El tercer Pla de fosses tornarà a cercar víctimes del franquisme a Son Coletes
També es faran estudis històrics sobre els assassinats enterrats a Capdepera, Petra, Palma, Porreres, Muro i Pollença
PalmaEl tercer Pla d'actuacions en fosses de la Guerra Civil 2021-2022 del Govern tornarà a cercar víctimes del franquisme al cementeri manacorí de Son Coletes, segons han explicat aquest dimarts el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes. Les intervencions previstes es divideixen en tres blocs. En primer lloc, Societat Aranzadi excavarà, exhumarà i identificarà els cossos d'un total de set fosses ubicades en el cementeri d'Inca; el cementeri de Selva; el cementeri de Mancor de la Vall; el pou de Son Danús, a Santanyí; el cementeri nou de Sant Francesc, a Formentera; la segona fase del cementeri de Son Coletes, a Manacor, i la tercera fase del cementeri de Ses Figueretes, a Eivissa.
En segon lloc, l'empresa Atics durà a terme sis estudis històrics sobre la fossa comuna de Capdepera; el cementeri de Petra; el cementeri de Palma (carrer de San Silvestre); el cementeri de Porreres; el cementeri de Muro i la fossa de Cala Sant Vicenç, a Pollença. Atics també es farà càrrec de tercer lot del Pla de fosses, el qual consistirà a fer actuacions de restauració, consolidació i conservació dels materials i els objectes que s'han trobat a les fosses on s'ha excavat fins ara (anys 2016, 2018 i 2019).
L'ordre d'intervenció que ha proposat la Comissió de Fosses i Desapareguts a partir d'octubre serà: Son Coletes, cementeri nou de Sant Francesc, tercera fase de Ses Figueretes, cementeri d'Inca, cementeri de Mancor de la Vall, cementeri de Selva i Pou de Son Danús. El Govern actuarà per primera vegada a municipis com Inca, Selva, Mancor de la Vall i Santanyí, a més de donar continuïtat a les exhumacions a indrets tan importants com Manacor i Porreres, on ja s'han localitzat 114 cossos d'assassinats pel franquisme. De fet, en el cas de Porreres s'espera trobar més restes de víctimes a altres punts del cementeri.
A Formentera, l'actuació que es farà al cementeri nou de Sant Francesc Xavier és, segons l'Executiu, una de les més importants que es duran a terme, pel nombre de víctimes que s'hi podrien localitzar i la delimitació clara de les zones on seria viable l'exhumació. Aquesta fossa s'ha pogut incorporar després de l'estudi que va fer Antoni Ferrer Abárbuza dins el segon Pla de fosses, el qual dona per definitiva la xifra de 58 víctimes mortals del penal de Formentera entre el 1941 i el 1942 i assenyala tres indrets del cementeri municipal on es poden fer intervencions viables.
Quant als sis estudis que es duran a terme dins el tercer Pla de fosses, s'analitzarà una possible actuació al carrer de Sant Silvestre del cementeri municipal de Palma per comprovar si allà es troben les restes de quaranta o cinquanta persones que no es varen retirar a l'ossera, segons les informacions de l'Associació Memòria de Mallorca.
Fosses on s'ha treballat fins ara
A les Balears s'han excavat disset fosses des del 2014: Sant Joan, Porreres, Sant Ferran (Formentera), Alaró, Marratxí, Sencelles, Calvià, Ses Figueretes, Llucmajor, Santa Maria, Montuïri, el Pou de l'Àguila (Llucmajor), el Pou de Son Lluís (Porreres) i Santa Maria. Fins ara, s'han trobat les restes d'un mínim de 161 cossos i s'han identificat 30 víctimes de la repressió franquista, ja sigui amb actuacions impulsades pel Govern o intervencions prèvies per part de Memòria de Mallorca amb els ajuntaments de Sant Joan i Maria de la Salut.
Yllanes ha destacat que aquest pla estudia sis noves fosses i ha remarcat que això no havia passat a cap altre pla de fosses executat pel Govern. D'altra banda, el vicepresident també ha remarcat les tasques de restauració i conservació dels objectes que s'han trobat. "Això no s'havia fet mai dins d'un pla d'exhumacions a qualsevol altra autonomia de l'Estat", ha afegit. Per la seva banda, Jurado ha recordat que, pel que fa a les víctimes, s'arriba tard. "No tenim un segon a perdre. Ho devem a les famílies", ha dit.
L'arqueòloga Almudena García, de Societat Aranzadi, ha destacat que aquest pla "dona continuïtat al treball que l'empresa fa a les Illes des del 2016" i el compromís amb "les víctimes de la repressió franquista i la causa memorialística". El responsable d'Atics, Francesc Busquets, ha explicat que els estudis implicaran "un primer treball de consulta bibliogràfica i documental, utilitzant com a punt de partida el Mapa de les Fosses Comunes de Mallorca del Govern". Després es redactarà un informe on s'explicarà si es pot continuar amb la recerca de víctimes, per exhumar-les i retornar-les als seus familiars".