Teràpia entre tomàquets
El CAP Casernes de Barcelona fomenta la rehabilitació a través del treball en un hort comunitari
BarcelonaL'Hort de les Moreres, a Sant Andreu, s'ha convertit en un dels punts més importants per a la comunitat de veïns del barri. L'any 2019, Cristina de Prado, metge de família de l'ambulatori Casernes, amb l'ajuda de professionals del centre i de la Fundació Vidal i Barraquer, una institució especialitzada en la salut mental, va impulsar una iniciativa per construir un hort terapèutic i comunitari on els pacients i els veïns poguessin tenir el seu espai per desenvolupar-se. "L'objectiu sempre ha sigut millorar la salut dels usuaris a través d'una activitat que fomenta la relació entre ells i lluita contra el sedentarisme", explica una de les impulsores del projecte. I el resultat ha estat tot un èxit. "Al parlar amb els usuaris la sensació és que l'hort comunitari funciona", afirma amb orgull De Prado. I aquesta sensació la confirma Màxim Riera, un dels nous pagesos, de 74 anys, que dediquen hores del seu dia a treballar l'hort: "Poder estar en un espai com aquest és una satisfacció molt gran. Això és el que m'emporto a casa cada dia".
En Màxim és un dels veïns que es va topar de casualitat amb aquesta iniciativa. Ell havia treballat prèviament en projectes d'horts urbans, i al finalitzar la seva feina va considerar que col·laborar amb aquest hort, podent-hi aportar tota la seva experiència prèvia, era el que més necessitava. Actualment, a l'hort que hi ha a la cruïlla entre els carrers Fernando Pessoa i Palomar, a escassos metres del CAP Casernes, hi col·laboren més d'una vintena de persones entre treballadors dels centres mèdics i veïns del barri. Des de la seva creació, la importància de l'hort al barri "ha crescut a grans passes", comenta la metge. "Es tracta d'un espai multicultural i intergeneracional on tothom es pot sentir còmode", comenta De Prado a l'ARA.
La iniciativa va néixer de la proposta que una pacient va fer a la doctora De Prado mentre li explicava que ella "estava millor quan anava a l'hort del poble perquè això la feia estar més activa". L'actuació de totes les persones que hi han posat el seu gra de sorra, de manera "desinteressada", és el que l'ha fet créixer. Des de l'organització han apostat per l'autogestió. "Un dia rega un, l'endemà ho fa un altre... Ningú és més que ningú i tots participem en les decisions que afecten l'hort. És molt bonic", explica Riera. "Uns aporten tot el coneixement que tenen, i els altres n'aprenen", afegeix. Totes les fruites i verdures que es generen a l'hort es comparteixen entre els companys. "Sempre hem deixat clar que són més importants les relacions que es creen allà que els quatre pebrots que es puguin endur a casa després, i és una idea que tothom té molt clara", diu De Prado.
L'assemblea coordinadora de l'espai, que es reuneix cada dues setmanes, ha dut a terme diversos tallers i campanyes econòmiques en els darrers anys. "Hem fet tallers de compostatge, concerts... De fet, el 2020, quan va esclatar la pandèmia, vam fer una campanya per recaptar diners per a la Marató de TV3 i ajudar els centres mèdics", comenta De Prado. Riera explica que també hi venen alumnes de les escoles de la zona a participar-hi, i que això els permet enriquir-se molt perquè els ajuda a socialitzar.
L'hort com a eina terapèutica
La iniciativa dels professionals del CAP Casernes, però, no és la primera que neix a la ciutat de Barcelona. La Vall d'Hebron va estrenar l'hort terapèutic de l'hospital per treballar la rehabilitació dels pacients de manera diferent el 2018. La pandèmia en va aturar l'ús durant més de dos anys, però aquest 4 d'abril va tornar a obrir les portes i reactivar-ne l'activitat. La infermera clínica de la unitat d'ortogeriatria de l'Hospital, Sandra Ponce, explica que la iniciativa va néixer dels interessos dels mateixos pacients, igual que al CAP Casernes. "Molts tenen fills i nets a qui cuidar, però no s'hi veuen amb cor. Per això van pensar que fer-ho amb plantes els seria més fàcil", explica Ponce.
L'hort ha reobert ara de la mà dels alumnes de l'escola Thau de Barcelona. Tant des de l'hospital com des de l'escola van considerar positiu per a les dues parts que els joves i els pacients, generalment gent gran, col·laboressin. "Se'ls veia molt contents mentre plantaven les verdures", afirma la infermera. Tot el que produeixen a l'hort es reutilitza després per fer teràpia. "Podem fer tallers de cuina amb les verdures, podem recuperar la mobilitat de les mans agafant un enciam...", explica Ponce.
La infermera ha afegit que la rehabilitació és més "intensa" i "positiva" quan es fa a l'hort, perquè els pacients la viuen amb una altra perspectiva: "Cal tenir en compte que la majoria dels pacients fa molts mesos, fins i tot anys, que no han pogut sortir de la seva habitació. Per a ells, anar a treballar a l'aire lliure és una satisfacció enorme, i es nota", conclou.