Un tinent acusat de la mort del legionari mallorquí també apunta a un "rebot" de la bala

PalmaEl Tribunal Territorial Militar Segon, amb seu a Sevilla, ha continuat aquest dimecres el judici per la mort d'un tret de fusell d'un legionari mallorquí de 21 anys durant un exercici de la brigada de la Legió amb base a Almeria, el març del 2019 en un camp de maniobres d'Agost (Alacant). El procediment es dirigeix contra vuit militars, tot i que la Fiscalia només acusa dos tinents, un capità i un sergent. Aquest dimarts ha estat el torn de declarar d'un dels tinents que, en la mateixa línia que el sergent –que va ser interrogat ahir–, ha apuntat a un rebot de la bala com a causa de la mort.

El judici va començar aquest dimarts, amb la compareixença del sergent Saúl Antonio Guil, a qui la Fiscalia atribueix l'autoria del tret mortal i per al qual reclama set anys, cinc mesos i 15 dies de presó. Aquest dimecres el judici oral ha continuat amb la declaració del tinent R. Gascón, també acusat en el judici per la suposada participació en els fets i per la presumpta "alteració de l'escenari" de l'incident.

Cal recordar que els fets varen ocórrer durant unes maniobres el 25 de març del 2019 en el camp de tir d'Agost, on el grup que liderava el sergent de la Brigada de la Legió Saúl Antonio Guil va fer un exercici d'assalt amb quatre blancs. Segons la Fiscalia, després d'aquest exercici programat, el sergent va cridar "«enemic al front, al faldó de la muntanya, en clar blanc a les dotze», sense que aquesta ordre estigués prevista prèviament en la programació de l'exercici, ni s'hagués posat en coneixement del grup". Així, continua el Ministeri Públic, varen executar aquest nou objectiu "obrint foc des de la posició de cos a terra".

En aquest context, i també segons la Fiscalia, un dels trets que va fer el sergent "quan estava dret, a una distància d'uns 12,5 metres orientat a la posició" del legionari mort, va impactar sobre el jove, "que en aquell moment estava situat el primer pel flanc esquerre en posició de genolls a terra, amb el seu fusell orientat cap a terra". Aleshores, el projectil va assolir el fusell de la víctima, "es va desestabilitzar i va patir un volteig [la bala], que, no obstant això, no va alterar la direcció i va impactar a continuació en el seu cos [del legionari]". Això li va provocar una ferida fatal "per orifici de bala a l'hemitòrax dret".

Informes que l'inculpen, "totalment erronis"

En aquest sentit, el sergent acusat en el judici va reconèixer ahir, dimarts, que com a "cap de l'escamot" va promoure d'"improvís" el "segon objectiu" una vegada culminat l'assalt inicial, i va precisar que només va efectuar trets en la primera maniobra d'assalt i en cap moment al "segon enemic", fixat per ell mateix. Així, va reconèixer ser conscient dels informes pericials segons els quals el projectil que va impactar contra el difunt legionari procedien d'un fusell que ell usava, així com set casquets més de projectils que es varen trobar a la mateixa zona d'assalt. Ara bé, va insistir que aquests informes pericials són "totalment erronis".

Segons el processat, en cap moment va pensar que ell pogués ser l'autor del tret que havia ferit el jove i va al·legar que, "sense ser expert en balística", entenia que l'impacte va arribar per "un rebot" d'una bala. "És l'única solució balística", va assenyalar. També han arribat a aquesta mateixa conclusió el capità A. Cabello, acusat en la causa –juntament amb el capità R. Gascó i el tinent identificat com a P. F..

Per la seva banda, el tinent R. Gascón, responsable de l'escamot que operava al costat del que liderava el sergent Guil, ha corroborat que, en "l'accident", ell considera que el soldat ferit havia estat víctima del "rebot" d'una bala. "Era l'opció més probable", ha assegurat. Aquest acusat va haver de redactar "un informe" sobre el que havia passat i, segons ha declarat, mai va mentir ni va sentir o pensar que hagués de mentir sobre els fets per encobrir ningú.