Terraferida elogia la reforma del Pla Territorial de Mallorca, però critica que no actuï en sòl rústic

PalmaL'entitat ecologista Terraferida ha elogiat que la modificació del Pla Territorial Insular (PTI) de Mallorca reclassifiqui sòls urbans a rústic i rebaixi el creixement a un 3,2%. "Són dues passes positives", segons han reconegut els activistes en un comunicat.

"La desclassificació d'un seguit de falsos urbans que constaven encara com a urbans és una bona notícia, en dificultar la seva futura urbanització", han comentat. "Tot i que cal veure la lletra petita de l'acord i la llista de llocs, també seria una passa important la rebaixa de les expectatives de creixement del 5,5% al 3,5%", han afegit.

Així i tot, l'organització ha lamentat que s'hagi perdut una "ocasió històrica" per posar un poc de "racionalitat" al "desastrós" model urbanístic de l'illa perquè la revisió del document no actua sobre sòl rústic. "Després de gairebé dues legislatures sense una sola mesura de contenció, i amb l'urbanisme completament accelerat, especialment al sòl rústic, s'esperava qualque tipus de mesura de contenció a l'alçada del desastre territorial que viu l'illa. Però no ha estat així", ha criticat Terraferida.

Als ecologistes els ha cridat l'atenció que el Consell compti com a hectàrees protegides per la modificació, com a mínim, set espais que varen ser desclassificats el 2007. Es tracta de Cala Blanca i Montport (Andratx), Regana (Llucmajor), Cala Marçal (Felanitx), Cala Carbó i el Vilar (Pollença). "Sumen prop de 120 hectàrees, protegides fa 15 anys i que ara el Pacte s'apunta".

Així mateix, Terraferida ha considerat que el fet que Vox, el PP i Ciutadans "ni tan sols hagin criticat la reforma de manera clara" indica que la modificació "no és ambiciosa" ni toca interessos d'empreses especialitzades en l'especulació del sòl.

El ple del Consell de Mallorca va aprovar inicialment dimecres la modificació del pla, que per primera vegada estableix una densitat mínima de 40 habitants per hectàrea en sòl urbà. A la pràctica, això prohibeix la construcció en nuclis urbans de nous habitatges unifamiliars, com ara xalets. La limitació pretén evitar futurs creixements urbanístics d'extenses barriades de cases individuals, com és el cas de Marratxí, i fomentar una trama urbana més compacta. La regulació fomentarà la construcció d'habitatges més petits i amb més veïns, com ara pisos i cases adossades.