Teresa Pons Cardona, primera dona a posar nom a un carrer a Sant Lluís

MAÓEl municipi menorquí de Sant Lluís celebra el 8 de març més reivindicatiu, pocs dies després de descobrir la placa del carrer de Teresa Pons Cardona. Cal recordar que aquest nom fou escollit entre la ciutadania per votació popular, i que serà el primer carrer amb nom de dona al poble. La votació telemàtica perquè la ciutadania de Sant Lluís triàs el nom del carrer, ubicat davant el CEIP Sa Garriga, es va tancar amb 164 vots, mentre que l'opció del premi Ramon Llull i Princesa d'Astúries, Alícia Sintes Olives, en va aconseguir 161. Les dues propostes que es van sotmetre a votació sorgiren de la comissió d'estudiosos del municipi, formada per persones independents coneixedores de la història de Sant Lluís. L'única premissa que posà l'ajuntament és que les propostes fossin noms de dona, ja que el municipi no tenia noms de carrers dedicats a dones.

Nascuda dia 5 de setembre de 1902 a Sant Lluís, concretament a la casa número 49 del Cós, Teresa Pons Cardona va ser la més petita de nou germans, set germanes i dos germans, fruits del matrimoni format per Joan Pons i Joana Cardona. Va cursar els estudis primaris a l'escola de fietes del seu poble amb les mestresses Isabel Florentina i Àgueda Cardona, amb qui va acabar fent de passant, és a dir, auxiliar de la mestra en les feines educatives i que era nomenada per l'ajuntament. D'origen humil, son pare era en Joan Moreres, un sabater de banqueta, va estudiar per lliure amb el mestre Francisco Cardona Carreras, fent Batxillerat i Magisteri. El 1929 acaba la carrera i dos anys després és nomenada interina a l'Escola Graduada d'Al·lotes del carrer de Sant Josep, de Maó, fins al mes de juny de 1936, que viatja a Palma per preparar les oposicions.

Poc temps després, dia 18 de juliol de 1936, esclata la Guerra Civil i Teresa es troba a Palma tota sola, sense feina i, sobretot, sense doblers, i per això es refugia a la Inclusa, del carrer dels Oms. La vida diària està marcada per la realitat d'una guerra i la separació física amb els seus familiars en uns moments molt difícils. Durant aquests mesos la comunicació amb la família es veu truncada pel fet que Mallorca, franquista, i Menorca, republicana, prenen part en diferents bàndols dels contendents de la guerra. Així i tot, es posen en contacte gràcies a un servei gratuït de la Creu Roja consistent en uns fulls de paper impresos en els quals s'escriuen d'una manera quasi telegràfica. Aquest mitjà era l'única manera de tenir notícies encara que fos amb una periodicitat de tres o quatre mesos. El mes de novembre la nomenen interina de la població mallorquina de Santa Margalida, on exerceix la seva activitat docent amb un cert clima de tranquil·litat i amb la il·lusió d'una dona jove. Acabada la guerra, les seves germanes Marianna i Nina i el seu nebot Llorenç Hernández viatgen a Mallorca per fer-li companyia, encara que Llorenç hi anà també per estudiar Magisteri, influenciat sensiblement per la personalitat de la seva tia.

L'any 1944, amb les oposicions dins la butxaca, Teresa torna a Sant Lluís, on durant setze anys, fins a la seva mort, el 1960, desenvoluparà una intensa i fructífera activitat professional dins el món de l'ensenyament. El 3 d'octubre de 1958 és nomenada directora de l'Escola Nacional Graduada d'Al·lotes de Sant Lluís pel Consell Provincial d'Educació, fet que demostra les qualitats pedagògiques que va saber imbuir a les seves alumnes i la vàlua del seu magisteri professional. La possessió del càrrec és signada per Francisco Pons Pons, director de l'Escola d'Al·lots i secretari de la Junta Municipal d'Ensenyament, i pel batle del poble, Pedro Pons Coll. Encara no han transcorregut dos anys, quan dia 1 de juny de 1960 una greu malaltia apaga per sempre, a l'edat de 57 anys, Teresa. L'enterrament va constituir una multitudinària demostració de dol i solidaritat a una persona excepcional que va viure únicament per l'ensenyament.