Terraferida atura: "Hem posat cara i ulls a la massificació turística"

Palma"Els darrers sis anys s'han edificat 1.002 xalets nous a fora vila". "Pagesos i ecologistes al límit davant l'allau de noves centrals fotovoltaiques". "La urbanització ha consumit onze quilòmetres quadrats de territori en sis anys". "La capacitat de creixement que contempla el Pla Territorial permet arribar a edificar prop de 3 milions de places". "Airbnb comercialitza més de 50.000 places il·legals a les Illes". Són alguns dels titulars que ens ha deixat durant aquests 8 anys d'activisme ecologista. Ara, Terraferida ha anunciat que fa una aturada, després d'aquest període en el que s'ha caracteritzat per la seva combativitat i la seva capacitat d'arribar a la població mitjançant les xarxes socials.

En un comunicat, l'entitat ha explicat que després d'aquests anys i davant la manca de personal i recursos econòmics, no han pogut fer front a "l'allau de peticions, denuncies, reculls de dades i tasques burocràtiques" que ha generat precisament la seva elevada presència pública, provocant que molts ciutadans s'hi adreçassin. A més, destaquen que un dels altres factors clau que han provocat aquesta aturada és que els partits polítics de Mallorca i les institucions públiques "no volen fer polítiques ecologistes transformadores". Amb tot, segons han explicat des de l'entitat, feia un temps que la idea de fer una aturada era un pensament recurrent. "És molt frustrant fer feina sense superar cap fita de tant en tant", explica Jaume Adrover (Portocolom, 1975), un dels fundadors de Terraferida.

El manifest publicat el 2017 sota el títol 'Sense Límits No Hi Ha Futur' -que en el seu moment s'entregà a la conselleria de Turisme- ha permès a l'entitat fer un repàs de quines de les cinquanta propostes que feren en aquell moment més de 130 entitats i per posar límits al creixement i a la massificació turística, s'han assolit. Adrover lamenta que, a banda de fer pagar l'ecotaxa als creuers, la resta de propostes estan per estrenar. "Això demostra la manca de voluntat real per dur a terme polítiques de contenció en matèria d'urbanisme i turisme".

Una de les fites més destacades, assenyalen, és l'aportació de les big data pel que fa al nombre de places de lloguer turístic de Mallorca. "Quan vàrem començar, la conselleria de Turisme deia que la massificació era una percepció, ara tenim dades per demostrar que això no és així". Terraferida va aconseguir recopilar el nombre de places turístiques existents en aquell moment a través de la plataforma 'Inside Airbnb', un fet, que va permetre posar cara i ulls a la magnitud de la problemàtica.

Malgrat tot, l'entitat reconeix que un dels principals motius pel qual fan el tèntol és la manca de decisions polítiques concretes que hagin marcat canvis de rumb. Admeten i entenen les limitacions de l'administració, "però la manca de voluntat ha quedat palesa", i aquest fet ha provocat una frustració massa elevada, explica Adrover.

El portaveu de l'entitat considera que durant aquests dos pactes de progrés, els polítics han estat molt tancats en banda i, en els darrers temps, aquesta dinàmica s'ha accentuat. En aquest sentit, ha apuntat que durant els primers anys hi havia més sintonia amb els partits, però aquesta s'ha anat dissolent amb el pas dels anys, fins que han sentit com les seves denuncies o propostes provocaven una reacció a la defensiva envers de Terraferida, així com altres agents socials. "Un fet molt diferent al que hem viscut amb altres agents de la societat civil, són moltes les persones, entitats i plataformes amb les qui hem compartit lluites, trobades, conferències i informacions, això és el que més ha valgut la pena", explica Adrover.

Terraferida fa una aturada, amb el principal repte per a Mallorca ben clar: aturar la construcció en sòl rústic, ja que, han recordat que l'actual Pla Territorial de Mallorca encara permet construir un terç més del que hi ha edificant actualment. Un fet, assenyala Adrover, del quan se'n deriven la resta de problemàtiques que pateix actualment l'Illa: la manca d'aigua, de serveis, l'augment de cotxes, l'encariment del preu de l'habitatge, etc. "Som optimistes i pensam que creim que hi haurà relleu, el més important és que sobrevisquin les entitats amb més estructura com el GOB i l'OCB", ha finalitzat Jaume Adrover.