Tina, la nena neandertal amb síndrome de Down que va sobreviure gràcies a la seva tribu

BarcelonaNo va tenir una vida fàcil, però va ser una criatura molt estimada. La Tina va ser un infant neandertal que va viure durant el paleolític en el que ara és Xàtiva (Costera, País Valencià). Tenia síndrome de Down i problemes greus d'audició i, així i tot, va aconseguir viure fins als sis anys. I ho va poder fer perquè la seva mare va tenir cura d'ella, però també perquè la resta de membres de la comunitat s'hi van implicar i les van ajudar. És a dir, van fer tribu, com suggereix un nou estudi liderat per la Universidad de Alcalá (UAH)i que publica aquest dimecres la revista Science. El seu és el primer cas que es coneix d'un infant neandertal nascut amb aquest trastorn genètic que aconsegueix sobreviure diversos anys i fa llum sobre l'origen del comportament humà de vetllar pel benestar dels altres. Probablement, de manera altruista, per compassió.

“Les comunitats neandertals portaven una vida gens fàcil, amb molta mobilitat i sempre a la recerca d'aliment”, contextualitza Mercedes Conde, investigadora de la Universidad de Alcalá i primera autora de l'estudi. “Aquest infant –prossegueix– va necessitar moltes cures de la seva mare, que, per descomptat, també va requerir ajuda dels altres membres de la comunitat perquè sola no hagués pogut criar la criatura i continuar amb els reptes diaris, de manera que o bé li van donar un cop de mà amb la nena o bé la van rellevar en les activitats diàries. Qualsevol de les dues opcions és viable”, explica Conde a l'ARA, que subratlla que “la van cuidar sense esperar res a canvi”.

Un osset de l'oïda interna

Les restes fòssils d'aquest infant neandertal es van trobar al jaciment de Cova Negra, a Xàtiva, el 1989. Es tractava d'un os molt petit, inferior a 5 cm, de l'oïda interna. Els investigadors de la universitat madrilenya, que són experts a estudiar precisament restes fòssils de l'oïda, van escanejar-lo per obtenir-ne una reconstrucció en 3D amb què van poder identificar que pertanyia a un individu neandertal d'uns sis anys.

Després d'estudiar-lo amb deteniment, els estudiosos es van adonar que presentava "un engrossiment anormal en un dels canals de l'oïda que era patològic", afirma Conde. Després d'analitzar totes les possibles síndromes congènites compatibles amb aquesta anomalia, van arribar a la conclusió que "l'única possible en el cas d'aquest infant era la síndrome de Down", afegeix la investigadora.

De moment, no han pogut confirmar el diagnòstic amb una anàlisi d'ADN, tot i que desconeixen encara si podran extreure material perquè dependrà de si s'ha conservat en bon estat o no a les restes. Tampoc no saben, de fet, quin va ser el sexe de la Tina, tot i que "des del primer moment l'equip va pensar que era una nena i la va voler anomenar en honor a Valentín Villaverde, investigador emèrit que ha dedicat tota la seva vida a excavar en el jaciment de Cova Negra", explica Conde.

El que sí que han pogut esbrinar a partir de l'estudi morfològic del fòssil és que la Tina tenia una còclea més petita i una malformació en un canal de l'oïda, el que devia provocar-li sordesa, problemes d'equilibri i vertígens. A això s'hi suma la discapacitat intel·lectual i els problemes cognitius i motors propis de la síndrome de Down, que és el trastorn genètic humà més comú i que també pateixen els grans simis.

Altruistes per compassió

Ja se sabia que els neandertals tenien cura dels malalts, perquè s'havien trobat restes d'individus adults amb lesions o malformacions que havien sobreviscut gràcies a les cures de tota la comunitat. Inclús més enrere en el temps, en espècies preneandertals, com és el cas de Miguelón, el crani fòssil més complet que s'ha recuperat, amb més de 400.000 anys d'antiguitat, ja hi ha mostres que els nostres avantpassats es cuidaven els uns als altres. Miguelón tenia uns 35 anys quan va morir i mostra signes d'haver patit una infecció bucal molt greu que li impediria menjar amb normalitat, de manera que algú li havia de mastegar els aliments i donar-los-hi.

També s'han recuperat alguns fòssils juvenils, com és el cas de Benjamina. Aquesta nena d'uns 10 o 12 anys preneandertal trobada a la Sima de los Huesos, al jaciment d'Atapuerca, va néixer amb una fusió dels ossos del crani que li deformaven el cap i la cara, tot i que no se sap del cert si patia alguna discapacitat intel·lectual. De la nostra espècie, els sàpiens, sí que s'han trobat cinc casos d'infants amb Down, tot i que d'èpoques molt més modernes, del neolític, i cap va viure més enllà dels 16 mesos.

Tanmateix, el que no quedava clar és per què havia aparegut aquest comportament en els humans. ¿Era una mena de quid pro quo, avui per tu, demà per mi? ¿O era totalment altruista, motivat per la compassió? “Com que aquest infant ja va néixer amb discapacitat està clar que no podria ajudar ningú en el futur; per tant, els seus companys de tribu a Cova Negra no en tenien cura esperant una reciprocitat”, considera Conde. La van cuidar perquè, potser, se l'estimaven.

Els autors de l'estudi, que ha estat finançat per la càtedra d'investigació d'otacústica evolutiva d'HM Hospitales - Universidad de Alcalá, conclouen que tenir cura dels altres i la criança col·laborativa o en tribu eren comportaments que segurament ja van aparèixer en algun antecessor comú de neandertals i sàpiens, i formava part d'una adaptació social de gran valor selectiu.