La tercera onada de coronavirus aboca les Balears a la setmana més negra

PalmaEls hospitals illencs han viscut aquesta setmana els moments més encoratjadors en mesos: els sanitaris de la primera línia en la lluita contra el coronavirus s’han començat a vacunar. Però, mentrestant, les Balears han passat per la setmana més negra de la crisi sanitària: s’han superat els 10.000 casos actius de coronavirus -al tancament d’aquest setmanari, ja n’hi havia 10.362-; s’ha arribat a una incidència acumulada a 14 dies rècord, de 645,52 infeccions per 100.000 persones; s’ha superat el mig miler de morts per coronavirus i la taxa de positivitat a 7 dies s’ha enfilat fins al 12,2%. El risc de rebrot també ha tocat sostre i se situa en els 761,71 punts. Això significa que la pandèmia encara està en període expansiu al territori insular i que es preveu un augment del ritme de contagis durant les dues properes setmanes.

En set dies s’han notificat 25 morts, amb les quals divendres es va arribar a 508 defuncions del covid-19. La pressió als hospitals també s’ha intensificat i divendres ja hi havia més pacients crítics a l’UCI dels que hi ha hagut en cap altre moment de la pandèmia. En la primera onada es va arribar a un nombre màxim de 115 persones a les unitats de crítics, però divendres ja n’hi havia 120, a més de 368 hospitalitzacions a planta. Aquesta situació manté els hospitals de Son Espases, Son Llàtzer i Inca només amb l’activitat quirúrgica urgent, mentre que a Eivissa -actual focus principal de la pandèmia a les Illes- l’hospital de Can Misses ha hagut d’activar el pla de contingència per ampliar unitats de crítics, ja que només hi quedaven tres llits d’UCI lliures.

A més, la Conselleria de Salut ha hagut de tancar un acord amb les empreses de la xarxa privada de salut per disposar de més llits, si en fessin falta. A partir de dilluns, ja estaran reservats 20 llits de l’hospital Sant Joan de Déu i 20 més de l’Hospital de Llevant, tots per pacients amb covid-19. L’IB-Salut pagarà a les empreses per la reserva de les places i per l’atenció als pacients.

Arriba la variant britànica

Dijous a darrera hora la Conselleria de Salut informava que s’havien detectat els primers 25 casos de la variant britànica del coronavirus, coneguda com a B.1.1.7: 16 a Mallorca i 9 més a Eivissa. I se n’esperen més els propers dies. El cap del Servei de Microbiologia de l’hospital de Son Espases, Antonio Oliver, assegura que la darrera setmana estan analitzant “un nombre respectable de casos sospitosos”.

El servei ha analitzat des de juliol unes 500 mostres i ha trobat la variant britànica entre les 80 seqüenciades entre el 22 de desembre i el 7 de gener. Oliver aclareix que no són mostres agafades aleatòriament, sinó sospitoses: o bé perquè són de persones que han vingut d’Anglaterra, o bé per característiques tècniques de la PCR. “Una mostra de PCR conté tres gens, i en la variant britànica un d’aquests no s’amplifica; falla. Quan ens trobam això, és molt sospitós de ser d’aquesta variant i la seqüenciació ho confirma”, explica.

Els responsables del servei calculen que menys d’un 5% dels casos de coronavirus registrats durant les setmanes en què es varen recollir les mostres són provocats per la variant britànica i, per tant, no serien un causant important de l’augment de casos amb les dades que es tenen fins ara. Des de final de juny, la variant majoritària a la comunitat autònoma és la B.1.177. Aquesta va ser la principal causant de la segona onada el mes d’agost, de la mateixa manera que va passar a la resta d’Europa. L’anàlisi de les mostres del mes de desembre també indiquen un clar predomini de la mateixa variant, però Oliver avisa que això “pot canviar perfectament els propers dies”, precisament pels casos sospitosos que s’estan localitzant.

El Govern aïlla Formentera

Mallorca i Eivissa estan en el nivell 4 de risc extrem en l’escala de restriccions de l’Exectiu balear, però ara com ara la situació més preocupant es viu a Eivissa. La incidència a 14 dies de la gran de les Pitiüses es disparava aquest dijous als 1.014 casos per 100.000 persones -la setmana anterior era de 347-, mentre que registrava una taxa de positivitat en les proves diagnòstiques del 25,5%, més del doble de la mitjana de l’Arxipèlag. A més, la incidència acumulada (IA) a 7 dies és de 700 casos, i això significa que la tendència d’infeccions és clarament ascendent. Per evitar que el rebrot arribi a Formentera, el Govern va anunciar divendres el tancament perimetral de l’illa a partir de dissabte i fins final de mes. Amb una IA14 de 181 contagis per 100.000 habitants, Formentera té les millors dades de la comunitat, però “la situació és d’inestabilitat perquè comparteix l’àrea de salut amb Eivissa”, recalcava divendres la presidenta del Consell insular, Alejandra Ferrer.

Des de dimecres i fins almenys el 30 de gener, a Eivissa i Mallorca estan prohibides les reunions socials amb persones de fora dels nuclis convivents; i els bars, restaurants i grans superfícies estan tancats. Aquesta mesura va provocar dimarts una protesta crispada al centre de Palma, tot i que la Delegació del govern espanyol l’havia prohibida a causa del risc sanitari. Tres dies després, el Govern va anunciar un paquet d’ajudes econòmiques.

Pel que fa a Menorca, aquest dissabte l’illa també ha pujat al nivell 4 de restriccions, per l’augment de casos, però les mesures de prevenció són més relaxades. Els bars i restaurants poden mantenir els espais exteriors al 75% i les reunions socials poden unir dos nuclis convivents i un màxim de sis persones.

Segones dosis a les residències

Aquest diumenge Salut administrarà la segona dosi de Pfizer als usuaris i residents del centre Oms-Sant Miquel. La Conselleria preveu que s’hagin pogut immunitzar completament tots els treballadors i residents de centres de les quatre illes a principis de febrer. Caldrà veure, però, què passa amb els lliuraments de Pfizer. L’empresa va anunciar divendres que limitaria els enviaments a Europa la setmana que ve, al mateix temps que va garantir enviar totes les dosis a què s’havia compromès el primer trimestre de l’any. Amb tot, la immunització de les residències illenques està garantida perquè la Conselleria ja havia reservat les segones dosis del vaccí per a aquest col·lectiu, per si hi havia endarreriments o problemes logístics, com ha ocorregut.