Aleix Prat: "El test genètic prediu la probabilitat d'esborrar el càncer de mama i la supervivència a deu anys vista"

BarcelonaLa revista Time ha destacat el test genètic de disseny català HER2DX com un dels 200 millors invents de l'any. La prova permet predir la probabilitat que una pacient de càncer de mama HER2 positiu, un dels que progressen més ràpidament, respongui a un tractament i, per tant, triar la millor teràpia per a cada cas. L'ARA entrevista Aleix Prat, el cap del servei d’oncologia mèdica de l'Hospital Clínic i director científic de l'empresa que ha fet possible el test, Reveal Genomics, un spin-off de l'Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona, l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron (VHIO).

Com reben el reconeixement de la revista Time?

— Estem molt contents perquè valida el que hem estat fent els últims deu anys. Ja estàvem i estem convençuts que aquest test té molt de valor, però que es reconegui ens fa sentir satisfets. Cap inversió en investigació no té un retorn immediat, sinó que requereix molt temps i en el cas del test HER2DX han hagut de passar deu anys.

Parli'ns dels inicis d'aquest test genètic.

— Al meu laboratori sempre he estat molt focalitzat a entendre la genètica dels tumors HER2 positius. Tot va començar amb una publicació el 2012 amb el doctor Josep Baselga, que va ser un dels meus mentors. Vam demostrar que el càncer de mama HER2 positiu és molt heterogeni a escala biològica i que la genòmica ens permetia dividir-lo en diferents grups. Hem pogut entendre millor tot això, fins al punt que fa dos anys vam veure que teníem la possibilitat d'analitzar 27 gens concrets.

I van crear l'spin off Reveal Genomics.

— Un dels mecanismes que més s'han de potenciar perquè afavoreixen la transferència tecnològica. En els últims dos anys hem fet el test i l'hem posat a punt perquè pugui estar disponible a la rutina assistencial. I sens dubte això no s'acaba aquí: volem expandir-nos per arribar a qualsevol pacient del món que tingui aquesta malaltia i, per a això, ens cal arribar als governs i que les administracions financin el test. Ara les mostres, les biòpsies, que venen d'altres països s'han d'enviar aquí [a Barcelona] per fer el test. I no ens enganyem: són mostres, triguen una mica a arribar i necessitem resultats molt ràpid per poder prendre decisions molt importants.

Amb el test, analitzen l'activitat de fins a 27 gens. Quina informació els revela?

— El que permeten és predir quatre processos biològics crítics. Un d'ells no ve exactament donat per les cèl·lules tumorals, sinó pel sistema immunitari: catorze dels 27 gens, és a dir la majoria, són gens immunològics i, per tant, ens diuen com el sistema immunitari del pacient està interactuant amb el tumor. Això és un procés biològic molt únic de cada pacient, però molt rellevant perquè aquesta interacció determinarà molt com aniran les coses. Aquesta és una de les novetats que penso que Time ha considerat per destacar el nostre test. 

Però no ho fien tot a aquest test, també fan servir les dades clíniques dels pacients.

— Imagini's un QR: té una composició de blancs i negres que determinen si una cosa és A o B i és personal, de cadascuna de les pacients. Dins d'aquesta informació no només hi ha les dades genètiques, també hi ha variables com la mida del tumor o la presència de ganglis a les aixelles. Sota el microscopi els tumors són iguals, però la genòmica permet veure les diferències. Totes les dades s'interpreten en algoritmes i permeten predir la supervivència de la pacient a deu anys vista i quines probabilitats hi ha d'esborrar el tumor amb un tractament específic abans d'operar.

Com s'interpreten els resultats que proporciona el test?

— Ens dona unes puntuacions de 0 a 100: com més alt sigui el resultat, pitjor pronòstic. Ho estic simplificant molt, perquè és un procés complex que, com deia, inclou moltes variables genètiques i clíniques.

¿Ja es pot fer servir al dia a dia dels hospitals?

— El test està disponible i qualsevol oncòleg el pot demanar, però la mostra ha de viatjar a Barcelona i encara no hi ha cap sistema públic que el pagui. Per ara, el Clínic l'ha incorporat i s'ha estat utilitzant rutinàriament, i estem pendents d'implementar-lo en altres centres, alguns d'ells públics, de l'Estat.

Aquest test és un gran exemple de medicina de precisió, que ara està en auge.

— Això és molt important. Els tumors HER2 positius de la majoria de pacients no s'operen d'entrada i amb aquest test podem predir amb una eficàcia molt alta si després de quatre o cinc mesos de tractament aquell tumor desapareixerà o no. Li posaré un exemple: imagini's una pacient amb un tumor de 2 centímetres, sense presència de ganglis a les aixelles. Les guies ens diuen que pot rebre quimioteràpia tres mesos i un anticòs durant un any, o pot rebre quimioteràpia sis mesos i un o dos anticossos durant un any. L'espectre terapèutic és ampli i la prova ajuda a decantar-se pel millor tractament per a cada pacient amb dades molt validades.

¿Només es fa servir en estadis inicials del càncer?

— El 85% o 90% dels diagnòstics de càncer de mama HER2 positiu són primerencs, quan el tumor està localitzat només al pit i no hi ha metàstasi. Aquest és l'escenari on el test ha demostrat la gran evidència, tot i que és cert que ara estem fent proves en estadis metastàtics. L'objectiu és curar i posar a l'abast el tractament més adequat, perquè d'eines terapèutiques per a aquest càncer en tenim moltes, la qüestió és quines utilitzem, com i amb quina combinació. Aquí és on el test ens ajuda.

El càncer de mama és probablement el tipus oncològic contra el qual hi ha més arsenal terapèutic.

— Sí, afortunadament. De fet, el HER2 positiu és el que té més medicaments. Ara bé, entre el 15% i el 20% dels pacients de càncer de mama HER2 positiu faran metàstasi en els pròxims deu anys i necessitem instruments. El càncer de mama és el primer càncer en què la medicina de precisió ha de ser una realitat: no és només curar més, sinó curar millor.