El terreny torna a complicar el rescat del Julen
Els Tedax fan voladures per facilitar l’excavació dels miners
BarcelonaLa jornada d’ahir va tornar a ser un dia incansable de feina a Totalán, a Màlaga, per rescatar el petit Julen, el nen de dos anys que va caure dins d’un pou de 100 metres de profunditat el 13 de gener. La intensitat de les tasques de l’equip de rescat va augmentar ahir a mesura que els miners d’elit que han excavat l’últim tram del pou s’acostaven al punt on, en teoria, havia quedat atrapat el nen.
Dijous es va acabar d’encamisar el túnel vertical que es va obrir en paral·lel al pou on va caure el Julen i al vespre els miners ja van baixar per excavar un túnel horitzontal per arribar al pou on hi ha el Julen. Inicialment semblava que ahir podia ser el dia que trobessin el nen, però al tancament d’aquesta edició la brigada especial encara buscava la manera d’arribar i comprovar l’estat de la cavitat inferior del pou, on en principi hi ha el Julen. En aproximadament 30 hores, els miners van foradar més de tres metres dels 3,8 necessaris per arribar fins a aquest punt i, poc abans de les nou de la nit, es van quedar a només uns centímetres del pou principal. A les 23.00 h, però, encara no hi havia notícies.
Un cop més, les tasques es van complicar. La complexitat del terreny va fer necessàries diverses microvoladures controlades que van requerir la intervenció dels Tedax de la Guàrdia Civil. També es va haver d’ampliar el diàmetre de la cavitat i apuntalar tot l’espai. Uns treballs extres que van alentir la marxa del dispositiu, que per cada microvoladura necessita unes dues hores extres.
Així, la brigada minera, que va començar a treballar a la galeria dijous a les 17.33 hores, havia xifrat inicialment en 24 hores el temps necessari per excavar-la de manera natural, però el termini es va acabar allargant, per a la desesperació dels familiars del nen.
“El ritme el marca la muntanya”
Dijous al vespre els tècnics ja van avisar que es tractava d’una operació molt laboriosa, perquè els miners han de pujar i baixar de dos en dos en una càpsula a través del túnel. A més, treballen estirats o de genolls, amb un equip de respiració carregat a l’esquena, pales, martells neumàtics i equips de comunicació per estar en contacte amb l’exterior. Per si tot plegat no fos poc, el terreny que es van trobar, en algun dels punts, era extremadament dur.
“La muntanya mana en els nostres treballs i marca el ritme”, va insistir el portaveu de la Guàrdia Civil, Jorge Martín, que va comparèixer per informar dels avenços de l’operatiu. Són els mateixos problemes que l’equip de rescat ja es va trobar dies enrere, durant la perforació vertical del pou paral·lel a l’original, per on ahir van descendir els miners.
Segons els geòlegs que han fet l’anàlisi del sòl, els experts hi van detectar la presència de quarsita, un material de gran duresa que fa que la feina dels miners s’hagi hagut de complementar forçosament amb les voladures de la Guàrdia Civil. Per fer-les, els miners obren els orificis -on després els especialistes de la Guàrdia Civil col·loquen els explosius- i després s’extreu de la zona interior la runa i la pols mentre els bombers extreuen l’aire contaminat de l’explosió.
Malgrat totes les dificultats, l’equip no ha mostrat ni un punt de defalliment. “Cap miner es queda a la mina, i ara el Julen n’és un”, va dir dijous el delegat del Col·legi d’Enginyers de Mines, Juan López-Escobar. Aquest expert va assegurar que els operaris, la majoria dels quals ja han participat en altres rescats de risc, encaraven aquest operatiu “com un dia més a la mina”.
Durant tot el dia d’ahir, a més, tres helicòpters van estar preparats, en el terreny, per atendre mèdicament qualsevol imprevist que impliqués un trasllat i per fer tasques de reposició d’explosius, a mesura que s’anaven necessitant.
Durant les últimes hores d’ahir, una trentena de persones van acompanyar els pares del Julen, que esperaven a l’interior d’una casa que els ha cedit una veïna. A més, els pares també estaven assessorats per un equip de psicòlegs per intentar controlar i regular les emocions davant la incertesa del rescat.