Un terç de les morts per calor a les ciutats s'evitarien si els arbres cobrissin un 30% de l'espai

BarcelonaMés del 4% de les morts que es produeixen a les ciutats durant els mesos d'estiu es poden atribuir a les illes de calor urbanes, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que s'ha publicat a la revista The Lancet. L'informe afegeix que un terç d'aquestes morts es podrien evitar si les ciutats tinguessin un 30% de la seva superfície coberta amb arbres. Els resultats s'han obtingut a partir d'analitzar el que passa en 93 ciutats europees, i conclouen que les ciutats són territoris especialment vulnerables quan els termòmetres marquen temperatures molt altes. Per què? Perquè solen tenir poca vegetació, concentren molts veïns en pocs metres quadrats i, en la majoria de casos, l'asfalt, que és un material que no filtra l'aigua i que s'escalfa molt, és el rei dels carrers. Tot això fa que hi hagi diferència de temperatura entre les ciutats i les zones circumdants. Un fenomen que es coneix com a illa de calor urbana. I tenint en compte el ritme d'escalfament global i el creixement urbà, la previsió és que la cosa vagi a pitjor.

Els resultats mostren que, de juny a agost del 2015, que és quan es van fer les anàlisis, les ciutats van ser de mitjana 1,5 graus més calentes que les àrees circumdants. Se'n van estudiar 93 amb un total de 57 milions d'habitants. I una de les grans conclusions és que fins a 6.700 morts prematures es poden atribuir a l'augment de les temperatures urbanes i que això representa el 4,3% del total de les defuncions durant els mesos d'estiu i l'1,8% de la mortalitat durant tot l'any. Els investigadors també apunten que un terç d'aquestes morts (fins a 2.644 en les ciutats estudiades) s'haurien evitat amb una major cobertura arbòria. De, com a mínim, el 30% del total de la superfície. En general, les ciutats amb taxes més altes d'excés de mortalitat per calor es trobaven al sud i l'est d'Europa. Barcelona, per exemple, no surt gens ben parada de les anàlisis. De fet, és la que té el percentatge més alt de morts atribuïbles a les temperatures de totes les analitzades.

El cas de Barcelona

Es calcula que la capital catalana està, de mitjana, 1,09 graus més calenta que les zones del seu entorn i que, durant els mesos d'estiu, hi ha 363 morts atribuïbles a la calor. És a dir, el 14,8% del total, un percentatge deu punts per sobre de la mitjana de les ciutats analitzades, perquè les nòrdiques empenyen les xifres cap avall. Barcelona és la ciutat estudiada on aquest percentatge és més alt, seguida de Màlaga (12,3%) i Madrid (12,2%).

El 2015, quan es van recollir les dades, Barcelona tenia el 8,4% de la superfície coberta de verd. La part més optimista de l'informe, com remarca Tamara Iungman, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi, és que el marge de millora aquí és molt alt si se suma verd. Si s'arribés al 30%, es podrien evitar 215 defuncions cada estiu. La xifra de morts evitables amb més verd arriba a 233 en el cas de Madrid. La ciutat que surt més malparada pel que fa a cobertura de verd és Alacant (2,1% de la superfície); seguida d'Atenes i Salònica (3,26%).

"Les prediccions basades en les emissions actuals revelen que les malalties i morts relacionades amb la calor es convertiran en una càrrega major per als nostres serveis de salut en les pròximes dècades", pronostica Iungman. La investigació defensa que cal una multiplicació de la cobertura vegetal de les ciutats per fer front a aquesta amenaça. "El nostre objectiu és informar els responsables de les administracions locals dels avantatges d'integrar zones verdes en tots els barris per promoure entorns urbans més sostenibles, resilients i saludables", assegura Mark Nieuwenhuijsen, que és qui ha liderat l'equip que ha analitzat la mortalitat associada a la calor en diferents ciutats.

Els autors reconeixen que en algunes ciutats, a causa del seu disseny, pot ser més complicat plantar-hi arbres. Això pot ser difícil en algunes ciutats a causa del seu disseny, i que plantar arbres ha de combinar-se amb altres intervencions com ara teulades verdes o altres alternatives per reduir la temperatura. I que, en aquests casos, el guany de verd s'hauria de fer, també, a partir de fórmules com la vegetació en cobertes d'edificis.