El Terreno rep just un 3,2% dels doblers que Cort preveia gastar-hi

PalmaNo és nou que una associació veïnal lamenti la manca d’atenció d’un ajuntament a la seva barriada. Però en el cas del barri palmesà del Terreno, les xifres parlen per si soles. Durant el 2017, dels 607.000 euros que Cort havia pressupostat gastar-se en el barri, només se n’hi varen invertir 15.063 per fer un avantprojecte que pretén connectar el passeig Marítim amb la barriada. I per al 2018 hi havia 1.497.000 euros pressupostats, dels quals se n’han gastat 48.317 en la demolició de l’antiga discoteca Zhivago, al carrer Robert Graves. Això representa un 3,22% del pressupost total dels projectes plantejats a principi d’any.

Xavier Abraham exposa les xifres amb cara de resignació. “El 2017 ens varen dir que durant els dos primers anys havien necessitat temps per posar ordre i iniciar les tramitacions administratives i jurídiques corresponents. Però ja estam gairebé a final de la legislatura i de tots els projectes que s’havien presentat, només hem vist l’inici de les obres d’esbucament del Zhivago, que varen començar el 20 de desembre passat”, afirma.

L’explicació de l’Ajuntament és la gran lentitud administrativa a la qual han de fer front. “Els projectes es resolen a un 30% de la velocitat que nosaltres voldríem”, asseguren des del Departament d’Urbanisme.

Alguns dels projectes que de moment han quedat pendents són la millora de l’accessibilitat a la plaça Mediterrani, les obres de la plaça Remígia Caubet, la rehabilitació del parc Quarantena, el projecte de rehabilitació del torrent de Mal Pas, el projecte de revalorització del barri, la redacció del projecte de l’Aigua Dolça i l’expropiació de l’edifici número 43 del carrer Joan Miró.

Pla Litoral Ponent EDUSI

El Pla Litoral Ponent EDUSI, que s’emmarca entre els anys 2014-2020, planteja tot un seguit de reformes dins el barri. És un pla de desenvolupament urbà sostenible integrat i finançat a través dels fons europeus FEDER. Aquest pla disposa d’un finançament europeu que s’ha d’anar plantejant en diferents partides, any rere any. El president de l’Associació de Veïns, Xavier Abraham, veu amb bons ulls aquest projecte, però assegura que ha d’anar acompanyat d’una voluntat política que aconsegueixi accelerar les tramitacions per poder fer efectives totes les partides.

Una de les reivindicacions de l’Associació de Veïns a l’Ajuntament de Palma era l’aprovació d’ un pla d’usos. Aquest pla ha de regular quin tipus de negocis i establiments es permeten al Terreno i vetlar perquè l’expansió urbanística que pugui esdevenir es faci sota uns criteris d’ordre i de respecte a la fisonomia de barri històric. “Fa més de tres anys que demanam aquest pla d’usos i fins ara no hem aconseguit res”, es lamenta Abraham.

Connexions amb el port

Una de les poques inversions que ha fet l’Ajuntament de Palma ha estat per a la redacció de l’avantprojecte que té com a objectiu connectar el passeig Marítim amb el barri del Terreno. Ha estat a càrrec del grup d’arquitectes que treballen pel Patronat Riba, la institució responsable de planificar els diferents projectes a la barriada.

Des de l’associació consideren positiva aquesta iniciativa, però temen que això fomenti la reobertura de les antigues discoteques de Gomila, que captarien gent provinent del passeig Marítim. “Això s’evitaria amb l’aprovació d’un pla d’usos que prohibís més locals d’oci i discoteques a la nostra barriada”, assenyala Abraham.

També asseguren que hi ha molts locals d’oci i establiments nocturns que no disposen de les llicències d’activitat adequades.

Altres queixes per part de l’Associació de Veïns fan referència a la manca d’infraestructures socials, de serveis per a joves i ancians i també l’absència de policies que vetlin per l’acatament de les ordenances de renous i cívica, entre d’altres.

Cort defensa el seu model de connexions

Un dels projectes en què més energia ha invertit l’Ajuntament de Palma, dins el que és l’àmbit del Terreno, és el que pretén connectar-lo amb el passeig Marítim per tal de millorar l’accessibilitat entre Bellver i la mar. Aquest avantprojecte, que s’inclou també dins el Pla Litoral Ponent EDUSI, ha estat elaborat per la UTE Arquitectes, formada per Joan J. Fortuny i Xavier Andreu, i inclou tres àmbits d’actuació: A, B i C. Les previsions de l’Ajuntament són començar per dos eixos de l’àmbit B, que coincideixen amb la zona central del passeig Marítim. En concret, es crearien dues connexions que partirien del parc de la Quarantena (4) i de l’antic edifici de la Guàrdia Civil (5).

En el primer cas, es connectaria la plaça Remígia Caubet amb la zona del parc de la Quarantena. Per resoldre el desnivell entre el carrer Patrimoni i el jardí de la Quarantena es vol crear un sistema de rampes i esquivar el salt existent entre la primera terrassa de la Quarantena i el passeig Marítim amb un element mecanitzat.

El segon eix de connexió seria el que es troba a l’antic edifici de la Guàrdia Civil. Es tracta d’un pas estret flanquejat per dos edificis on hi ha unes escales i un sistema d’enjardinament. La proposta de l’Ajuntament de Palma implica col·locar unes escales mecàniques en sentit ascendent que connectarien el passeig amb la plaça Mediterrani. Això també propiciaria que els turistes de creuer que vulguin accedir al castell de Bellver tinguin un accés molt més fàcil per arribar a la fortalesa.

La connexió número 6 és la que parteix del carrer dels Banys, que passa per devora la discoteca Tito’s i acaba a la plaça Gomila. Aquest carrer en alguns punts té una amplada inferior a un metre i en alguns trams s’ha convertit en un pas insalubre que genera conflictes de seguretat ciutadana. L’Ajuntament vol rehabilitar el revestiment i el paviment d’aquest carrer, millorar-ne la il·luminació i col·locar un sistema de tanques que permetin barrar el pas en el seu recorregut més estret i en determinades hores del dia.

Una vegada presentat l’avantprojecte, ara s’ha de realitzar el projecte definitiu que concreti aquestes actuacions.

Des de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma discrepen de l’opinió de l’Associació de Veïns i asseguren que s’han fet passes importants per millorar la barriada. Entre aquestes, assenyalen l’inici de les obres d’enderrocament de l’antiga discoteca Zhivago, on es projecta fer un centre sociosanitari i habitatges per a persones majors.

D’altra banda, en breu es presentarà el projecte per construir un centre esportiu amb piscina i un aparcament a la zona de l’Aigua Dolça. També dins les inversions en equipaments es preveu l’expropiació de l’edifici número 43 del carrer Joan Miró. L’equipament es destinaria a un ús sociocultural.

Pel que fa a altres projectes de millora de la barriada, des d’Urbanisme de l’Ajuntament es destaca la rehabilitació del carrer Joan Miró i de la plaça Mediterrani. En aquestes dues zones es pretén eixamplar les voravies, posar nou arbrat i arreglar els paviments. En aquest cas ja està redactat l’avantprojecte i manca el projecte d’execució.

Finalment, s’ha fet també un cens d’activitats que inclou els diferents negocis, comerços i establiments presents a la barriada. Aquest cens té com a objectiu estudiar l’estat de les diferents llicències d’activitat i comprovar que siguin vigents, a més de millorar-ne la regulació dels usos.

La protecció dels jardins de Natzaret, amenaçats per la construcció d’un bloc de sis pisos, és una altra de les batalles guanyades per Cort i s’ha resolt amb la reducció a gairebé la la meitat de l’ edificabilitat.