“Tindrem anys de feina per recuperar-nos de Juliette”

PalmaNi Govern, ni pagesos, ni tècnics s’han aturat encara a fer una valoració quantitativa dels danys provocats per la borrasca Juliette –estan fent front a les conseqüències immediates de l’emergència meteorològica–, però tots coincideixen que poden passar anys fins que la serra de Tramuntana es recuperi del pas d’aquest temporal. “Ha estat un episodi molt singular, per la intensitat i duració del fred, la nevada, les fortes ratxes de vent i la pluja continuada. Donar dades encara no és possible, però el que sí que podem confirmar és que la borrasca Juliette ha tombat més arbres que el cap de fibló de Banyalbufar”, explica l’enginyer de monts Luís Berbiela, que ha estat el cap del Servei de Gestió Forestal de les Balears durant 20 anys.

Va ser el 2020 quan més de 730 hectàrees i 300.000 arbres de Banyalbufar, Esporles i Valldemossa varen ser malmesos per un cap de fibló. Provocà uns desperfectes que encara “no estan totalment reparats, però sí les zones prioritàries”, admet Berbiela. Aquest fenomen meteorològic afectà tres municipis i ja es parlava d’un impacte ambiental important, però en aquesta ocasió Juliette no ha donat treva: des de Sóller i fins a Pollença, passant per Fornalutx, Escorca, Mancor de la Vall, Alaró i Selva, el temporal ha arrasat. Milers d’arbres s’han esbrancat a causa del pes de la neu. I no només això, sinó que, sumat a les fortes ratxes de vent, ha tombat plantacions d’arbres senceres. Aquest impacte, segons Berbiela, és el que s’ha d’abordar, tot just després d’haver enllestit l’assistència humanitària i restablert els serveis. “Després d’atendre l’emergència meteorològica, toca respondre a l’ambiental”, assegura. L’enginyer destaca la importància de retirar l’arbrat trencat com més aviat millor: “És molt urgent, perquè tota aquesta fusta caiguda és combustible amb vista a l’estiu i qualsevol incendi seria molt més mal d’aturar que si no hi fos”. Alerta també del possible increment quant a la proliferació de plagues ja que, després d’un 2022 de sequera i temperatura càlida extrema, “el bosc es troba debilitat i resulta un focus d’atracció per a molts d’insectes com els perforadors del pi o els banyarriquers”, concreta el tècnic. En el cas dels camins i carreteres públics, són els serveis d’emergència els encarregats de netejar-los, però quant a les finques –que representen un 90% de la Serra–, són els propietaris els qui ho hauran de gestionar. Per donar sortida a tota aquesta biomassa –tant en el cas de la que s’extraurà de parcel·les privades com de les públiques–, Berbiela assenyala els sectors de la construcció i de la producció d’energia: “El principal repte ara mateix és donar valor a tota aquesta massa, i pot ser per convertir-la en combustible renovable fent pellet o com a material per a la construcció”.

A banda de l’afectació forestal, els pagesos parlen de danys sense precedents a les finques: “És una autèntica destrossa, l’alzinar pareixia un camp de batalla, em va agafar plorera. No ha quedat cap arbre que no s’hagi romput”, relata emocionat Jaume Gelabert, el propietari i gestor de Turixant, a Escorca. Gelabert no és optimista amb vista al futur i ja preveu que la recuperació de la finca s’allargarà: “Em puc pegar anys fent bocins de tots els arbres que han caigut. Per sort, tots els meus amics m’han telefonat per venir a ajudar-me, però igualment haurem de pagar dos homes perquè facin feina durant, com a mínim, dos anys”. Hi coincideix també Nofre Bisbal, que es cuida de Moncaire, a Fornalutx: “El 100% dels arbres estan afectats, no ha quedat cap olivera sencera i hi ha desenes de pins i alzines que han caigut”, lamenta. La seva principal activitat és la de l’oliva i ja preveu que aquesta temporada la producció serà mínima: “Les oliveres han perdut quasi totes les branques i poden passar mesos d’aquí que es puguin recuperar; no serà en aquesta campanya”.

No només l’activitat agrícola de la Serra s’ha vist afectada, també la ramadera ha patit conseqüències. Ho relata Toni Cañellas, que s’encarrega de la finca familiar de Bini a Escorca: “Hem trobat tres vaques mortes i encara no hem pogut fer el recompte de les ovelles, però segur que en falten”. Per poder dur menjar als animals, Cañellas hagué d’accedir a la finca a peu després de dos dies de temporal: “Encara és impossible arribar-hi en cotxe i, de moment, no ho intentarem, hi ha un metre de neu i arbres per tot el camí d’accés”. Tampoc han pogut arribar a les cases per comprovar-ne l’estat i no saben quan hi podran accedir: “Preveim que no serà fins d’aquí a una setmana bona”.

A banda dels efectes negatius, “aquesta davallada de la temperatura té aspectes bons. Ha refredat l’ambient, alhora que la neu ha protegit la fauna i la flora de possibles gelades”, afirma l’enginyer. L’episodi també ha suposat un augment dels recursos hídrics: “Si el desgel és suau, ajuda a la recàrrega dels aqüífers i això és una molt bona noticía”. Comparteix aquest punt de vista la directora general de Recursos Hídrics, Joana Maria Gual, que es mostra molt satisfeta per aquesta pluja, perquè “sens dubte servirà per recarregar els aqüífers”. No obstant això, vol insistir en la necessitat de mantenir el control sobre el consum d’aigua. De fet, la tempesta Juliette va arribar després d’una de les tardors i hiverns més secs de la dècada. “A finals de gener els aqüífers es trobaven només al 53% de la seva capacitat, deu punts menys que fa un any. Ha estat el segon pitjor gener des del 2013”, recorda.

Amb la mirada posada en el futur, l’enginyer de monts destaca la importància de les actuacions de prevenció: “De vegades tallar un arbre pot salvar tot un bosc”. Reconeix que tant a la societat com als polítics “els fa falta comprendre que el medi rural necessita una gestió activa i que és més important tenir motoserres per minvar-ne la densitat que hèlicopters per rescatar la gent quan hi ha un un desastre forestal”.