Test de cultura general als joves: "M'agrada molt llegir. Sé que no és habitual"

“M’agrada molt llegir. Sé que no és habitual”

Maite, 16 anys

La pintura, llegir i escriure són algunes de les coses que més agraden a Maite. “Sé que no és habitual entre la gent de la meva edat, però són maneres de desconnectar i d’expressar coses que sent. M’encanta MarioBenedetti”. Aquesta jove explica que, si el professor que té davant la motiva, li venen “moltes més ganes d’aprendre”. “Sembla més interessant el que diu i me’n record més temps”, afegeix. Quant a les seves respostes al test que li vàrem fer, Maite va indicar que Ramon Llull era un poeta, però no coneixia el vessant filosòfic del mallorquí. Tampoc no va saber identificar l’autor de La novena simfonia ni el director de Todo sobre mi madre. Ara bé, de seguida va saber el nom de l’autora de Harry Potter. Quant al país més poblat, desconeixia que fos l’Índia i va assenyalar la Xina, que ho va ser fins a l’any 2023.

On és la cultura dels joves?

“Hi ha adults que ens miren com a inferiors”

Pape, 16 anys

Pape considera que té “una bona cultura general”, encara que “hi ha coses a millorar”. “No m’agrada que hi hagi adults que ens mirin com a inferiors i ens menystinguin com a persones que podem saber coses”, critica, i explica que els seus pares l’han educat “per saber i descobrir coses”. També reconeix que “hi ha gent a qui li costa més aprendre, perquè no es concentra”. “No crec que les pantalles en tinguin tota la culpa, però sí un percentatge molt important perquè distreuen”. Pel que fa a l’escola, li agradaria que li ensenyassin “coses pràctiques”. Pape ha respost correctament vuit de les deu preguntes que li hem fet. També ha identificat Ramon Llull exclusivament com a poeta –explica que només ho ha vist a la classe de Literatura– i pensava que el país que no forma part de la UE és Irlanda.

“Aquest test no m’ha agradat gens”

Aurora, 15 anys

Aurora comença la conversa avisant que està “molt cansada” perquè l’estant “fregint a exàmens” a l’institut –malgrat tot, accedeix a parlar amb un somriure. Diu que la seva cultura general és “normal”. Quan li demanam què considera que és tenir cultura general, diu de manera resumida que “és saber les coses bàsiques”. Com els altres adolescents que han participat en aquest reportatge li agradaria que li ensenyassin les coses “de manera diferent” i en posa un exemple: “M’agrada el cinema, però a classe no se’n parla”. “I després els professors ens diuen que no tenim cultura general”, critica. Quant al test, Aurora ha dit que el Tajo és el riu que passa per Sevilla, i no el Guadalquivir, i que el país que no pertany a la Unió Europea és Suècia, en lloc de Noruega. “Aquest test no m’ha agradat gens”, ens diu per acomiadar-se.

“Les pantalles ens allunyen de la realitat”

Bruno, 16 anys

Bruno diu amb seguretat que la seva cultura general “és bastant bona” i que sap coses que “altres persones, no”. “Al meu pare i a mi ens agrada molt la geografia i la història. La família és molt important per a aquestes coses”, comenta. “M’agradaria que a l’escola també ens parlassin de les coses que ens poden passar a la vida real. Per exemple, com es demana una hipoteca?”, demana. Quant a les pantalles, reconeix que “allunyen de la realitat” els joves i explica que fins i tot els companys més aplicats que té de vegades no estan atents a classe perquè miren altres coses –a l’aula fan servir una tauleta. Com Pape, Bruno diu que els joves tenen “una cultura que els grans no aprecien”. Ell és qui ha respost millor a les preguntes que li hem fet, però el Brexit l’ha confós i pensava que Irlanda era el país de fora de la UE.

“Mir vídeos de cultura a les xarxes socials”

Yeray, 18 anys

Ens trobam Yeray al centre de Palma i tot d’una s’engresca a parlar. “Tenc una bona cultura general”, afirma. Li demanam com ho ha fet per aprendre i explica que mira “vídeos de cultura a les xarxes socials” i que sempre els ha trobat interessants. “També faig tests a les xarxes i he vist que tenc una bona cultura, però m’he hagut de cercar tot sol la vida”, continua, i assenyala que aquests coneixements li arriben més per altres vies que no al seu centre educatiu. “L’institut ensenya coses molt específiques. És cert que són els fonaments bàsics de cada matèria, però els continguts són molt específics. T’ensenyen a sumar, no a conèixer el teu voltant”, diu i afegeix que aprèn més “socialitzant”. Yerai ha respost que Isabel Coixet va dirigir Todo sobre mi madre, i no Pedro Almodóvar i també s’ha embolicat amb Irlanda.

“És impossible aprendre tanta matèria”

Inés, 17 anys

Una de les coses que Inés critica més de l’institut on fa segon de Batxillerat és la quantitat de temes que li fan estudiar en poc temps. “És impossible aprendre tanta matèria amb els dies que ens donen abans de fer un examen”, assegura, i reconeix que oblida moltes de les coses que estudia “molt aviat”. “Em veig bé de cultura general. Crec que és una mescla del que cerc pel meu compte, el que m’ensenyen a casa i l’escola”, afegeix. Inés també creia que Coixet havia dirigit Todo sobre mi madre, però és l’única de tots els joves amb qui hem parlat que sabia que Noruega és el país que no forma part de la UE –d’entre les opcions de resposta que hem donat. Sobre el país més poblat del món, aquesta jove estava convençuda que era la Xina i s’ha sorprès molt quan li hem dit que fa dos anys que ja no.

“Podríem tenir millor cultura general”

Iker i Jaume 18 i 16 anys

No podem separar Iker i Jaume en aquest tema perquè tots dos han contestat alhora les preguntes –Jaume estava molt pendent del que deia Iker i s’ha apuntat a bona part de les seves respostes. “Podríem tenir millor cultura general. Sé que l’accés és fàcil avui dia, però a l’escola no se’n parla tant, de cultura general, com d’altres coses”, diu Iker. “La meva és molt dolenta. Em fa falta millorar molt”, diu Jaume amb un somriure tímid. Així i tot, tots dos s’animen a respondre. Quan Iker diu que Àustria no forma part de la Unió Europea, Jaume queda callat. “Que sí, bro, que és Àustria”, li diu Iker i el més petit diu llavors que també vol dir aquest país. Tots dos riuen quan els demanam quina és la muntanya més alta de Mallorca. “Aquesta me la sé! És el Puig Major, bro!”, exclama Jaume, mentre que Iker li fa una abraçada.