Les teràpies il·legals de conversió d’homosexuals continuen a les llibreries
Malgrat l’aprovació de la llei trans, llibres amb contingut homòfob es mantenen al mercat sense cap regulació explícita
Barcelona“En aquest llibre s'aborden preguntes sobre com es pot passar de ser homosexual a ser heterosexual”. “Hi trobarà idees per afrontar les distorsions que enterboleixen la seva veritable identitat masculina”. “¿Hi ha algun pare que vulgui que el seu fill tingui una vida homosexual? L’autor creu que no”. Són frases que apareixen a Comprender y sanar la homosexualidad (Libros Libres), Quiero dejar de ser homosexual (Ediciones Encuentro) i Homosexualidad y Esperanza (Campomanes Editores), respectivament, llibres que encara es poden comprar a La Casa del Llibre o El Corte Inglés, per exemple.
Alguns arriben als 8.500 exemplars venuts i uns altres s’estan reeditant. Amb l’aprovació de la llei trans, les teràpies de conversió per modificar l’orientació o la identitat sexual es van prohibir a Espanya. Però les mesures legals, polítiques i administratives per prevenir la discriminació al col·lectiu LGTBI no han arribat al mercat literari, on el discurs homòfob encara circula impunement, emparat en el dret a la llibertat d’expressió.
“Saben quina terminologia fer servir per emparar-se en la llibertat d’expressió”, explica el coordinador general de l’associació LGTBI Arcópoli, Luís Fernando Rosales, sobre aquestes publicacions. De fet, el debat sobre els límits de la llibertat d’expressió és una constant en l’àmbit del dret, assenyala la investigadora postdoctoral en dret penal Mariona Llobet. “Es considera que la llibertat d’expressió té dos límits: l’honor de les persones i el discurs de l’odi, però són conceptes indeterminats”, apunta. No obstant això, associacions com Arcópoli ho tenen clar: “La llibertat d’expressió arriba fins on els drets d’altres persones comencen a veure’s atacats”. Per la seva banda, el president de l’Observatori contra l’Homofòbia, Eugeni Rodríguez, subratlla que és important “tenir indicadors per detectar quan s’imposa un discurs d’odi sota criteris acadèmics i científics”.
Cap control
Entitats LGTBI han intentat aturar aquestes publicacions a través del Síndic de Greuges o adreçant-se a la Generalitat. L’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació (que depèn del departament d’Igualtat) en gestiona les denúncies, però no fa un seguiment dels llibres que hi ha al mercat. Les organitzacions també assenyalen la responsabilitat del govern estatal, però el ministeri de Cultura insisteix que les editorials “tenen llibertat d’expressió per publicar”, mentre que el d’Igualtat es limita a acollir-se a la llei trans. Fins ara, totes les denúncies administratives a les quals ha tingut accés aquest diari s’han resolt a favor de les editorials.
Quan hi ha indicis de delicte d’odi, les denúncies passen a l’àmbit penal i es deriven a la Fiscalia. L’advocat penalista Miguel Antón considera que “les fiscalies haurien d’actuar d’ofici”. La Fiscalia Provincial de Barcelona explica que “de moment no es té constància de cap denúncia ni fet delictiu” relacionat amb publicacions d’aquesta mena. El secretari de la Federació Estatal LGTBI+, Ignacio Paredero, critica que la judicatura “no és particularment sensible a la diversitat sexual”. I afegeix: “Els jutges mai veuen l’homofòbia”. Pel que fa a l’administració pública, Rosales lamenta que “hi falta moltíssima formació, que hauria de ser obligatòria”.
El sector editorial també se’n renta les mans. La Federació de Gremis d’Editors d’Espanya explica que “no es té accés al contingut de les publicacions”. El director de l’Agència de l’ISBN, Miguel Jiménez, afirma que hi ha llibertat total i adverteix que el control dels escrits abans de publicar-se seria “anticonstitucional”. Les editorials que tenen aquests títols al catàleg asseguren que mai han rebut queixes. “Els nostres llibres ajuden a madurar la masculinitat o la feminitat”, defensa Campomanes Editores. Un portaveu de Libros Libres explica que aquests volums van ser “un èxit de vendes”, mentre que fonts d’Ediciones Encuentro consideren que Quiero dejar de ser homosexual no promou discursos d’odi.
Les llibreries en responsabilitzen el comprador, l’administració o el sector editorial. “El nostre esperit és ser la casa de tots els llibres i autors, perquè sigui el lector qui esculli”, afirma un portaveu de La Casa del Llibre. “Un llibre que està autoritzat pel ministeri i que té ISBN pot entrar perfectament al nostre circuit de venda”, apunten fonts d'El Corte Inglés. La Fnac, en canvi, ha decidit retirar Comprender y sanar la homosexualidad després de ser contactada per l’ARA. El llibre formava part del seu catàleg digital, proveït per un venedor extern, però la Fnac qualifica d’“error” la seva comercialització: “Sentim que un títol d’aquestes característiques s’hagi colat en la nostra oferta”.
Una lluita oberta
Davant la falta de control generalitzada, fins ara la responsabilitat de denunciar-ho ha correspost a les entitats LGTBI, que denuncien públicament el contingut d’aquests llibres i el discurs d’odi que promouen. “Treballem perquè hi hagi una conscienciació social i política i siguem capaços de rebutjar-los”, apunta Paredero. “Crec que ningú s’atreviria a fer un llibre contra les persones jueves o racialitzades perquè tenim molt arrelat el pensament que està malament. Això no vol dir que la societat sigui censuradora”, afegeix Rosales. “Per què no podem aplicar les mateixes regles a la lgtbi-fòbia? Al final, l’orientació sexual és una cosa inherent a l’ésser humà”, conclou el secretari de l’associació LGTBI Arcópoli.