Operació pionera a un noi amb tetraplegia: "Tant de bo no depengui més del respirador"

BarcelonaMiguel Planas té 31 anys i en fa quatre que no pot caminar ni respirar per si mateix. Fent una pirueta al gimnàs va patir un greu accident que li va causar una lesió medul·lar i va quedar tetraplègic de per vida. No es pot moure i requereix ventilació mecànica per sobreviure, és a dir, viu connectat a un respirador les 24 hores del dia. Els pacients que no tenen autonomia per respirar necessiten un marcapassos al diafragma que els ajuda a ser més independents i, en alguns casos, els permet prescindir de la ventilació mecànica. Però, fruit de l'accident, el Miguel tenia danyats els nervis frènics, que connecten l'espina dorsal i el diafragma, que són determinants per poder instal·lar aquest marcapassos. Durant quatre anys, per tant, ha hagut de dependre d'un aparell extern i si es desconnecta del respirador pot morir. Ara, per primera vegada a Europa i en una intervenció pionera, professionals de l'Institut Guttmann i de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol li van reconstruir el nervi afectat amb l'objectiu de donar-li autonomia per respirar en un any.

"Ha estat una oportunitat increïble per progressar i una il·lusió total", ha reconegut el pacient a l'ARA. La instal·lació del marcapassos no es pot realitzar si els nervis frènics, que fan de transmissors de l'impuls nerviós del cervell al diafragma, estan danyats. Amb aquesta intervenció els professionals volen recuperar l'activitat diafragmàtica del pacient i afavorir la retirada del respirador artificial en el futur. "Tant de bo en un any la meva respiració sigui més autònoma i no depengui del respirador. Això al final vol dir una millor qualitat de vida", explica Planas. Juntament amb ell, els professionals catalans han intervingut una segona persona que també tenia els nervis danyats i necessitava ventilació mecànica per dormir, si bé durant el dia podia respirar per si mateix.

Les operacions les han realitzat amb l'assessorament del doctor Matthew R. Kaufman, de l'Institute for Advanced Reconstruction de Nova Jersey i l'UCLA Medical Center de Los Angeles, que ha realitzat més de 150 intervencions d'aquesta mena als EUA. Les dues operacions es van realitzar "sense incidències i els pacients, que tenen lesions a l'altura de les vèrtebres C1 i C2, es recuperen favorablement", explica l'Institut Guttman. Per fer la reconstrucció, s'utilitza un nervi espinal accessori, situat al coll, o un nervi toracoabdominal. "La incorporació d'aquesta nova tècnica ens ha de permetre incrementar el nombre de pacients que poden beneficiar-se del programa de marcapassos diafragmàtic, amb els quals esperem aconseguir un impacte positiu en la seva qualitat i esperança de vida", assegura el cap clínic de cirurgia toràcica de l'Hospital Germans Trias i Pujol, Carlos Martínez.

Recuperació

Històricament, en els casos de paràlisi del nervi frènic el tractament s'ha centrat en la millora de la dinàmica pulmonar, la qual cosa té una eficàcia limitada perquè es tracta d'una afectació nerviosa. Els professionals consideren que una aproximació eficaç, per tant, ha de combinar diagnòstic, cirurgia i programa de rehabilitació intensiva posterior. Una investigació del 2015 va demostrar que un 93% dels pacients que es van sotmetre a la reconstrucció del nervi i a la implantació del marcapassos van recuperar la funcionalitat que havien perdut amb l'accident. A més, a un 62% se'ls va retirar parcialment o del tot la ventilació mecànica.

En el cas d'aquests dos pacients, l'èxit de la reconstrucció trigarà encara a saber-se perquè el nervi es recupera i va creixent des de la sutura a raó d'un mil·límetre per dia, aproximadament. I cal afegir-hi un procés de rehabilitació extens, per la qual cosa el resultat final de la intervenció pot no saber-se fins passat un mínim d'un any.