrrec. Tenint tan recent com tenim l'exemple del duc d'Edimburg, que va estar en actiu fins als 96 anys, fa riure –per no dir plorar– que just quan més la necessiten decideixi dimitir una estona per, a sobre, anar-se'n a caçar perdius. Sí, a caçar perdius a Ciudad Real, on tenen una finca la família del duc de Westminster, que alguns mitjans deien que adora la fauna silvestre. Una particular forma d'adorar, la d'organitzar caceres, la veritat. Camil·la, un dels personatges que més ha erosionat la popularitat de la corona, podia rehabilitar els danys i millorar la seva popularitat, però ha preferit caçar perdius...

Com que ja no ens creiem res, ves a saber on ha estat Camil·la de vacances en plena tempesta, mentre el seu home atén les obligacions reials imprescindibles i es tracta el càncer... També ves a saber on para Kate i quin deu haver sigut el paper de Guillem en relació amb aquest problema de la seva esposa, que és tan greu que no ens el pot explicar ni sota tanta pressió. A mi tota l'estona em ve al cap la mateixa reflexió: si la reina Elisabet II aixequés el cap... Ni van aprendre de la seva abnegació pel càrrec ni del seu error fent veure que no passava res quan va morir Lady Di, ni permetent a Andreu de York sortir a mentir en l'entrevista del cas Epstein. No han après res, en definitiva. Si aixequés el cap, la reina el tornaria a acotar.